L’estiu desaprofitat de Girona

Dels estius dels 80 i 90 quan era petit en puc parlar poc de Girona. Entre les estades amb els avis a Viladamat, amb els uncles a Darnius, les colònies pertinents, les anades i vingudes amb la mare a Llafranc o Platja d’Aro a banyar-nos i algun viatge per descobrir món, passava aquests mesos calorosos més fora de Girona que a la ciutat que avui ens acull. Bé, tot això amanit per la passió pel Tour de França que encara em dura. Ara bé, no haver-ho viscut de forma conscient no m’impedeix recordar perfectament les veus enteses de l’època explicant-nos com de desert n’era un agost rutinari a Girona. Botigues tancades, del detall dels papers penjats a les portes del barri sí que en tinc records, nits impossibles de passar i més aviat poca gent i poques coses a fer enmig de la xafogor dels quatre rius. Una ciutat que, per entendre’ns, vivia a un quart de gas.

Vint anys després, amb la febre del turisme, la fase constrictiva del capitalisme i les conseqüències d’aquest sistema, així com amb la flexibilització de períodes vacacionals, la situació m’atreveixo a dir que és parcialment diferent. Evidentment, l’agost continua essent l’agost però Girona ja no el viu de la mateixa manera que principis dels 90. I no ho dic només perquè de les primeres «Game Boy», mai m’havia fixat que no es deien «Game Girl» fins avui, hem passat a caçar Pokemons pel carrer i la Rambla és plena d’adolescents un dissabte a la tarda buscant-ne. Sinó perquè el que ha anat passant a la ciutat durant els estius ha anat mutant considerablement. I on som ara exactament? Doncs en un estrany entremig de tot i de no gaire res clar. Bolcats en el turisme, com a política prioritària i quasi única de l’estiu a la ciutat, l’antic gerent es va inventar un Festival del Mapping que, per sort, ha anat canviant de plantejament per no esdevenir un simple reclam (fallit) turístic. Però la ciutat continua mirant tant enfora que sovint oblida el dins, la seva pròpia essència. Justament fa un parell de dies baixàvem amb la Marta i la Laia pel Carrer de la Força i ho constatàvem. El carrer dels “souvenirs a la força” en podríem començar a dir.

Malgrat es manté una programació cultural de vespre a la Plaça Pallol o es fan algunes activitats, comptades, als barris, la sensació generalitzada és que la nostra ciutat continua vivint d’esquenes a l’estiu ara que, potser, l’estiu ja no viu d’esquenes a Girona. A l’Eixample, per exemple, amb la Plaça Pallach en obres, no hi passarà gairebé res programat i és que a les places, més enllà de la vida que ja s’hi fa, hi continuen mancant propostes i pressupost per desenvolupar més activitat, cohesionadora i culturament imprescindible. Entre el Tempo, amb una programació de pagament i un ambient selecte, i l’Escape in the Park, amb una programació de pagament i l’ocupació de la Devesa, s’enduen bona part de la subvenció municipal d’estiu mentre propostes de caire gratuït, vespertines i nocturnes continuen essent de perfil baix i amb poc recorregut. Per exemple, què tenim pensat pel jovent de la ciutat aquest estiu? En tenim sort que s’espavilen però malgrat són un col·lectiu essencial a la nostra ciutat i a l’estiu viuen en plena llibertat i facultats, continuem fent una Girona que ben poc sovint els dóna la cara.

La Girona dels festivals i de les marques s’imposa. Mentrestant, però, l’estiu continua essent l’estació perduda a la ciutat malgrat ara ja no som a principis dels 90. Tenim gent, capacitat i possibilitats de plantejar propostes innovadores, als carrers i parcs que superin marcs preconcebuts i vagin més enllà dels ambients selectes, dels 25 euros d’entrada i del fals glamour. És qüestió de marcar prioritats, de recuperar l’essència mediterrània que crida que els carrers són nostres, de tothom, i que no hi podem viure d’esquenes. Des de la CUP-Crida sempre ho hem entès així i així ho seguirem defensant i proposant. Mentrestant, però, com no pot ser d’una altra manera, que l’estiu sigui profitós, que de l’autogestió en neixi cultura i que aprofitem els dies llargs i les curtes nits per transformar el nostre entorn. Bon estiu.

Ps: La cançó és un descobriment que he fet aquest estiu. Tard, però ja el tinc fet ;-).

Anuncis

2 pensaments sobre “L’estiu desaprofitat de Girona

  1. Totalment d’acord.
    Els temps han canviat. Crec que els que vam ser nens i adolescents als 80 quasi no trepitjàvem Girona en tot l’estiu. Molts teníem avis en pobles i avis que tenien una casa a la costa. Entre avis, viatges amb els pares i que Girona deien (jo no hi era) que estava morta i parada, crec que ningú s’esperava res de la ciutat. A més, encara moltes treballaven i això feia que famílies senceres es traslladessin a la Costa de Sant Joan a l’11 de Setembre. Potser el primer pas cap a fer alguna cosa van ser les desaparegudes carpes.

    Però ara els temps han canviat. Molts joves (i no tant joves), no es poden permetre una segona residència si no tiren de la dels pares i dels avis, quasi no hi ha dones ni homes que no treballin i a més a la gent ens agrada molt més participar o tants sols ser espectador d’activitats culturals i d’oci en general.

    Jo felicito la programació que s’ha fet aquest Juliol a la plaça del Pallol i penso que el nou regidor de Cultura està impulsant projectes interessants però també veig que tot va molt lligat, tal i com dieu, a Festivals i en una ciutat “cultural” els festivals haurien de ser un complement, mentre que una agenda fixa (que podria ser canviant per estacions en alguns casos i anual en d’altres) ben consolidada i amb un ventall d’activitats seria el més convenient.

    Jo trobo a faltar activitats fixes, d’aquelles que saps que cada setmana a tal hora i a tal lloc te la trobaràs. Ara em sento una mica “esclava” de l’agenda, sempre “patint” perquè no ens perdem res i és que els Festivals tenen una durada curta amb bastantes activitats però que no et permeten fidelitzar-te.

    Com m’agradaria que per exemple cada diumenge el matí hi hagués una petita orquestra tocant música a un punt determinat (un dia jazz, d’altres clàssica, d’altres…); que en un punt concret de la ciutat els dissabtes fessin un dia teatre, un dia circ infantil, un altre titelles, un altre contes…; que potser hi hagués un lloc concret de jocs tant per adults com per nens, o alternant-ho… I moltes altres activitats amb un calendari fixe.

    I a més, ara s’ha acabat el juliol i ens arriba l’agost. No tothom se’n va de viatge el mes d’agost o a estiuejar, i alguns que hi van tampoc estan fora els 31 dies d’aquest mes i en canvi a la ciutat, la vida cultural decau, quan, en canvi, moltíssima gent té horaris intensius i hi ha un gruix de gent que part de les vacances les passa a la mateixa ciutat. Cap a finals de mes hi ha el FITAG però poca cosa més i a principi el Tempo que té concerts de pagament però també de franc, tot i que en una zona de copes. Per què no s’ha ampliat fer activitats infantils al Pallol tots l’agost de manera regular, o es programen més activitats de tarda/vespre que no estiguin vinculades a la cultura de bar?

    I per cert, els preus de la piscina municipal pels que hi volen anar algun dia puntal en família són caríssims. Tres persones són quasi 20 euros i tot i que hi ha abonaments d’estiu, hi ha gent que perquè està fora o pel que sigui només hi va uns tres o quatre cops durant tot l’estiu. Si la piscina és “municipal”, les tarifes pels ciutadans de la ciutat haurien de tenir preus més assequibles. 4 euros per adult i 1,5 euros o 2 per criatura a partir d’uns 6 anys seria el raonable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s