Crònica 18: Consorci (opac) de la Costa Brava

Ahir coneixíem la notícia que el Govern de la Generalitat ha multat l’empresa ACCIONA, adjudicatària del servei d’Aigües Ter-Llobregat per un valor de 4 milions d’euros. La multa es deu a la contractació per part d’ACCIONA de serveis a dues filials seves en la gestió d’ATLL que no van justificar les despeses de forma correcta. Una pràctica que no és ni molt menys una excepció en el camp de la gestió privada de l’aigua a Catalunya. Amb l’arribada de la CUP-Crida per Girona vam poder comprovar, per exemple, que a l’empresa mixta AGISSA (Aigües de Girona, Salt i Sarrià), formada en un 20% per capital públic i un 80% per capital privat a mans de Girona SA (Aqualia, Agbar,…) aquesta era també una pràctica habitual que ens vam afanyar a denunciar. D’aquell procés en va sortir el compromís del govern de CiU d’estudiar una municipalització del servei que, quatre anys després, encara és a les beceroles malgrat les nostres reivindicacions o les d’Aigua És Vida.ccb

Amb l’entrada a la Diputació, però, hem descobert un dels ens relacionats amb aigua del quals es parla menys als mitjans de comunicació malgrat la seva importància. Em refereixo al Consorci de la Costa Brava, institució que agrupa tots els municipis de costa (i alguns més) des de Blanes a Portbou per gestionar mancomunadament l’arribada i la distribució d’aigua potable. La presidència d’aquest consorci, creat el 1971 en ple Franquisme, recau en la Presidència de la Diputació que en aquest mandat ha delegat aquest paper en Carles Páramo, excalclde convergent de Roses i també exPresident de la Diputació. Amb la legislació actual, la Diputació actual no només ostenta la presidència del Consorci sinó que també n’és la institució pública mare a qui aquest ens territorial i públic de l’aigua ha de retre comptes. Per això nosaltres ens hem interessat en conèixer com funciona, en entendre els seus números i en fer propostes de canvis urgents.

El que hi hem vist dista i molt de la transparència necessària d’un ens públic amb un pressupost de més de 18 milions d’euros. En aquest cas no estem parlant de la xocolata pel lloro. Un organisme que durant anys ha tingut desenes de milions d’euros de romanents sense utilitzar en un compte corrent al banc malgrat les necessitats evidents que té la gestió de l’aigua en tots els municipis. Avui, el Consorci ofereix els serveis de sanejament i d’abastament a través de dues empreses mixtes, Empresa Mixta d’Aigues de la Costa Brava SA i Abastament en Alta Costa Brava Empresa Mixta SA, formades totes dues per capital públic del Consorci i per capital privat a través d’una UTE d’AGBAR i AQUALIA, les dues multinacionals de l’aigua que copen el sector a les comarques gironines. Malgrat ser parcialment públiques i, per tant, gestionar pressupost públic i tenir representants públics en el Consell d’Administració, el Consorci ha denegat l’accés a les actes de les empreses mixtes a la CUP en un exercici clarament fora de la llei i d’opacitat més absoluta. Algú pot justificar d’alguna manera lògica que es denegui informació d’una empresa mixta a un grup amb representació a la Diputació? A què es deu aquesta voluntat d’amagar l’acció d’aquest organisme?

I ho dic així perquè malgrat abans que s’acabés el 2015 ja vam demanar públicament que s’estudiessin fórmules alternatives a aquestes empreses mixtes, el Consorci ha efectuat una pròrroga aquest abril de l’Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava SA sense ni tan sols explicar-ho ni publicitar-ho. Nosaltres hem hagut de preguntar a tort i a dret per saber què havia passat finalment. Ho ha fet pel boc gros i malgrat els dubtes creixents que cada vegada més genera l’acció de les empreses mixtes que ostenten aquests serveis. Una gestió que, entre d’altres, inclou també la contractació d’empreses que són filials de les dues multinacionals que formen part de l’empresa mixta i que, així, s’estarien beneficiant, com ha fet ACCIONA, de gestionar un servei per enriquir altres empreses del seu grup. I tot, sense que hi hagi un control clar de les factures i les inversions que fan. Perquè no hi és. És molt greu. De fet, el que cal fer de forma immediata és un auditoria global de tot aquest muntatge opac que tenim a la Costa Brava i fer-ne públiques les conclusions. Això, per començar.

Un procés que ha d’anar acompanyat d’un gir absolut en la política de vet d’accés d’informació sobre les empreses mixtes als grups polítics de la Diputació. I, en tercer lloc, cal desfilar el monstre amb peus de fang creat. Estem parlant de l’aigua, de la seva gestió, de l’especulació i dels beneficis que en treuen de forma il·legítima algunes multinacionals. Ja n’hi ha prou. Tot i ser només una formigueta enmig d’aquest sidral, hem decidit alçar la veu, reivindicar el retorn de la sobirania sobre l’aigua a la gent, a les institucions i a la transparència. Només així podem garantir que s’aturi l’opacitat, el negoci brut amb l’aigua, un bé comú, i les inversions necessàries que garanteixin la qualitat de la mateixa. Llums i taquígrafs. Que l’aigua netegi les lleres dels rius.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

2 pensaments sobre “Crònica 18: Consorci (opac) de la Costa Brava

  1. Gràcies per la vostra tasca d’intentar que hi hagi més transparència a la Diputació. Deu ser una tasca molt dura, però crec que val la pena de fer-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s