Quan la lluita contra la segregació escolar deixa de ser prioritària.

informe.jpgFa encara no un mes, el Síndic de Greuges publicava la primera part d’un informe sobre la segregació escolar. L’endemà / poc després els diaris locals s’afanyaven a destacar el fet que l’informe situés Girona entre les 10 ciutats amb més segregació escolar del país. A part d’això, però, no n’hem sentit a parlar més. Només el company Pere Albertí se’n feia ressó en un article al Diari de Girona. El govern de la ciutat, res, el Departament d’Ensenyament, silenci i la comunitat educativa tampoc ha aixecat la veu, no sé si perquè era a finals de juliol o pel cansament de, una vegada més, veure’s qüestionada malgrat els esforços que dia rere dia fan moltes i molts mestres i professors per tirar endavant dignament. Que els responsables polítics a l’Ajuntament o a la Generalitat no hagin dit res fa pensar que poc interès tenen a intentar donar la volta a la preocupant situació.

Per la meva banda, la baixada del nivell d’activitat a l’Ajuntament al mes d’agost, m’ha permès destinar temps a llegir tranquil·lament l’informe, no sols l’actual sinó també el que al 2008 ja va publicar alertant de la situació i dels riscos de la mateixa i proposant mesures per revertir-ho. Una lectura tan interessant com desesperançadora que m’ha portat a indagar una mica més en la trajectòria i el context de la lluita contra la segregació escolar a la nostra ciutat. Això encara ha estat més depriment.

L’informe analitza estadísticament la situació de la segregació escolar a bona part dels municipis catalans valorant-ne el context i l’evolució en els darrers anys. En detalla les causes i contrasta les diferències entre municipis. Fàcilment se’n treu la conclusió que a Girona les coses no s’han fet bé, a diferència d’altres municipis, fins i tot amb contextos més complexos, la situació ha anat empitjorant des de l’informe de 2008, on ja s’alertava específicament dels casos dels barris gironins de Santa Eugènia i Sant Narcís. Ja aleshores, el síndic feia una colla de propostes que avui a Girona hem de lamentar no que no s’apliquessin sinó que el govern convergent s’ha dedicat a desmuntar-les una per una.

El 2009 el Consell Municipal d’Educació de la ciutat va aprovar a instàncies de la regidoria d’educació, aleshores ocupada per Núria Terés, un document titulat “Mesures educatives per a la millora de l’èxit escolar i la cohesió social a la ciutat”. Pretenien donar resposta al primer informe sobre la segregació escolar del síndic i a d’altres de la Fundació Jaume Bofill que apuntaven en la mateixa direcció. La revisió de la zonificació, reduccions de ràtios en centres concrets, la distribució equitativa de l’alumnat amb NEE, l’informació i orientació a través de l’OME o l’elaboració d’un pla d’absentisme són algunes d’aquestes mesures que anaven molt en la línia del que proposava aleshores el síndic i que continuar reclamant en l’informe d’enguany, mesures que han obtingut bons resultats en aquells municipis on s’han aplicat de forma conscient i continuada. No és el cas de Girona on el canvi de govern va estroncar la línia engegada. Al 2011 la regidora, aleshores d’Unió, Isabel Muradàs va assumir l’àrea d’Educació i poc a poc, sense dir-ne gaire res, va anar frenant, desmuntant o pervertint totes i cadascuna de les mesures engegades: la desaparició del Projecte Educatiu de Ciutat, la retirada de funcions a l’OME, el repartiment desigual de les NEE i de l’alumnat d’incorporació tardana, la reducció de les places públiques i augment de les concertades o la reducció a la mínima expressió del pla d’absentisme en són alguns exemples. La lluita contra la segregació escolar havia (ha) deixat de ser un objectiu, la prioritat era i és la mal entesa llibertat d’elecció que tan agrada a la dreta (a l’espanyolista per rebutjar el català, a la catalanista per mantenir privilegis). Els resultats que treu a la llum l’informe del síndic no han fet més que posar sobre la taula allò que moltes i molts ja intuíem. La qüestió és que no ens podem quedar de braços plegats esperant que la segona part de l’informe del síndic ens caigui a sobre com una altra gerra d’aigua freda.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

2 pensaments sobre “Quan la lluita contra la segregació escolar deixa de ser prioritària.

  1. S’agraeix l’article que es pot extrapolar a altres ciutats gironines com per exemple Figueres, molta feina per fer…

  2. No sóc de Girona i no entenc què significa que l’Ajuntament no fa res contra la segregació escolar. Podries posar dades concretes i exemples? I aportar solucions pràctiques. Com es fa perquè els nens dels barris més humils es barregin més amb els dels barris benestants? He vist entrar i sortir sovint la canalla del co.legi El Pla (Lluís Pericot) i en veig de tota extracció social…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s