El cas de Germà Gordó i el ribot mediàtic

De ben segur que més d’un voldrà veure aquest article com un afer entre partits. Com un exemple més de l’estira i arronsa que tots plegats hem constituït de forma maldestre els últims mesos. Però deixeu-me dir d’avantsala que no és així. O si més no, i amb la sinceritat que aquells que em coneixen saben que procuro practicar, no és pas la intenció de qui l’escriu. La voluntat és tan sols fer arribar una reflexió que aquests dies m’acompanya quan penso en l’afer del triumvirat De Alfonso, Fernandez Díaz i Germà Gordó. Cap dels tres dimitits. Un acomiadat, l’altre reforçat pel resultat electoral de diumenge (tornarà a ser ministre?) i, finalment, la vàlua «catalanista», amagada dins a Convergència emparada per l’omnipresent Artur Mas.

gordo

De Fernandez Díaz i de De Alfonso n’hem parlat. No pas a l’Estat on en general ni els partits, a excepció de les confluències, ni les institucions s’han alterat gaire per uns comportaments que consideren «patriòtics» però sí a Catalunya, realitat pròpia i esperem que aviat sobirana. Ara bé, en el nostre debat, el del meu país, he percebut que es parlava poc de Germà Gordó i el seu paper galdós en aquest entramat segons les declaracions enregistrades a les quals tothom ha donat validesa. Ja se sap que és més fàcil veure la palla a l’ull veí. Per entendre’ns, segons aquestes converses, Germà Gordó va ser una de les persones claus en el nomenament de De Alfonso, va ser també el proposant que Interior condecorés al mateix personatge i va ser/és finalment el cavall de Troia de la Convergència sobiranista. A punt i llest per fer virar la nau cap al regeneracionisme espanyol de la mà de Fainé i l’alta burgesia catalana. Amb la seva gent, la seva força interna com a exgerent del partit, també en èpoques fosques, i amb el premi d’haver estat nomenat Conseller de Justícia el 2012. Tot plegat un afer greu en el partit que es considera pal de paller i del qual una setmana després ningú en parla. De fet, Gordó és encara membre de la Direcció Nacional de Convergència i amb un comunicat a mitja setmana passada es va guanyar un pont de tres dies tranquil.

Gordó, la persona que sabem que tramava activament per descarrilar el Procés amb nocturnitat i traïdoria, segueix a la direcció del partit de President i aquí no hi ha hagut pressió comunicativa ni popular de cap tipus. Podríem comparar la situació amb la que s’ha viscut, per exemple, amb el debat del Pressupost o amb algunes declaracions cupaires que poden no agradar, fins i tot en algun cas ser equivocades, però que mai han tingut voluntat de fer descarrilar res, ans el contrari. La pregunta, doncs, sembla lògica: com és que quan és la CUP qui altera els plantejaments de Junts pel Sí s’organitza una autèntica massacre comunicativa (editorials, columnistes, opinadors, ràdios i programes de TV alhora) però quan es corrobora que un dirigent de Convergència trama amb els poders fàctics la fórmula per mantenir el jou de l’Estat sobre el poble català, es procura el silenci? És fruit de la normalitat democràtica? Deixeu-me’n dubtar.

Us seré clar. Sé que ser de la CUP porta implícit rebre aquest tractament. No m’ha sorprès. L’statu quo es protegeix davant d’aquells que procuren el canvi profund i no el simple maquillatge. Als municipis patim també la indiferència i la batalla comunicativa l’hem de dissenyar sis vegades més bé que la resta. No és cap excusa. Crec també que nosaltres hem de saber-ho fer prou bé com per poder superar aquesta barrera. Només així ens mereixerem poder liderar un projecte alternatiu a la mediocritat política i econòmica actual. Forma part de la partida. Ara bé, el que no és tant democràticament comprensible, per dir-ho d’alguna manera, és el silenci mediàtic al voltant de la figura de Germà Gordó durant els últims dies. I menys encara en aquells espais comunicatius i organitzatius que es vanten de ser una molla del Procés cap a la independència. Germà Gordó hauria de dimitir. Sense pal·liatius. I hauria de donar explicacions a tothom, a la militància de Convergència i a la ciutadania tot després. És un escàndol. I punt. Però hi ha un pacte de silenci. Dels que tan mal fan al país, dels que ens impossibiliten plantejar un canvi real per a Catalunya. Es parla molt d’eixamplar el Procés i de tirar endavant un nou projecte social i polític però, de moment, els qui es consideren reguladors de la bondat i la maldat escridassen a una banda i giren el cap quan els intocables queden descoberts. I tot mentre no sé quantes vegades al dia sentim això de la «refundació».

Diumenge molta gent va acabar el dia decebuda. Personalment, n’esperava poc del canvi a l’Estat. De fet, normalment me’n preocupo poc. Crec en la referencialitat nacional i, per tant, observo més a fons el que ens passa aquí. I de la setmana, el més preocupant no són segurament els vots sinó que una part d’aquells amb qui hem de fer camí cap a la ruptura democràtica, i una part dels mitjans que ens acompanyen, continuen ancorats en les pràctiques més velles possibles. Una llàstima. Ja ho he dit.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

8 pensaments sobre “El cas de Germà Gordó i el ribot mediàtic

  1. Noi,jo crec,q vas mal fixat,en Gordó no ha aconseguit res,vosaltres heu tombat els pressuposts i heu tombat en Mas ,realment no hi veus cap diferencia????? Sembla q acollonis.

  2. Hola Lluc

    A través del motor de Google no hi ha forma humana de connectar amb el WordPress. Ho he hagut de fer a través de Firefox al mòbil. Tens censura? És prou fort no?

    Per cert, apagada informativa sobre en Gordó, és cert, però no durarà més d´una setmana, ja t´ho vaticino. Molt bon post!

    Toni Martínez Terrassa

  3. Si, tot es una conspitació del heteropatriarcat per fer caure la CUP, ja ho sabem.

    Respecte al futur del procés, hem de fer neteija. Germà Gordó ha de dimitir, pero els principals enemics del procés no són ni ell ni els de UDC, i aixó ho veu tothom. La CUP per “coherència” i dignitat s’hauría de dissoldre o anar a fer les seves revolucionetes a una altra banda i deixar de fer el pena aquí….

    …Podrien anar-se’n on la gent sigui tant bleda de creure’s que més de 3000 persones poden empatar, per exemple

  4. Sincerament, estimat Lluc, no crec que estiguis en condicions de criticar res. El vostre partit, o la vostra amalgama de gent i partits, ha contribuït de forma decisiva a tombar el procés. A la majoria de la població partidària de la independència, i em consta que a molts dels vostres votants, ens ha deixat perplexos com els suposats acceleradors us convertieu de la nit al dia amb frens quan no en pals a les rodes d’aquesta revolució que hem construït des de la base i no des dels despatxos de les èlits. Em consta que tu ets molt crític amb les decisions que heu pres en els darrers temps i que han afeblit el procés i que també han decebut i confós a molta gent. Jo no me’n refio d’aquest en Gordó i si ha sortit a les gravacions deu ser per alguna cosa, deu ser perquè ha treballat eficaçment per aixafar-ho tot. Però permete’m dir-te, i em sap greu perquè t’aprecio i aprecio també a molta de la vostra gent, que vosaltres heu anat en paral·lel amb la feina d’en Gordó. Potser hi ha molta gent que no se’n dóna compte, potser hi ha molta gent de la vostra que creu que no obreu amb bona fe, però els resultats de la vostra feina són molts més letals que el que ha fet fins ara en Gordó. Per útim, com és que a les gravacions surti que s’investiga Mas, Felip Puig, Homs o Junqueras i no surti ningú dels vostres?

  5. Si d acord però quan es gent de dins de CiU que ESTVA tant aprop del president , llavors es molt fotut .
    Hi ha també gent aprop de Gordó secretaries que ara inclòs son Presidentes que cal vigilar son gent amb influència forta de Opus ,chef de caixes i similars

  6. Germà Gordó quedarà apartat del partit de CDC la setmana vinent, (ja van apartar la púrria d’UDC).

    Vosaltres quedareu apartats del parlament les proximes eleccions que hi hagi.

    Salut!

  7. Escandalós també és creure’s a ulls clucs allò que les clavegueres de l’Estat fabrica. I fer d’altaveus d’aquestes fabricacions.

    I a l’hora de demanar dimissions, per què no començeu a ca vostra amb dues persones que han reconegut tenir 11 propietats immobiliàries? (Que consti, que jo no trobo malament tenir-ne 11 o cap, de propietat immobiliaria. Passa que el meu discurs no és construït amb la fal·lacia que “aquell que té més que jo és perquè és un corrupte o lladre”).

    I sobre conspiracions externes i persecussions: què dir dels virus informàtics que cada dos per tres relantitzen la velocitat al meu ordinador?: Són obra de l’Opus o dels jesuïtes? (De twitter no en tinc. M’estalvio maldecaps i escombraries vàries).

    Atentament

  8. vistes les vostres lluïdes actuacions al Parlament de Catalunya; primer enviant a la paperera de lña història al president Mas, casualment ? la persona que més por feia a Madrid, i després el tema pressupostos, francament no cal que ens digueu res més n’hem quedat absolutament saciats. Apa, aneu al recó de pensar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s