Joc de Trons i els 10 milions d’euros

Aquests dies vivim un autèntic allau de portades, entrades venudes i expectació al voltant de l’estrena del primer capítol de la temporada de Joc de Trons on surt Girona. És lògic. Una sèrie de primer nivell, que té també a milers de cupaires «enganxats», amb la nostra ciutat de decorat és motiu suficient perquè molts n’estigueu pendents. Sens dubte. Benvinguda atenció, clau de volta del segle XXI. Ara bé, farem bé d’analitzar aquest afer amb tota la informació per no caure en aquella vella pràctica de fer-nos trampes al solitari i creure’ns-ho tot d’entrada. A fi de bé i de debatre a partir de certeses i no a partir d’intuïcions i titulars. Ho dic per paraules com les del regidor de cultura de la ciutat, Carles Ribas, quan afirma tant tranquil·lament que el rodatge de la sèrie tindrà un impacte estimat de 10 milions d’euros per la ciutat.

joc de tronsQuina marejada de calers, no? El pressupost aproximat dels serveis socials en un any només amb la gravació d’una sèrie? Un negoci rodó deveu pensar. Bé, el cert és que servidor ha volgut conèixer de primera mà d’on sortien aquests diners i especialment on anirien a parar. Corroborar així la informació facilitada pel Govern als mitjans de comunicació. Defecte professional. I us haig de dir que a hores d’ara encara no he pogut veure cap estudi que certifiqui aital informació. De fet, el que sabem és que d’aquests suposats 10 milions, més de 3 fan referència a la quantitat de diners que hauria costat una campanya per aconseguir que tanta gent posés la paraula Girona als servidors d’internet sempre i quan es considerés pertinent fer aquesta inversió. És a dir, de retorn a la ciutat, res. La resta seria la suma del que es va gastar la productora a la ciutat durant el rodatge, aquesta xifra sí que és palpable, contrastable i benvolguda, i l’impacte que suposadament tindrà a nivell turístic el rodatge que a hores d’ara no se sap perquè no hi ha document que ho estudiï. Com a mínim, quan l’oposició el demana. És a dir, no cal que siguem més pretensiosos del compte. La sèrie té un impacte. I el tindrà, però no traiem les coses de mare. Entre d’altres motius perquè tampoc se’ns ha explicat que no som l’única localitat espanyola, com ens anomena HBO, que apareix a la sisena temporada. Ens acompanyen 4 indrets més que també deuen fer els seus càlculs. M’ho imagino.

Paral·lelament, el que sí que sabem és que les arques municipals han deixat de guanyar més de 100.000 euros en la recaptació de taxes (suma de 5 carrers x 790 euros/dia d’ocupació x 26 dies) ja que la l’Ajuntament de Girona va eximir de taxes a la productora HBO, la productora de sèries més rica del món. La cultura dels rics mai paguen però els antisistema sempre són els altres. Una xifra a la qual cal sumar-hi la despesa de treballadors del servei de brigades i de la policia municipal que durant els mesos d’agost i setembre van treballar en col·laboració amb la productora sense que aquesta pagués cap despesa pels serveis. Tampoc ho va fer per l’ús del Palau Firal, de la Casa Pastors, de la zona de les Botxes de la Devesa o de la piscina municipal. La ciutat regalada. Tota. De fet, fins i tot els hi vam pagar amb diners públics un sopar per valor de 6500 euros a l’Hotel AC quan ja van tenir la gravació enllestida. Un últim present amb llacet no fos cas que no els haguéssim amanyagat prou. I que consti que el debat de fons no ha de ser únicament la balança econòmica, allò que gastem públicament i en benefici de qui ho fem perquè llavors retorni no sabem exactament com a la ciutat, sinó el de l’equanimitat i posada en valor de la nostra ciutat. Del seu model i del que volem que hi passi i com hi passi. I sobretot la cultura de no dir xifres sense justificar per fer-nos combregar amb rodes de molí.

I en aquest punt és on nosaltres hem sigut i serem crítics amb l’afer Joc de Trons a la ciutat. I més ara que sonen veus que aquest estiu potser ens trobarem de nou amb la mateixa situació. És senzill. Demanem que la ciutat recuperi el seu valor, que la productora actuï com a empresa a la ciutat i assumeixi les condicions que tenim aprovades per aquells que volen filmar el Barri Vell. I que tot plegat passi mentre consensuem que enmig de tantes càmeres no convertim el centre de la ciutat en un simple decorat on les productores donen sobres amb 100 euros als veïns perquè no obrin les finestres i no donen d’alta els treballadors tots els dies que penquen (pràctiques un pèl estrambòtiques en el país que vol regular la hisenda pròpia). Que de tot l’enrenou en guanyem una inversió extra en cultura, en educació o en serveis socials. Aquest sembla un bon punt de partida. De mínims, com a mínim. I és que dilluns el Teatre Municipal bullirà, la gent seurà al tro, es parlarà de la ciutat i molts gironins estarem contents. Sens cap mena de dubte. Però estiguem-ho tenint clar el preu, que es pot fer d’altres maneres i que la política cultural i comunitària a la ciutat ha de plantejar-se més enllà dels grans esdeveniments que ho acaparen tot mentre a dins de la carcassa ja no hi toca el Sol ni hi neixen flors.

Ps: Aquest article va ser escrit abans de veure com l’equip de govern convertia l’edifici de la Plaça del Vi en un espai xaró, cap i casal del provincialisme. Una façana de cartró i pedra que s’identifica amb una paret de glaç. Exquisita metàfora sobre amb què estan convertint la ciutat. En un aparador. Carcassa buida. Mercaderia constant i buidor interna. Façana simple. Una façana que es pot embrutir de porexpan però que no pot incloure una pancarta de suport a les persones refugiades durant aquests mesos. Ja se sap que, per alguns, el primer és vendre.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

5 pensaments sobre “Joc de Trons i els 10 milions d’euros

  1. Molt d’acord. Cal transparència. Però sempre t’oblides que al barri vell és barri i per tant (encara) hi viu fent q soporta i conviu amb això i q durant l rodatge van fer un esforç d coordinació molt gran per, almenys, poder arribar a casa.

    • Ei, No ho oblido pas. En aquest article no n’he parlat però en d’altres referents al mateix tema ho he posat sobre la taula. En sóc perfectament conscient.

  2. Chapeau Lluc.

    Sempre hi ha una predisposició/col·laboració total per part de les Intitucions públiques quan venen amb feixos de diners. Això sí, que no paguin ells un duro. En canvi per les coses importants de veritat, com pot ser el tema dels refugiats, res de res. No money no party.

    Lamentable.

    PD: Més val parlar de Joc de Trons que no pas de l’ús (per exemple) de diner públic per pagar-se àpats que duu a terme la Diputació . Pregunteu-ho sinò als “grans” restaurants de Girona. Allà les targetes de la Diputació són com les “black”… Així ens mantenen entretinguts. Som com micus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s