Sense ells no hi hauria turisme

Que la part històrica de Girona viu segrestada pel turisme, especialment a l’estiu, és ja una evidència que, fins i tot, comença a sobrepassar aquells que fa un temps eren més proclius al fenomen. Els apartaments turístics, que ja representen més del 10 per cent dels habitatges el Barri Vell, i les riuades de visitants es converteixen en la constant d’agost. A Barcelona el tema fa temps que ha explotat i ben podria ser que aviat passés quelcom similar a Girona i el seu atapeït, reduït i limitat espai destinat a parc temàtic. Però aquest és un article per parlar d’un altre dimensió més invisibilitzada d’aquest afer.

limpieza-habitacion-830x553
Foto: La Directa

Com cada any, al mes de setembre sortiran les patronals d’empresaris, els hotelers i els principals actors que es reparteixen els dividends del negoci turístic i donaran les xifres de pernoctacions i creixement econòmic del sector. Essent una acció comunicativa, és probable que en destaquin els aspectes positius i els «beneficis» dels centenars de milers de turistes que hauran visitat la demarcació de Girona. Hi inclouran allò que haurà passat a la nostra ciutat i, segurament, serà una roda de premsa de congratulacions i de demandes perquè l’administració pública inverteixi més en el sector. Aquesta és la veu i la representació del turisme que tenim aquí i arreu. De fet, l’única que sentim normalment.

Però a la ciutat, el turisme qui el fa rutllar també amb molta menys presència pública són els assalariats del sector. Les Kellys, treballadores de neteja d’hotel, recepcionistes, cambrers, guies culturals, venedors de tiquets i un llarg etcètera que cada dia engeguen la maquinària de forma molt menys pública. Amb cap tribuna. Són feines, la majoria d’elles, desprestigiades socialment i precaritzades econòmicament. Només cal veure com són la majoria de salaris lligats al sector i les condicions, ben sovint al llindar d’una normativa en sí poc garantista, que es troben milers de persones joves (i no tant joves) quan treballen en l’àmbit. Una situació anòmala en un Estat de dret i que es diu de benestar i que condueix moltes vegades a horaris i retribucions lluny de la suposada lògica garantista del segle XXI. Precarització, explotació i nul reconeixement social.

Això no treu, és evident, que Girona és plena també de persones que han tirat endavant negocis de restauració i hostaleria des de la propietat i el seu esforç personal. Tots en tenim exemples a prop. I també cal reivindicar-los, sens dubte. Ara bé, si avui cal reivindicar un sector dins l’àmbit del turisme, l’únic al qual inverteix de forma seriosa l’actual govern del PSC i CiU a la ciutat, és el dels treballadors, precaritzats, menystinguts i mai consultats. Treballadors i treballadores que cada dia permeten que d’altres puguin explicar xifres i exigir diners pel sector, persones que són oblidades dels relats públics i de la majoria de polítics, un col·lectiu amb pocs drets, desorganitzats, imprescindibles. No en sentireu parlar però nosaltres els volem agrair la tasca invisible i sumar-nos a les seves reivindicacions.

El que vivim és una expressió més de l’antiga lògica, ben present encara, on els de l’últim esglaó mai són reivindicats ni escoltats. Al Patronat de Turisme de la Costa Brava, per posar un exemple amb 5 milions d’euros públics, no hi he sentit mai una veu fent arribar les aportacions i exigències dels treballadors i treballadores del sector. Són imprescindibles però ningú en parla, ningú els escolta. Un sense sentit propi de les societats desiguals i limitades en drets. Potser vindria essent hora que acabéssim amb aquesta lògica, la del silenci i la de la precarietat d’aquells que (també) aixequen el país. Que s’aixequen d’hora, ben d’hora, però les televisions no en parlen. Perquè si Girona és turística que, com a mínim, el mèrit se l’endugui tothom qui hi treballa.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “Sense ells no hi hauria turisme

  1. Totalment d’acord. Vivim en una societat -almenys la gironina i la catalana en general- que tenir una carrera no serveix només per treballar en allò que es té vocació, sinó per ser visible socialment. Tothom té la seva feina, n’hi ha que comporten més anys de preparació, més despeses per aconseguir-les, però quan entres en un hotel o pis turístic, com a client fas una valoració global i en aquesta sempre i indiscutiblement, el pes de la feina fet pel personal de neteja i manteniment és essencial.

    Desviant-me del tema aprofito per comentar -crec que ho he fet altres cops- que és indignant que en entitats públiques com és l’Ajuntament, les places dels treballadors “qualificats” (mestres de les llars d’infants, arquitectes municipals, administratius, advocats, etc.) es cobreixin amb oposicions, mentre el personal de neteja i de jardineria es subcontracti a empreses privades amb sous més baixos que el que se’ls pagaria si fossin funcionaris i segurament amb pitjors condicions laborals. Potser m’equivoco, tant de bo, però diria que el personal de neteja dels carrers de la ciutat i de tots els edificis municipals (incloses escoles, piscines, Auditori, pavellons esportius) és personal contractat per empreses privades i si és així no em sembla gens bé. Que en un moment donat s’hagi de contractar personal extern extra, s’entén, però no que la majoria no siguin funcionaris de l’Ajuntament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s