L’estiu dels barris

Mentre a la plaça del Vi hi ha qui es mira el melic i la Girona dels Festivals oblida els barris i les classes populars, hi ha qui persisteix a donar vida als barris, a ocupar els carrers i sobretot a donar alternatives a tota la mainada que no sempre poden compartir vacances amb la família. Per això, com cada any s’han organitzat un munt de casals arreu de la ciutat, una oferta per triar i remenar sobretot per infants però també per joves. Per quan aquests tanquen les portes, els centres cívics, biblioteques, museus i entitats veïnals s’han esforçat a tirar endavant propostes per tots els gustos, sovint ocupant les places dels barris fent que la mainada i els més grans es facin seu allò “del carrer és nostre”.

IMG_6391

Aquest juliol a Sta. Eugènia cada tarda teníem una o altra proposta (jocs de taula, sopars a la fresca, festes de l’espuma…); les biblioplaces i bibliopiscines s’han acostat com cada any a mainada i adults amb carros plens de llibres sota les ombres que creixen a mesura que avança la tarda; a Les Pedreres han tornat a apostar per una bona oferta musical i d’entreteniment al voltant de la seva guingueta i a més han consolidat els dimecres de contes i activitats per la mainada; al Rosaleda, els veïns i veïnes de la Devesa han continuat amb els vermuts a la fresca; des del CC Barri Vell han portat jocs de taula a moltes places, el de Palau ha apostat per l’Ens veiem a la plaça pels més crescudets i el de Sta. Eugènia ha impulsat el Teixint Somnis; jocs, tallers, espectacles, festivals, rues, contes, música, poesia, esport, exposicions… juny i juliol els centres cívics encara han mantingut una bona oferta de cursos intensius, tallers i activitats per tots els gustos, a més de les Festes Majors que durant aquests mesos d’estiu celebren bona part dels barris gironins.

Tot plegat, però, i això és important dir-ho, amb uns pressupostos que no arriben ni a fer pessigolles a alguns festivals o programacions realitzades; impulsades o suportades en part des de la casa gran. I és que els centres cívics i el que generen al seu entorn, sovint en col·laboració amb les entitats, sempre han estat com la germaneta pobra, i a l’agost tancaran, perquè el personal i els recursos no donen per més. Les famílies hi continuaran essent, molts pares i mares continuaran treballant, però quan surtin al carrer es trobaran un panorama encara més desolador del que descrivia en Lluc en el seu article. Potser l’any que ve canviarà alguna cosa? La xarxa de centre cívics a mans del PSC que pregona l’acostament als barris i les classes popular bé ho hauria de notar, no? Molt em temo que en el debat de pressupostos aniran caient una rere l’altra les apostes, propostes i promeses, molt em temo que el curs que ve els recursos seran els mateixos i, per tant, les limitacions també. Mentrestant, sort en tenim, que els barris són tossuts i tant els treballadors i treballadores municipals com les entitats s’han fet experts en l’art del crear oferta a cost zero.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s