La UCI pediàtrica del Trueta: un exemple en dos sentits

Aquesta setmana el ple de l’Ajuntament de Girona i el de la Diputació aprovaran mocions de suport a les reclamacions dels treballadors i els usuaris de la UCI pediàtrica i neonatal de l’Hospital Josep Trueta. Unes peticions que es poden resumir en una paraula: dignitat. Només cal haver visitat o haver hagut de passar per aquelles instal·lacions dies o setmanes enmig d’una situació prou complexa en sí mateixa per les famílies per adonar-se’n que l’actualització i la modernització d’aquella planta no és només una necessitat de primer ordre sinó també una urgència que hauria d’avergonyir a qualsevol polític i/o gestor públic. La realitat és aquesta i, de fet, ningú la posa en dubte. Ara bé, la situació no és nova. És a dir: no és una situació insostenible des del 15 de juny de 2016, per entendre’ns, sinó que es tracta d’un tema de fons, estructural i que porta molts anys desatès malgrat les peticions fetes per part de treballadors i persones usuàries.

uci-pediatrica-manifestacio-trueta

I en aquest punt vull aturar-me per explicar un dels dos sentits que pren la paraula «exemple» quan ens referim a la UCI pediàtrica del Trueta. Es tracta de l’exemple que representa com a cas de gestió nefasta i manca de priorització que ha tingut aquest espai bàsic pels serveis de salut que ofereix a tota la demarcació. Durant tot aquest temps els governs catalans de torn han permès que tinguem una UCI amb material antiquat, amb personal havent de fer tasques administratives i burocràtiques a la mateixa sala on hi ha els infants, sense lavabos, amb espai nul de privacitat per a les famílies i un llarg etcètera que hauria de fer aflorar la paraula autocrítica a més d’un dels que encara s’atreveixen a donar lliçons per ser d’aquells governs dels «millors» o de «progrés». La situació és dramàtica perquè ningú ha apostat mai per fer les reformes necessàries mentre, això sí, deixaven sonar la cançó del «nou Trueta». Una autèntica vergonya.

Ara bé, la UCI pediàtrica és també un dels exemples més reeixits dels últims mesos pel que fa a lluites socials. Tant bon punt les treballadores i usuàries es van organitzar de forma col·lectiva per treure la problemàtica de les quatre parets de l’hospital i reclamar la modernització de la planta al carrer el tema va fer un gir de 180 graus. Des de bon principi els cupaires vam ser a les concentracions i també vam procurar col·laborar a fer pública la situació de precarietat que viu la UCI pediàtrica. Però cal tenir clar que han sigut els mateixos treballadors i usuaris els que han situat el tema sobre el mapa, els que han activat la mobilització i els que han obligat amb la seva persistència als representants polítics a moure fitxa. Tant és així que ja ningú qüestiona el que reclamen i ja ningú mira amb recel un col·lectiu que amb la seva mobilització aconseguirà el que hauria d’haver sigut una política pròpia, activa i decidida dels governs catalans.

Veurem com acaba tot plegat. Esperem que, aquesta vegada, no hi hagi marxa enrere ni segons interpretacions. Toca solucionar aquest tema i fer-ho el més aviat possible. Sense «obretes» ni pedaços. I sobretot, tocarà agrair als treballadors i usuàries de la UCI pediàtrica i neonatal la seva tasca, el seu coratge i animar-los a no desistir mai, a mantenir l’esperit de transformar les seves realitats més properes. Una mena de revolució dels detalls. Imprescindible. Imprescindibles

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s