Plantem-nos per les persones refugiades

Van caient com gotes notícies nefastes sobre Idomeni i la situació de les persones refugiades que malviuen pendents dia rere dia de trobar la manera de creuar la frontera. A finals de la setmana passada circulava un àudio d’una infermera que explicava in situ la vivència de l’actuació policial amb gasos lacrimògens ben a prop de les tendes familiars i les conseqüències per a la salut que ella mateixa havia patit. Un àudio que feia posar pell de gallina per la sensació d’impotència de desprenia i perquè llançava unes preguntes a l’aire en què qualsevol que l’escoltés es sentia interpel·lat, creant-te una sensació de ràbia i sense poder evitar que et ressonés contínuament al cap la pregunta de “com pot ser que estiguem permetent això?”

La situació als camps empitjora dia rere dia malgrat la tasca de persones voluntàries. Europa no hi dóna solució però tampoc vol haver d’aguantar aquestes imatges difícils de pair, la felicitat de la ignorància. Per això arriben informacions de desmantellament dels camps, la nostra incapacitat/voluntat de donar una solució digna a les persones que fugen de l’horror de la guerra ens porta a negar-los fins i tot la oportunitat de que la busquin per elles mateixes.

PROGRAMACIOMentrestant a Girona alguns en tenen prou penjant una pancarta que busca donar la imatge d’una Girona solidària sense provocar a Europa (per això es neguen a baixar la bandera) o intervenen en xerrades buides de contingut on s’esforcen a justificar la seva inactuació. Per sort hi ha qui aixecant la veu enmig del debat, repicant cassoles dilluns rere dilluns, organitzant mobilitzacions i recollides o viatjant a Idomeni per donar alè i veu als que hi sobreviuen eviten que aquest drama caigui en l’oblit i ens recorden que tots en som còmplices. Totes i tots podem aportar el nostre granet de sorra per donar una vida digna als refugiats i aquells amb responsabilitats polítiques i amb més o menys capacitat d’influència tenim l’obligació d’utilitzar-la. Aquesta tarda comença una acampada per denunciar la situació de les persones refugiades, cal que hi donem suport des de totes les formes possibles, cal que siguem molts els que aixequem la veu i diguem prou, els ho devem.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s