Aupa Arnaldo, Euskal Herria aurrera

Fa uns dies tenia la fortuna de poder ser a Bilbo, una ciutat que mai falla. Aquesta vegada, encara menys. Entre els detalls que recordaré del dia, i en són uns quants, hi ha la trobada casual amb l’Arnaldo Otegi davant la txosna del Kaskagorri. Amb uns companys vam voler saludar-lo i animar-lo en un camí que ell prou bé sap que no serà fàcil. Va ser un gest, simplement. Ens semblava el mínim que tocava fer des de l’internacionalisme solidari que diguem voler practicar. La situació que viu Arnaldo Otegi i, amb ell, el moviment independentista basc és una anomalia democràtica. Un autèntic setge d’un Estat que ha decidit que certes idees, l’independentisme des de la transformació social, no poden guanyar mai democràticament i, davant d’això, posen tota una maquinària autoritària a funcionar. Quin Estat més trist l’espanyol. I quina mandra haver-hi de sobreviure gaire temps més.

otegi

Per això és necessari que aquells que sí que creiem en la llibertat dels pobles, en la democràcia, en els valors de la justícia, la llibertat i l’emancipació no restem en silenci. I ho hem de fer també perquè la inhabilitació d’Otegi és també la inhabilitació del dret a decidir de tots els bascos i basques que haurien de poder decidir amb plena llibertat qui serà el seu Lehandakari. Ho hem de fer en la defensa dels drets humans i polítics d’una persona que, com Otegi, és un valor de pau i un símbol de lluita pels més desafavorits. Com tants altres que des de l’anonimat ho han donat tot perquè el futur sigui més digne i més lliure al País Basc. I ho hem de fer també perquè l’estratègia vers Otegi és la mateixa estratègia vers Forcadell o qualsevol alcalde cupaire que ja està processat per haver donat suport a la declaració del 9N o no haver volgut penjar una bandera espanyola un dia d’eleccions: la repressió. Repressió i autoritarisme versus democràcia i expressió de les majories catalana i basca. La repressió com a mecanisme d’Estat per impedir-ho tot.

Veurem com acaba aquest procediment d’inhabilitació ad hoc però, sens dubte, el paper dels electes i de les persones compromeses amb els drets humans, els drets socials i el drets col·lectius és al costat de l’Arnaldo Otegi i del poble basc en la seva voluntat d’exercir la democràcia, la sobirania. Més enllà d’una administració i un Estat que lluny de ser reformable mostra cada dia més les seves contradiccions, tenim l’oportunitat de bastir alternatives des de la perifèria de la Península que superin els murs autoritaris que trobem al davant. Amb els somriures, amb la revolta, amb les ganes de transformar-ho tot, des de l’internacionalisme només podem dir: “aupa Arnaldo, Euskal Herria aurrera”. I recordar sempre les paraules del company Permach quan ahir deia: “podran inhabilitar les flors però no podran detenir la primavera”. No podran aturar mai les primaveres. Ni a Euskal Herria ni als Països Catalans. Des de Girona, a prop vostre. Ara i sempre.

Anuncis

Un pensament sobre “Aupa Arnaldo, Euskal Herria aurrera

  1. Com s’ha de llegir això que una ciutat “no falla”?

    D’acord amb aquesta solidaritat al sr. Otegui, víctima de la justicia penal espanyola. Però no hem d’oblidar que abans d’ell va ser inhabilitat tot un lehendakari, i que a la CA de Catalunya el sr. Mas i dues conselleres més estan en tràmits penals; l’un per demanar un referèndum d’independència i els altres tres per fer possible el referèndum del 9N. Cap d’ells, d’acord, no són exemplars de l’anomenada esquerra independentista, però per aquest fet no mereixen la mateixa solidaritat que el sr. Otegui? Em recorda a molts que s’omplen la boca del MEC i del moviment d’insubmisos a l’exèrcit i al servei militar, però no volen dir ni una paraula de respecte o d’agraïment a uns “pioners” en l’objecció de consciència per raons sectàries (sectàries pels que volen fer del silenci o la invisibilització la realitat històrica, pas pels testimonis de Jehovà i altres minories cristianes [totes elles a-catòliques romanes] que van patir presó i persecució i que avui en dia pateixen la niciesa de molts medis i opinadors amb finançament públic).

    I no hem d’oblidar que la inhabilitació del sr. Otegui no esdevé per voler aquest fer realitat cap referèndum, sinó que és part d’una sentencia judicial que jutjava uns altres fets.
    Per desgràcia, no és la primera ni la darrera vegada que el que hom anomena justícia es posa al servei del poder de torn.

    Atentament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s