De la nit i el masclisme a Girona

Se’n parla poc per no dir gens, però les agressions masclistes a l’oci nocturn són una constant de la nostra societat. I, malauradament, Girona no n’és una excepció. Tan sols cal haver parlat amb unes quantes gironines perquè t’expliquin casos d’homes que els han tocat parts del cos sense permís, que els han assetjat mentre ballaven o t’exposin la por que han passat més d’una vegada quan tornaven a casa una nit a les tres de la matinada. Per posar només tres exemples d’una llista interminable que ocuparia un article per si sola. Situacions extremadament greus que continuen invisibiltzades (malgrat al 2015 hi va haver unes 150 denúncies per abusos i agressions sexuals a la demarcació) també a la ciutat de Girona malgrat afecten al 50 per cent de la població, les dones. Com si no passés res. Com si tot plegat fos normal. Com si no es tractés d’un problema que cal afrontar de forma col·lectiva i situar dins les prioritats que tenim com a ciutat en el camí de la destrucció del patriarcat i de les discriminacions.

Aquest estiu els mitjans de comunicació han parlat més d’aquest afer després que hi hagi hagut agressions masclistes extremadament greus, amb violacions incloses, en festes com ara el Sanfermines de Pamplona o l’Aste Nagusia de Bilbao. Quin fàstic, per cert. També a Catalunya s’ha debatut més d’aquesta vulneració sistemàtica dels drets de les dones durant les nits de festa a través de campanyes molt interessants com la de la Collanada d’Igualada o de relats esfereïdors com el d’una noia tornant a casa durant les festes de Sant Magí a Tarragona. Ara bé, la visibilització de la problemàtica, la necessitat de transformar aquesta situació i d’entendre, d’una vegada per totes, que «No és no» encara és, malauradament, molt lluny de ser una realitat. Més enllà dels manifestos del 8 de març i del 25 de novembre, seguim en el desert de qui dia passa, any empeny. Sens dubte, el primer pas l’hauríem de fer els homes, autèntics responsables de la situació que es viu, deconstruint actituds, comentaris i maneres de fer que tan sols serveixen per perpetuar aquest context. Tenim molt de camí per recórrer en aquest sentit i hauríem de deixar de fer el més fàcil: mirar a l’altre costat. També els espais d’oci i col·lectius haurien de tenir tolerància zero davant d’agressions masclistes i ser molt més proactius davant d’episodis d’aquest estil. A la primera de canvi, fora i s’ha acabat.

Ara bé, si parlem d’objectius, on tenim deures és a les administracions públiques i, en aquest cas, a l’Ajuntament de Girona. I no ho dic pas per l’equip de treball i treballadors municipals de l’àmbit de gènere que desenvolupen amb diligència les seves tasques, sinó pel govern municipal. Des que Convergència va arribar al Govern ara fa cinc anys aquest ha sigut un àmbit de treball totalment oblidat. Ni campanyes públiques, ni exigències als locals, ni treball de fons amb el cos de la policia municipal, ni amb els agents cívics de nit, ni, ni, ni. El conflicte hi és, dones gironines pateixen situacions de violència a les nits però CiU (i ara el PSC) ni tan sols és capaç de fer una acció pública en aquest sentit, d’elaborar un protocol municipal per fer front a les agressions o de presentar un pla de treball pels propers anys per transformar la realitat de la nit gironina (amb múltiples discriminacions més enllà de la de gènere). Això no depèn d’ADIF ni de les subvencions europees, depèn directament d’alcaldia segons el Reglament de Polítiques d’Igualtat de Gènere municipal. Es tan sols voluntat política. I brilla per la seva absència.

D’aquí unes setmanes arribaran les Fires de Sant Narcís, moment de l’any amb més aglomeració de gent i d’oci a la ciutat, i si tot segueix igual, tan sols les barraques i els espais més polititzats faran una campanya contra les agressions masclistes i per la tolerància zero amb els agressors. Fa anys, Maulets, per exemple, havia fet diverses campanyes en aquest sentit per conscienciar el jovent de transformar actituds i rols i tenir tolerància zero amb qualsevol agressor. A la Plaça del Vi, en canvi, qui té més capacitat de crear relat, de marcar les normes i d’actuar, és a dir l’equip de govern, continuarà fent veure que aquest no és un tema estructural que cal abordar des d’ara mateix. Toca aprofundir-hi. Aprofitar que tenim un Consell Municipal d’Igualtat de Gènere i col·lectius feministes que fa temps que batallen el tema. Molts ajuntaments ja hi han posat fil a l’agulla. Casos com els de Cardedeu, Celrà o Sabadell així ho demostren. El nostre, com massa sovint, continua esperant que plogui. Ja n’hi ha prou.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “De la nit i el masclisme a Girona

  1. Les agressions sexuals a les festes són una realitat. Però, com molt bé diu l’Asemblea de Joves de Parets: “Considerem que cal fer una reformulació respecte de l’oci que consumim […]. Un oci que […] que fomenta la cultura de la violació, que fomenta les agressions, les discriminacions i els assetjaments sexuals”. Quins hàbits i valors s’estàn ensenyant als joves? Sembla ser que si el respecte està renyit amb l’hedonisme, és aquest darrer qui cal prevaldre.
    Referent al mascisme agressor: Res a dir de les agressions sexuals que han patit persones heterosexuals per persones homosexuals?
    L’exhibicionisme, és una agressió? (Ho demano per les exhibicions pectorals femenines als Sanfermines).
    No tot és blanc o negre (Si més no, només cal veure les respostes que ha rebut la piulada al Fb del 27/08 de La Collonada).

    Atentament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s