El quiosc de Jaume I com a símptoma

Aquests dies a Girona hem parlat molt del quiosc de Jaume I. Ho hem fet perquè, segons hem pogut saber pels diaris, el Govern té previst eliminar la llicència d’aquest espai insígnia per així facilitar l’accés en cotxe a l’aparcament privat de l’Eiximenis (i també de l’edifici HOMS). Aquesta és la segona versió dels fets i la definitiva malgrat segons expliquen des de l’Associació de Veïns del Mercadal, a ells els van exposar fa mesos que eren els propietaris del quiosc els que volien abaixar la persiana i que, com a conseqüència, s’aprofitaria per fer el canvi urbanístic. Malament es gestiona tot plegat si ningú té la informació complerta i s’origina un incendi com el que tenim ara mateix amb centenars de gironins que amb la seva signatura s’han oposat ja a l’operació. Senyal de la descoordinació i incapacitat de desenvolupar projectes de forma consensuada i treballada amb l’entorn que més implicat està amb l’afer. Dinàmica preocupant i continuada de l’actual equip de govern i més quan aquest és un projecte que es va iniciar quan l’actual alcaldessa Marta Madrenas era regidora d’urbanisme.

Imatges del quiosc de la Gran Via Jaume I de Girona a qui l'Ajuntament no ha renovat la concessió i vol tirar a terra. Ha emprès una campanya de signatures

Les veus experimentades de la ciutat relaten que durant molts anys hi va haver el quiosc i també el vial que permetia accedir a la zona d’Anselm Clavé des de la Gran Via. És a dir: allò que fa 30 anys era factible (quiosc i vial de cotxes), ara sembla que no ho és, com a mínim per aquest equip de govern. Sembla curiós. I és que, segurament, tornant a l’origen, aquí estem parlant de dos temes diferents que, de forma interessada, l’equip de Govern ha volgut posar dins una mateixa bossa. Per una banda, tenim el quiosc que, després de la pèrdua del que existeix a la Plaça Catalunya tan sols fa un parell de mesos, sembla que aglutina el suport general de la població. O sigui que els gironins volen que es mantinguin les llicències i que aquestes estructures típiques del segle XX continuïn formant part del patrimoni i la imatge de la ciutat. I, si pot ser, que ho facin generant vida i difonent cultura a través de diaris i revistes. Per altra banda, hi ha l’operació urbanística de fer un nou vial per cotxes que faciliti l’accés als aparcaments esmentats. En aquest punt, haig de dir que discrepo de la necessitat o urgència d’aquest projecte. I ho faig perquè crec que en la voluntat de pacificar i anar reduint els espais pels cotxes al centre de la nostra ciutat, el que hauríem de fer és mantenir i incrementar els espais de trànsit de vianants i bicicletes i no pas els de vehicles de motor. La decisió de fer el camí invers topa frontalment amb el model de ciutat que ens imaginem i, malgrat aquesta sigui una operació d’efectes reduïts, ens preocupa la filosofia que l’empara.

Al ple d’aquesta setmana, l’equip de Govern es va mostrar inflexible amb aquest tema. Com si sentís ploure. Ells governen i tenen dret a actuar com creguin oportú. Ara bé, això no treu que la praxis política caòtica d’aquest equip de govern sigui constatable i els resultats més que discutibles. Si segueixen així, el resum serà el següent: perdrem el quiosc (que ben poca gent ho reclama), tindrem un nou vial per a cotxes a la zona més que prescindible, segons el meu punt de vista, i pel camí s’haurà desinformat a veïns, vianants i grups polítics. Un símptoma de com anem. Això no remunta. A la bancada de l’oposició tenim feina. I la farem.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s