Felip de Borbó, Girona i Mariano José de Larra

La Fundació Princesa de Girona va visitar ara fa uns dies la ciutat. És el resultat de l’aliança dels grans empresaris gironins i catalans amb la monarquia Borbònica per “prestigiar” una institució caduca que fa temps que perd suport a les nostres contrades, especialment des de l’afer de la crema de fotografies reials. L’ordre per l’ordre. Els de sempre amb els de sempre. El resultat pràctic de l’enrenou és més aviat discutit per tothom quan el Rei gira cua cap a Madrid. Fins i tot per aquells, que, com a vassalls i actors tradicionals del circ polític, segueixen el joc a Felip de Borbó i al seu seguici. Una obra de teatre ridícula que donaria tot el joc del món a Mariano José de Larra per fer una de les seves narracions crítiques, voraces i sarcàstiques.

 

rei2

En aquest escrit hipotètic, Larra s’hauria fixat també amb el que passava fora l’Auditori. Perquè diu molt de com funciona aquesta institució monàrquica i anacrònica. M’explico. Els regidors de la CUP-Crida per Girona, amb 5500 vots a les últimes eleccions, fa temps que demanem poder entrar a l’Auditori coincidint amb aquest esdeveniment. Ho fem amb la voluntat de fer-li arribar l’opinió de milers de republicans i independentistes gironins que considerem que la monarquia borbònica no ens representa ni tampoc és benvinguda. Fer-ho a través d’una carta. Talment com ha aprovat reiteradament el plenari de l’Ajuntament. Bé, la qüestió és que se’ns impedeix l’entrada en un acte ple de representants públics. Divendres passat va tornar a passar malgrat jo mateix sóc Patró de l’Auditori, l’edifici és municipal i es tracta d’un acte públic amb presència de gent diversa i plural. Però deu ser que la Monarquia considera que la pluralitat s’acaba on comença aquells que defensem la República.

Sinó com s’entén que malgrat ni els regidors de Ciutadans ni els de CUP-Crida per Girona havien estat convidats a l’acte específicament, als primers se’ls permetés entrar presentant-se allà a la porta i en canvi als segons se’ns va impedir? De fet, com és que els primers van poder arribar fins a la porta de forma lliure i els segons vam ser escoltats pels Mossos d’Esquadra com si fóssim persones de qui s’esperés un comportament fora de la llei? I per últim, com és que l’alcaldessa no ha fet cap comentari ni ha expressat cap crítica davant d’aquesta situació i ha assumit com a normal el vet de la Fundació Princesa de Girona, amb suport públic, a un grup de regidors? Quina normalitat més trista aquesta que preveu la senyora Madrenas pel futur país. Ni un missatge de suport a nosaltres, ni una crítica al vet de la Fundació, ni un gest cap aquells que som estigmatitzats i vetats per una institució que malgrat el seu autoritarisme paguem entre tots. Deu ser el modus operandi de la sociovergència. Llàstima.

En tot cas, de l’afer de divendres, del vassallatge, dels grans empresaris procurant salvar la monarquia, de la indiferència ciutadana, de la manifestació de l’esquerra independentista que mai abaixa el cap, tothom n’extreu les conclusions, Larra en faria una crònica per passar una bona estona però ens queda una qüestió per resoldre. Per què el govern de CiU i el PSC han desobeït la moció que vam aprovar sobre la Fundació Princesa de Girona on es deia que si la Fundació mantenia el nom monàrquic no hi podia haver col·laboració municipal? Les raons les desconeixem encara avui. L’alcaldessa ha practicat el silenci malgrat ha fet cas omís a una decisió presa democràticament al ple de Girona amb els vots del seu propi partit. Incompliments que, aquests no, ningú discuteix i el vent se’ls endú. I mentrestant, la monarquia continua i les seves pràctiques autoritàries també.

Anuncis

3 pensaments sobre “Felip de Borbó, Girona i Mariano José de Larra

  1. Bon dia,increïble el que ens fan empassar.Com a gironina,em nego a que uns diners pagats per tots vagin a una Fundació arcaica,ademocràtica i sobretot monàrquica.
    Molt interessant el blog Laia i Lluc,
    ens feu estar al corrent i obrir els ulls de moltes coses que si no ens ho expliquessiu no ens n’assabentariem.
    Salut i força per un nou país.

  2. Els incompliments, no se’ls emporta tots el vent, perquè jo me’ls anoto.
    Estic al vostre costat en el greuge de no tenir accés a l’auditori, nostre, eh. i crec que la batlle, havia de mencionar-ho.

    Gràcies per expressar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s