Cobrar per fer política?

Val la pena recordar, d’entrada, que política ve de derivacions gregues de polis, que fan referència a les ciutat-estat gregues i per tant està estretament lligat a la idea de democràcia, a la implicació de la ciutadania en els afers d’estat i el concepte d’interès públic. De fet, actualment, definim política com a “conjunt d’activitats teòriques i pràctiques que concorren per a regular les relacions entre ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats.”. I ho dic, perquè parteixo de la idea de política en un sentit ampli, entenent que no només fan política els “electes” si no totes i tots aquells que d’una manera amplia influeixen o s’impliquen en la presa de decisions. Totes i tots fem política quan votem (o quan no ho fem) però sobretot quan, per exemple, a través d’entitats ciutadanes o moviments socials (alguns) o de lobbies empresarials (d’altres) interaccionem amb els governs per influenciar-los.

Hi ha, doncs, moltíssima gent que s’implica en política i a qui ni li ha passat pel cap cobrar per fer-ho. Molts d’aquests, a més, s’hi impliquen, no diré de forma desinteressada, però sí que des de la perspectiva original de l’interès públic, és a dir pensant en el bé comú.

D’altra banda, en canvi, trobem un escenari ben diferent quan centrem la vista en el que acostumem a anomenar la política institucional, és a dir, la que es vehicula a través dels partits polítics en el marc de les institucions públiques. En aquest marc fa temps que molts han assumit que cal cobrar per fer política. I així, mica en mica, s’ha anat professionalitzant la política.

Un dels eixos fonamentals del programa de la CUP és trencar amb aquesta professionalització de la política per les conseqüències que això comporta (des de la corrupció fins a l’allunyament de les classes populars). Per això ens hem dotat d’uns codis ètics amb mesures que impossibiliten aquesta professionalització: la limitació dels mandats i de les retribucions percebudes, la fiscalització i la revocabilitat dels càrrecs públics, la renúncia a regals i privilegis, o el compromís de no duplicitat de càrrecs en són alguns exemples.

També des de la CUP, doncs, assumim que es pot cobrar per fer política. És obvi, i així ho entenem, que, en ocasions, la dedicació als afers públics que et corresponen com a càrrec públic, t’inhabilita per mantenir una altra ocupació i, per tant, és necessari percebre algun tipus de retribució que entenem que ha limitada i d’acord amb els salaris de la majoria de població. En qualsevol cas, però, aquesta no és la realitat de molts càrrecs electes a nivell municipal, que mantenen la seva feina al mateix temps que cobren indemnitzacions per la seva dedicació política, indemnitzacions a vegades molt superiors als sous de la majoria de la ciutadania.

A l’Ajuntament de Girona, per exemple, tenim un total de 25 regidors i regidores. D’aquests, 4 tenen dedicació exclusiva: l’alcaldessa (Marta Madrenas) que cobra 4.892,86 € bruts al mes i quatre més (Sílvia Paneque, Maria Àngels Planas, Joan Alcalà i Narcís Sastre) que en cobren 3.473,93. La resta cobrem indemnitzacions per assistència a diferents òrgans col·legiats: 702€ pel ple, 562€ per la Junta de Portaveus, 377€ per les comissions informatives i 325€ per la coordinació tècnica amb un màxim d’assistències mensuals i anuals. Això ens porta a percebre mensualment les següents retribucions: el regidor portaveu de l’equip de govern (Carles Ribas), 2941; els altres regidors i regidores de l’equip de govern sense dedicació exclusiva (Eduard Berloso, Glòria Plana, Isabel Muradàs, Eva Palau, Cristóbal Sànchez, Elisabeth Riera, Joaquim Rodríguez, Manuel Martín), 2379€; les regidores portaveus a l’oposició (M. Mercè Roca , Míriam Pujola Concepció Veray i jo mateixa), 1641€ i la resta de regidors i regidores a l’oposició (Pere Albertí, Martí Terés, Lluc Salellas, Ester Costa, Toni Granados i Manuel Vázquez), 1079€. Tenim l’excepció del regidor Ricard Calvo que en assumir la Direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, càrrec públic pel qual cobra 6782,977€ bruts al mes, va renunciar a les seves retribucions a l’Ajuntament de Girona.

regis

Amb l’excepció d’aquells que tenen dedicació exclusiva, doncs, la resta podem mantenir altres ocupacions o cobrar, com és el cas d’alguns, la jubilació pertinent. La majoria dels regidors i regidores, doncs, reben aquests diners com un més a més al seu sou. No puc explicar cada cas, perquè els desconec, però sí que puc i vull explicar què fem els regidors i regidores de la CUP-Crida per Girona. Tal i com fan bona part dels regidors/es de la CUP arreu, els 4 regidors/es que formem part del grup municipal donem el 100% de les indemnitzacions que cobrem al partit. Ara bé, mentre en Toni i l’Ester mantenen la seva feina habitual i dediquen les seves hores lliures a la tasca municipal, en Lluc i jo estem contractats per la CUP per la dedicació que tenim a la nostra tasca com a regidor i diputat ell i com a regidora jo. Per això en Lluc té un contracte a temps complet pel qual cobra 1850€ bruts mensuals i jo un amb dedicació del 75% cobrant 1400€ bruts mensuals.

Sobre quina és la manera adequada d’actuar o el sou més adient hi ha opinions per tots els gustos, també en el si de la CUP hi ha diversitat d’opinions però el que tenim clar és que els nostres salaris no poden allunyar-se massa del que cobra la majoria de gent. De la mateixa manera que apostem per reduir la forquilla salarial entre els treballadors i treballadores arreu, també en l’administració pública. En definitiva, cal generalitzar l’adopció de mesures per reduir els riscos de la professionalització de la política, aquesta ha de ser una de les línies claus per aprofundir en la democràcia i evitar les distàncies cada vegada més grans entre una classe política professionalitzada i una ciutadania incapaç d’entendre el funcionament de les administracions i la gestió política de les mateixes.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

2 pensaments sobre “Cobrar per fer política?

  1. Mirant-m’ho des de fora, el salari de qualsevol càrrec públic és el que rep de l’institució on treballa. Que després la persona amb aquests diners en faci entrega al partit on milita, o a una ONG o a una església no fa diferent la quantitat que reb de l’institució.
    Comento això perquè molts cops he llegit i sentit que els càrrecs electes de la CUP cobreu menys que els altres càrrecs electes, i això no és cert. Cobreu el mateix. Que aquest salari sigui entregat en part o tot a un partit o a un altre lloc, aquesta és una decissió individual (o col·lectiva), però que no varia la quantitat rebuda originariament. Molts electes d’altres partits (poc importa la tendencia ideológica) també fan donació del seu salari (en tot o part) al partit o a alguna altra organització.
    En tot cas, cadascú s’ha de responsabilitzar amb el que rep. I això, mirant-m’ho des de fora, crec que vosaltres ho feu. Però fixeu-vos bé: no sou els únics en fer-ho.
    Atentament

    • D’acord amb la reflexió. De fet, en l’article, simplement amb limito a explicar el nostre cas (qüestió de transparència) i a exposar les mesures que hem pres com a partit i que creiem que caldria generalitzar. En aquest sentit, per exemple, des de la CUP de Girona hem demanat en cada cartipàs una reducció de l’assignació que reben els càrrecs electes i els grups municipals però no ens n’hem sortit perquè a molts ja els sembla bé com està. Allà on la CUP governa sovint sí que s’han pogut aplicar mesures en aquest sentit. També, si és cert el que dius que hi ha altres electes que fan el mateix o utilitzen altres fórmules per, com dius, responsabilitzar-se amb el que reben, animo a que ho expliquin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s