Girona i política: monotonia ensopida

Ahir la periodista Laura Fanals feia un bitllet d’opinió al Diari de Girona, breu però interessant, on repartia llenya a tots els partits per haver convertit la política gironina en monòtona i avorrida. Afirmava Fanals que «a la política gironina li mancava ambició». I crec que la periodista afina molt bé en l’anàlisi i que és cert que existeix un risc que aquesta dinàmica de l’anar fent s’instal·li definitivament en la política municipal. La sensació que la música és sempre la mateixa i els temes no varien és compartida per molta gent. Tota la raó. Ella ho atribueix de forma equànime a tots els partits i, sens dubte, de ben segur que tots hi posem el nostre gra de sorra en la incapacitat de plantejar-nos reptes de calat. Tanmateix, crec que en les últimes setmanes i, especialment després del ple municipal, s’han visibilitzat dos ritmes que situen l’oposició i el Govern en dinàmiques prou diferents.

CAMERA

Així, fa tan sols una setmana com a CUP-Crida per Girona presentàvem una bateria de 17 temes de ciutat (no són els únics) que calia encarrilar i desenvolupar aquest curs polític. Disset temes, dels quals tenim propostes escrites i concretes, que si resolguéssim abans de l’estiu vinent situarien la ciutat a les portes de plantejar-se noves propostes més ambicioses. La mateixa setmana publicàvem la revista municipal «Contracorrent» on proposàvem una campanya de fons per recuperar la gestió democràtica del servei d’aigua per millorar-ne la transparència i la gestió i la setmana vinent presentarem en una roda de premsa una bateria de propostes per aprofundir en la democràcia participativa a la ciutat. Això sense oblidar tota la tasca feta al voltant dels serveis funeraris i de la gestió de residus, per exemple. Tots ells àmbits de treball estratègics i essencials en el dia a dia dels gironins i les gironines.

A l’altra banda, a la del Govern de CiU i PSC, hem vist que els Plans integrals dels barris no acaben de concretar-se, que amb el Parc Central han tingut una ziga-zaga constant i que més enllà de les propostes d’àrees i de l’aposta unívoca pel turisme, no percebem cap proposta global per fer avançar de forma ambiciosa la ciutat. Ja abans de l’estiu parlàvem d’inèrcia i el ple de dilluns amb tan sols una proposta per presentar als FEDER europeus feta a corre-cuita va ser una demostració més de la dinàmica. La situació és preocupant, l’alcaldessa no ha fixat públicament quina és la seva estratègia de ciutat més enllà de presentar el pla de govern quatre mesos després de l’acord amb el PSC i la Sílvia Paneque procura recuperar el poder d’influència a través de les àrees socials.
Repeteixo. No vull plantejar una simple dicotomia d’uns ho fan tot bé i els altres tot malament perquè la ciutat va funcionant i és cert que en els últims mesos no hi ha hagut cap “desastre” com s’augurava a principis d’any. Ara bé, si el que parlem és d’ambició, i en això estic d’acord amb la Laura Fanals que ens hauríem de marcar fites de més abast i transformadores, sí que crec que existeix una diferència clara en els plantejaments continuistes del Govern i de la bancada espanyolista de l’oposició, preocupada únicament per l’11 de setembre, ells sí, i aquella que fem l’altra part de l’oposició. Fa temps que plantegem canvis profunds, idees que transformin d’arrel alguns elements clau a la ciutat però, malauradament, sovint queden en simples propostes. O bé perquè no ho fem prou bé o bé perquè al Govern li costa assumir allò que, per bo que sigui, vingui de fora de casa. Tenim tres anys per canviar-ho.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Girona i política: monotonia ensopida

  1. “Monòtona i avorrida” són adjectius que solen utilitzar-se per qualificar els espectacles. Particularment et considero un representant del poble i no un actor; per tant, no valoraré la política municipal des d’aquest punt de vista. Comparteixo el neguit que provoca, la dificultat de canviar el govern municipal des de l’oposició. Ës millor fer, que criticar Les 17 propostes de la CUP-Crida per Girona són importants, però n’hi ha una que, a parer meu, hauria de ser estratègica: la remunicipalització dels serveis i una gestió que abarati les factures per les famílies. Convèncer que la privatització de serveis és una motivació ideològica que no té res a veure amb el benestar de la ciutadania. Això es podrà aconseguir, si hi ha una proposta que convenci a la ciutadania de la seva viabilitat i s’organitzi una mobilització ample per aconseguir-la. Salut

    • Reinald,

      El titular ve donat per l’article de la periodista. I sobre el caràcter estratègic de la remunicipalització.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s