En defensa del defensor

Girona mai ha sigut una ciutat massa avesada a la crítica. I encara menys les seves institucions. Intocables. Per això penso que la tasca del Defensor de la Ciutadania, a qui li toca donar veu als sense veu, no ha de ser gens agraïda. Només cal veure el que ha passat els últims dies després que l’actual Defensor, Ramon Llorente, critiqués la gestió del pressupost de cultura municipal per la concentració del mateix en grans festivals. Des de dijous a la tarda, moment del ple, el reramon llorentegidor de cultura s’ha afanyat a desacreditar les paraules d’en Ramon, l’alcaldessa ha creat un blog per rebatre el defensor i els diaris se n’han fet un ressò ampli amb opinadors sempre crítics amb allò que s’hi va dir. No he sabut trobar cap veu que davant de l’alerta digués: parlem-ne.

I tot perquè en Ramon va fer la seva feina. Els que vam ser al ple vam poder comprovar la tasca de l’últim any del defensor en molts àmbits i hem pogut llegir-ne la memòria. La feina hi és i, segurament, amb més recursos encara n’hi hauria més. De fet, tant és així que l’alcaldessa es va comprometre a agafar directament les recomanacions del Defensor i incorporar-les com a pròpies per així enfortir la dinàmica entre la ciutadania i el Govern. Ho va dir a la comissió d’alcaldia prèvia al ple. Bé, això va ser així fins que en Ramon va qüestionar el model de subvencions culturals actual. Perquè el defensor no va criticar que hi hagués diners per cultura, decisió política més que necessària. En Ramon va informar que hi havia un desequilibri evident – corroborat per les queixes ciutadanes que ell rep dia a dia- en l’estancament del pressupost per a polítiques socials en un context de precarietat econòmica creixent i l’increment de despesa pels grans festivals culturals a la ciutat que s’enduen subvencions considerables.

Un fet contrastable al web municipal però que a més a més, en aquest cas, és l’opinió del Defensor de la Ciutadania. Una opinió que ajuda a obrir un debat necessari. Una opinió que no entrava dins les expectatives dels membres de l’equip de govern que es van posar visualment nerviosos quan en Ramon Llorente va emprendre el camí de qüestionar la màxima de «la ciutat dels festivals» i del decorat de porexpan. Els presents podem donar-ne fe. De fet, va ser la pròpia alcaldessa qui en un dels seus discursos poc després de l’estrambòtic relleu d’alcaldia va reconèixer que «Girona era un motor i una marca de cultura» i que ara tocava que fos «també un espai de creació». Ella mateixa reconeixia que havien vestit una carcassa, havien oblidat la base i que ara volien capgirar la situació. Veurem què passarà en els propers mesos i si aquest canvi desitjable succeirà però tinc la sensació que en tot cas les paraules d’en Ramon han ajudat a despertar. Perquè entremig del discurs d’èxit permanent de l’alcaldessa sempre va bé que algú faci recordatoris. Per exemple, com és que mai ningú parla de com tenim d’aturat el CANAL, el Centre de les Arts Escèniques de Girona i Salt malgrat les desenes de milers d’euros que hi han abocat les institucions?

Estic segur que el mateix Ramon avui contextualitzaria més bé les seves paraules si poguéssim tornar enrere. Sempre es pot fer més bé. Ho faria, però, sense alterar-ne l’objectiu: recomanar canvis en un model de ciutat que encara avui fa que les inversions culturals recaiguin malauradament en un única zona de la ciutat i van destinades a un públic encara massa reduït. Una situació que segur que compartirem que cal transformar d’arrel. No només la CUP-Crida per Girona sinó tothom. La cultura ha de tenir suport públic, també un pressupost digne que, si pot ser, creixi any rere any. Però aquest pressupost no pot està estructurat en base a una repartidora per empreses privades que a través de propostes inconnexes entre elles van decidint la política i la programació cultural a la ciutat.

I que consti que d’aquests projectes, Temporada Alta és el que més experiència, programació de qualitat i profunditat cultural aporta a la ciutat. Sens dubte. I ha convertit la ciutat en un referent. Com també cal destacar la feinada que fa l’àrea de cultura de l’Ajuntament. Professionals excel·lents. Ara bé, això no treu, com sempre hem dit, que s’hagin d’actualitzar els protocols i les formes de col·laboració público-privades per transformar un festival d’un pressupost d’aquestes magnituds en un projecte encara més transparent i que es visqui molt més amb tothom i per a tothom. Segur que l’objectiu és compartit i trobarem noves fórmules per aconseguir-ho. I ho farem mentre fem créixer la proposta per a tota la ciutat i reconvertim les prioritats de Girona que, des del meu punt de vista, no passen ni per gastar-se 40.000 euros públics en l’estrena d’un capítol d’una sèrie ni tampoc per l’aposta d’un projecte de 5 milions d’euros amb la Casa Pastors mentre seguim amb un model inconnexe i merament expositiu i de mercat.

Ara bé, més enllà del debat sobre model cultural, que queda pendent i suposo que farem enmig dels plans estratègics que el mateix Puigdemont havia agafat el compromís de fer, aquest article vol defensar el dret i l’obligació del Defensor de la Ciutadania de fer-nos pujar els colors sempre que ho cregui convenient. Ramon, diga’ns tot allò que no estem sent capaços de solucionar des de les institucions municipals i critica tot el que vegis que genera mala maror i és negatiu pel conjunt dels ciutadans. Fes-ho. A tort i dret. A govern i també a l’oposició. Amb rigor i arguments, que els tens de sobres, i sempre que ho creguis convenient.

Et prego que no siguis mai confortable ni amaguis l’opinió per molt que puguin semblar temes coents o que sàpigues que divergim. Perquè només amb aquesta dialèctica avançarem com a ciutat. Dijous també ho vas fer posant el crit al cel amb la manca de polítiques participatives, de pressupostos socials i amb el desgavell de les funeràries. Vas criticar la lentitud amb les respostes de l’administració i vas demanar que s’hi posés remei. D’això no se n’ha parlat tant als mitjans ni tampoc des de l’equip de govern. No tinc clar si ja els sembla bé però són deures que tenim sobre la taula. Amb el compromís de l’alcaldessa d’assumir les teves recomanacions com a pròpies, entenc que aviat aconseguirem solucions. Malgrat si t’haig de ser sincer, veient la seva recció a la teva intervenció aquest inici no em sembla gaire esperançador. Dit d’una altra manera, en el camí de la ciutat-decorat per on transitem haurem de vigilar que no converteixen les institucions de la ciutat en un simple attrezzo més.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

8 pensaments sobre “En defensa del defensor

  1. Sento discrepar en la percepció que teniu de Ramon Llorente, ja que algunes de les seves intervencions en la Comissió Permanent del Consell Municipal LGTB han estat si més no desafortunades.
    La seva concepció no és integradora, És dissolutiva. No pren com a seus els principis de la defensa de la gent que formem la peculiaritat social sinò que pretén, amb la seva idea de la universalitat, fer callar allò que pot fer de disruptiu a la ciutat.
    Paraules com “El meu fill a sortit com jo”, “les agressions petites verbals no cal denunciar-les perquè fan quedar malament al que denúncia” o “de tots els Defensors de Ciutadania de Catalunya només n’hi ha un de gai” (coneix intimament a tots?) i la seva negativa al fet LGTB o el feminisme com a lluita social pròpia, no el fan digne del seu lloc.

    • Jordi, en cap cas he defensat que el que diu en Ramon sempre és correcte. Ni molt menys. I no puc compartir aquests comentaris que expliques que ell ha fet i fas bé d’explicar-los. Només faltaria. I cal criticar-lo. El meu article el que intenta és defensar la seva figura del defensor i la seva independència per poder dir el que cregui que ha de dir en base a les queixes ciutadanes que ha rebut com va fer dijous passat en el ple sense que sigui automàticament llançat als lleons. Són dos coses ben diferents. Potser no m’he explicat bé, però per entendre’ns, jo defenso la necessitat que critiqui i fiscalitzi la feina dels regidors i regidores, de tots, i ens recordi tot allò que ell rep des de l’oficina del defensor. I que tregui debats que estan enterrats en la Girona del festival permanent. I ho faci malgrat a vegades divergim.

      • És necessària la seva acció, i tant. Però cal matitzar, com has fet, les seves accions. En aquest cas específic, com en d’altres, ha fet el que havia de fer.

  2. El tema és delicat i la manera com ha arribat la notícia de les conclusions del defensor del ciutadà tenia tots els números perquè la majoria de gironins se li posessin en contra.

    Sempre ens queixem, i més des de les retallades, que en general no s’inverteix prou en cultura i dir justament que l’Ajuntament hauria de reduir despeses en aquest apartat, és en principi una afirmació molt arriscada. Hauria d’haver presentat el discurs en una roda premsa i ser molt explícit del per què d’aquestes conclusions perquè és molt fàcil que molta gent no l’entengui.

    De totes formes i encara que no estiguem del tot conformes amb com es distribueixen els diners destinats a cultura: és de cultura on s’han de treure? Jo penso que no. Els diners destinats a cultura potser es poden repartir d’altres maneres però no fer minvar aquest pressupost perquè és important que es tots els ciutadans puguin tenir disponibles activitats culturals a l’abast, perquè hi ha sectors socials als que les activitats culturals els cauen molt lluny, tant que a vegades no saben ni que existeixen.

    El defensor, hauria de fer una altra intervenció explicant millor els seus arguments, tot explicant als ciutadans com es reparteixen actualment els diners destinats a cultura. Que la gent vegi amb xifres, quins diners van a activitats gratuïtes, quines van a parar a empreses privades i sota quin criteri aquestes empreses reben diners, etc. Potser després molta gent l’entendria millor.

    Jo suposo que amb tanta zona blava, verda, radars i multes per una banda, i falta d’inversió en projectes ambiciosos per Girona, hi deu haver més fons per destinar els diners que reclama el defensor. Segur que es poden treure d’altres llocs, però de cultura, millor que no.

    Per altra banda, el que ara diré no té res a veure amb aquest tema i no sé si afecta o no a les arques municipals, però hi ha un tema (l’he citat altres cops) que m’agradaria aclarir: quan paguem per passar pel tram gratuït de l’autopista pel seu pas per Girona? Abertis no deu pas fer una obra social i cada vegada que passem de franc, ho estem pagant d’una manera o altra. Comprensible però està clar que a més, es fa una pressió indirecta perquè tots els conductors que passin per la NII abandonin aquesta carretera pel seu pas per Girona i passin per l’autopista. Els cartells, la manera com estan fets els carrils, tant per la zona de Fornells de la Selva com després de Medinyà està pensant per fer entrar a tothom a l’AP7, on en teoria no paguem, però que de ben segur que paguem i molt. Quan paguem i d’on es treuen els diners? Els ciutadans ho hauríem de saber.

  3. Hola. En l’escrit jo ja dic que la meva opinió és que no s’ha de retallar en sí del pressupost de cultura sinó plantejar-lo diferent i amb un model no destinat a la subvenció permanent a empreses privades amb festivals inconnexes sinó a quelcom sòlid, que potenciï els festivals estratègics i que llavors vagi a la base, creació i territori, a impulsar projectes. Però és que cal tenir clar que avui, dins a cultura, hi posem els 40.000 euros de Joc de Trons o de molts altres “esdeveniments” d’aquest estil que són pur màrqueting i comunicació i en això sí que podem reduir per redistribuir. Dit això, estic plenament d’acord que en Ramon es podria haver explicat més bé i que suposo que podria haver fet el que comentes. És un debat complex i difícil de fer per titulars de premsa.

    Sobre l’AP7 tens raó. Ho mirarem però m’imagino que ho deu pagar la Generalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s