El Parc Central: qüestió de ciutat, qüestió de dignitat

Quan en Martí Carreras i en Xavier Reyner, activistes veïnals, recorden sovint que el 18 d’agost farà 8 anys que van començar les obres del TAV sempre penso que és una data que no oblidaré mai. Va ser el primer aniversari que el meu pare no va poder celebrar. Eren dies difícils a nivell personal i gairebé ni vaig percebre que començava un infern en un espai central de la ciutat el que avui és encara la Zona Zero. Des de llavors, el que ha passat és conegut per tothom i especialment pel veïnat de Sant Narcís: destrucció del teixit social i comercial, obres inacabades, males maneres, inundacions, menyspreu de l’Estat, un Pla d’Autoprotecció sense aprovar i tres governs amb colors diferents que s’han afartat de deixar que les paraules se les endugui el vent. Un autèntic desastre de la gestió pública amb responsabilitats diverses, però especialment d’ADIF.

Malgrat el Parc Central és d’actualitat permanent, tan sols cal mirar com està, aquesta setmana el tema ha tornat a sortir als mitjans. Ara resulta que tot i que el govern municipal havia assegurat pel dret i pel revés que ho tenia tot lligat i que abans que s’acabés el 2016 tindríem les obres fetes, sembla que no és així. L’alcadessa ha avisat que ADIF es fa enrere d’un hipotètic acord, que mai va estar signat (error greu per part del triumvirat Puigdemont-Ribas-Madrenas), on ADIF es comprometia a treure el braç que uneix l’estació històrica amb l’alta velocitat. Aquesta «nova» situació impossibilita també que comencin les obres a la resta de la Zona Zero i, com qui diu, tornem a la casella de sortida. I tot plegat quan fa més de 1000 dies que els trens d’Alta Velocitat circulen per Girona sense que l’estació tingui un Pla d’Autoprotecció validat per la Generalitat. Apostoflant.

El cert és que el més senzill podria ser començar a repartir carnets de culpables. Però la situació es mereix una altra perspectiva i més, si tenim en compte que la història ja situarà a tothom al seu lloc. El que cal ara, sens dubte, és unitat d’acció civil i política. Per això, és tan important que la reunió de dilluns amb els veïns sigui multitudinària i productiva. Allà és on s’ha de coure realment la resposta municipal que hem de fer conjuntament davant l’enèsima agressió de l’Estat. Per nosaltres, les sortides utilitzades fins ara s’han mostrat ineficients, com a mínim per qui les ha gestionat, i cal fer un pas endavant. Estem d’acord que cal estudiar la possibilitat de posar una demanda a ADIF (arriba tard, tenint en compte el context) però no ens podem quedar aquí. Ens cal que l’Ajuntament i els veïns liderin una mobilització social i política de la ciutat que alteri la situació d’estancament actual.

L’esperit de Bàscara i la Nacional II en són un bon exemple. Després d’anys de gestions i burocràcies diverses, va ser l’acció coordinada, diària i col·lectiva la que va aconseguir que allò que semblava impossible esdevingués una realitat. Unim-nos, convoquem una jornada d’accions, plantegem-nos aturar la circulació de trens i fem un pas endavant. L’alternativa és la frustració i deixar que segueixin rient de nosaltres i de la nostra ciutat. Els despatxos han fracassat. Cal fer un gir de 180 graus a aquesta situació i a partir d’aquí tot tornarà a ser possible. Si les millors propostes es troben en els carrerons sense sortida, em sembla que ara tenim una bona oportunitat d’aconseguir-ho. Per la ciutat, per dignitat, perquè ens afecta a tots i per tots els veïns i veïnes de Sant Narcís que, fa anys, que han de viure amb un mur sense alçada davant de casa. No podem esperar ni un segon més.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s