Crònica 19: la Diputació al servei de qui?

Dimarts vam tenir ple ordinari. Vaig entrar dels primers a la sala. Tinc aquest costum. Alguna cosa em deia que tindríem una sessió especialment curta i fada. De fet, així ho vaig comentar als periodistes presents abans de començar. Però vaig errar el tret. Una hora i quaranta-cinc minuts de ple i unes quantes intervencions de l’oposició cupaire amb adhesions puntuals del PSC – i silenci d’ERC i IdS- que van incomodar un equip de govern que encara navega quan se’l fa sortir de la comoditat d’explicar els punts de l’ordre del dia. Per cert, entre el públic hi havia en Xavier Dilmé, dels pocs que queden a Unió, que fa unes setmanes va ser nomenat assessor del ple del grup de CiU i que, de moment, l’única tasca que se li coneix a raó de 42.000 euros anuals és tuitejar sobre les meves intervencions. Gran servei públic.

Foto: El Punt

El ple va començar amb un parell o tres de preguntes de la CUP al voltant dels decrets que s’hi donen compte. D’aquests ens va sorprendre el de la compra d’un cotxe nou per a càrrecs electes. I ho va fer no pas per la compra en sí, si l’anterior vehicle ja va camí del desballestament, sinó perquè el decret va ser la primera notícia per part del grup de la CUP que existeix una flota de tres cotxes a disposició dels 27 diputats provincials. El motiu de la seva existència és facilitar les visites al territori per fer reunions amb governs municipals o entitats del territori. Ningú ens havia explicat que hi teníem accés, ni tan sols que existia aquesta flota. Ja se sap que, per alguns, els cupaires a la Diputació som electes de segona. Ara bé, sempre impacta quan t’ho diuen a la cara. La nostra resposta? Somriure, bona cara, feina i entrar pregunta a registre (la que fa 112) per conèixer qui ha fet servir els vehicles en els últims mesos i per fer exactament què. Ja ho sentirem a dir.

Durant el ple es van anar tractant punts diversos, especialment lligats a modificacions de crèdit i a obres relacionades amb carreteres a Begur i Sant Climent Sescebes, ambdós casos ja havien passat mesos enrere pel plenari però encara no hem aconseguit que comencin els projectes. Lentitud exasperant. Pel que fa a les noves partides, moltes d’elles eren, com ja és habitual, de caràcter nominatives sense que encara ningú ens hagi explicat perquè donem 28.500 euros al Festival de Peralada, 10.000 al Festival Strenes o 55.000€ al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. I perquè existeixen tantes diferències. La política «digital» continua manant encara que el President estigui content perquè, segons ell, només un 30% de les subvencions de la Diputació es donen a dit.

Més endavant, mentre alguns diputats de Govern ja feien cops de cap, vam tractar mocions sobre l’estat lamentable de la xarxa de ferrocarril i també per promocionar una Reforma Horària que millori considerablement la vida dels gironins i les gironines. Tot plegat fins que vam arribar a l’apartat final on el grup de la CUP ens vam quedar sols una vegada més fent precs i preguntes a l’equip de Govern. Aquesta vegada, l’estrella se la va endur la comparativa de la facilitat que des de la Diputació es posa a qualsevol ciutadà si vol accedir a la informació en comparació a tot el que ens demanen a un grup escollit democràticament pel poble . Algun dia, el govern de CiU haurà de justificar públicament els motius reals de per què posa tants impediments a l’accés a la informació. De què tenen por? A qui encobreixen?

Malgrat la gravetat d’aquest fet, aquest no va ser el pitjor moment del plenari. La cirereta va ser el  el vet de CiU a la moció que portàvem la CUP perquè la Diputació faci assessorament als municipis que volen municipalitzar serveis. Es tracta d’una demanda que ens ha arribat des de diverses alcaldies – el propi Ajuntament de Girona s’ho planteja – però l’equip de Govern de la Diputació, òrgan que es defineix a si mateix com a assessor i ens de suport als municipis, va decidir que no. Va decidir que destinar recursos públics per assessorar ajuntaments per externalitzar serveis a empreses privades cap problema, però per recuperar-ne la gestió directa i pública, no. La moció deia de forma ben senzilla que la Diputació prestaria assessorament a aquells municipis que ho volguessin, que organitzaria jornades de formació sobre el tema i que d’ara en endavant quan s’hagi de decidir com es gestiona un servei públic de la Diputació es faria un estudi de viabilitat per saber si és eficaç que la gestió sigui directa. Proposta que va aconseguir el suport de la resta de grups (ERC-PSC-IdS) però que va topar amb la paret de CiU.

Als Estats Units es parla sovint d’un fenomen que es diu «Crony Capitalism» que als Països Catalans traduïm com a «Capitalisme d’amiguets» per definir les relacions estretes entre polítics i empresaris. Actituds i vots com els de CiU dimarts només s’entenen des d’aquesta perspectiva. Sinó, que algú m’expliqui per quin altre motiu la Diputació s’ha de negar a assessorar municipis perquè estudiïn si municipalitzar serveis és una fórmula més atractiva o no pels seus habitants. Ja se sap que, per alguns, les institucions continuen més al servei dels negocis que de la ciutadania.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s