Com un remolí

Aquest estiu hi ha hagut un tema que ha estat una mica com un remolí, durant uns dies va aixecar polseguera a la premsa i fins i tot discussions enceses a les xarxes però de seguida ha caigut en l’oblit. Bé, del tot en l’oblit, no perquè des de la CUP-Crida per Girona encara estem pendents de la resposta a molts dubtes generats i em consta que hi ha diversos veïns i veïnes que encara ho estan seguint. Alguns i algunes ja deveu haver endevinat que estic parlant del Festival Escape in the Park, un cas que em recorda una mica al que va ser el fracàs del Vol Gastronòmic tot i que a diferència d’aquest ha passat molt més ràpid.

Les similituds venen del fet que apareix un promotor privat (com podeu imaginar, no un qualsevol, si no algú amb contactes o amistats entre el govern) amb una idea extravagant i que d’entrada entenc que quadra poc amb algunes de les premisses del govern (en el cas del Vol, se saltava tota la normativa estètica del Barri Vell, en el cas d’Escape in the Park trenca amb tot el que s’ha vingut treballant amb el Pla Especial de la Devesa). Tot i així algú en el govern compra la idea i s’assegura de posar totes les facilitats perquè vagi endavant. Finalment segons em consta en ambdós casos no s’han complert ni de bon tros les expectatives generades. Casualment, tant en un cas com l’altre, els permisos arriben quan ja està tot dat i beneït i un temps després encara manca molta informació al respecte. No s’entén, per exemple, que a 30 d’agost no constin encara a l’expedient informacions com les taxes que han pagat per ocupar la devesa durant quatre o cinc dies o que no existeixi cap informe sobre les trucades rebudes per la policia municipal en relació al soroll ni valorant si han complert o no els requisits que se’ls exigia. I no s’entén sobretot perquè el que sí que hi ha és una instància entrada per diversos veïns i veïnes queixant-se no només del soroll sinó dels diversos incompliments de les condicions per a l’autorització de l’activitat que van des de no respectar la distància mínima amb els arbres fins a l’accés de vehicles privats no autoritzats.

Una vegada més, doncs, el tema no és si ens agrada més o menys l’esdeveniment en qüestió, sinó per què una iniciativa privada amb ànim de lucre que poc aporta a la ciutat (i que fins i tot reconeix explícitament que està dirigida específicament a turistes) acaba generant múltiples despeses a l’Ajuntament? per què una activitat que ocupa mitja devesa durant uns quants dies si incloem muntatge i desmuntatge sembla ser que només pagarà una taxa 106,10€ quan qualsevol parada de fires paga molt més? per què tot i ser conscients de que els nivells sonors estaven al límit del permès no es va fer una campanya informativa al veïnat ni es van preveure sistemes de control per detectar si es superava el límit durant el concert? o per què una vegada més s’oblida la gestió de residus de manera que dies després encara hi ha una bona quantitat de deixalles acumulades esperant ésser retirades?

Les facilitats que tenen determinats festivals i esdeveniments per ocupar l’espai públic per a ús privat contrasten amb les dificultats d’algunes entitats per realitzar activitats o amb les limitacions i controls dels comerços i altres activitats que dia rere dia donen vida a la ciutat. Faríem bé de pensar més en els que hi són cada dia i deixar d’enlluernar-nos amb aquells que apareixen com un remolí arreplegant el que poden i deixant un rastre ben galdós.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s