Narcís-Jordi Aragó: fer estimar Girona

 

Entre el periodista, escriptor i referent cultural Narcís-Jordi Aragó i la gent nascuda a finals de segle, com jo mateix, hi ha unes quantes generacions. Aquelles que van transitar de la Girona grisa i extremadament tancada en sí mateixa i en la humitat des seus rius a l’actual, viva, oberta i que, amb les mancances evidents, ha transformat la mentalitat i la manera de fer de gironins i gironines. Un canvi a millor, sens dubte. En aquest procés de transformació cultural, de recuperació de l’autoestima i de treballar per redescrobrir la ciutat i creure’ns-la en Narcís-Jordi Aragó, mort ahir a l’edat de 84 anys, hi ha tingut un paper imprescindible. Sense ell, la seva activitat i la seva referència cultural avui, segurament, els habitants de Girona seríem un pèl menys gironins. Avui, els habitants de Girona ens sentiríem un pèl menys lligats al nostre entorn més proper.

780_0008_5068967_b9ee99cb43dc900f285f230fcedf2c32.jpgEscriptor, periodista, director de la Revista de Girona, president de la Fundació Rafel Masó i mil altres detalls que aquests dies recuperarem, en Narcís-Jordi Aragó era una d’aquelles persones que, com a jove, veies que tothom es mirava, s’escoltava i llegia amb respecte. Una actitud que sovint et portava a pensar que el que tocava era escoltar-lo, mirar-lo i llegir-lo amb respecte. I crec que aquesta era la manera com gironins i gironines li han agraït des de fa anys la seva dedicació per la cultura de la ciutat. Per la meva part, ens vam començar a saludar com aquells gironins que saben qui som però que mai han sigut presentats fa poc temps. De fet, em va saber especialment greu que en la visita que vam fer un grup de regidors a la Casa Masó ara fa un mes, en Jordi Falgàs, director del museu, ens expliqués que en Narcís-Jordi s’excusava perquè no es trobava bé. Tenia ganes que aquella fos una introducció com tocava i jo tingués l’oportunitat de conversar amb una persona que, des de jove, havia anat llegint i de la qual havia après conscientment i inconscient. No va poder ser i ahir rebíem la notícia de la seva mort.

Tanmateix, i tornant al principi, als orígens, la relació amb en Narcís-Jordi Aragó, com a gironí de finals de segle XX, la tinc a través de la ciutat que m’he trobat, que hem anat redescobrint i que avui ens fa més proper a cada racó del carrer Ballesteries però també dels indrets menys divulgats de la ciutat. I això no ens ho traurà ningú. És un llegat inesborrable i magnífic que hem d’agrair, per sempre, a aquest gironí de soc-arrel. Ahir també ens deixava un altre referent cultural i, en aquest cas també polític a nivell nacional, com era en Jordi Carbonell. I en l’eterna i benvolguda dialèctica entre la construcció d’un país a nivell de petites i grans accions, de petites i grans realitats, podem dir que la tarda d’ahir era trista perquè perdíem una persona (Carbonell) que havia treballat per la millor transició de país possible, la República catalana, i una altra (Narcís-Jordi Aragó) que des del seu indret de país, Girona, havia treballat per una enorme transició: fer que els gironins ens estimem la nostra ciutat. I això el fa un referent de ciutat que no oblidarem. [Foto: Manel Lladó – El Punt Avui]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s