Primer, una llar

Fa uns dies van sortir una sèrie d’articles al Diari de Girona sobre la problemàtica dels sense sostre que fan vida entre el centre d’acolliment de La Sopa i les naus en ruïnes de la carretera Barcelona (article). No era la primera vegada que es denunciava el tema, ja el desembre passat la Laura Fanals havia alertat d’aquesta situació en el mateix diari. Certament és un problema greu per la perillositat que comporta el mal estat de les naus i per les nul·les oportunitats de canvi que ofereix aquest context a les persones que s’hi veuen abocades. Sembla que així ho van entendre la pròpia alcaldessa i la regidora de l’àrea d’Igualtat i Drets Socials i van reaccionar anant a veure in situ les condicions de les naus, un gest important, i demanant més recursos a la Generalitat i apuntant la possibilitat de requerir els propietaris de les naus.

Molt em temo, però, que aquest requeriment no es concretarà i de la Generalitat no sé si ara mateix en podem esperar gaires recursos en aquest sentit. A Girona, però, s’està tirant endavant un projecte que entenc que tindria molt sentit per aquestes persones i em sorprèn que ningú n’hagi parlat, ni el mateix govern, el Housing First. És un projecte que tot just està en fase de pla pilot a la ciutat però parteix d’una llarga llista d’èxits en la seva implantació en altres ciutats des que el psicòleg Sam Tsemberis de la ONG “Pathways to Housing” el va desenvolupar a la dècada dels 90 a Nova York. La seva idea principal i el que el diferencia de les propostes que s’han estat aplicant arreu és que l’habitatge és el primer que cal facilitar a les persones juntament amb recolzament per poder-s’hi mantenir. Això es justifica perquè disposar d’una llar és clau per poder superar problemàtiques com les drogoadiccions, aconseguir l’estabilitat que requereixen determinades malalties mentals o plantejar-se un procés de recerca de feina.

Aquest model també s’ha impulsat des de la Comissió Europea amb diverses proves pilot en ciutats europees i recentment també s’hi ha apostat al nostre país en ciutats com Barcelona i des de l’any passat també a Girona. Des de la nostra ciutat ha començat tímidament, com una prova per valorar-ne l’aplicació i els resultats. D’aquí a no gaire, se’n podrà fer una avaluació i aleshores caldran recursos per tirar-ho endavant. L’interessant d’aquest model és que no és més costós que l’atenció en altres tipus de centres. El que cal, bàsicament, són pisos amb unes característiques determinades perquè el suport s’ofereix amb el mateix personal de què ja disposem a La Sopa. Ja hem arribat al fons de la qüestió, de pisos buits a Girona en tenim moltíssims però en canvi molt pocs a disposició de l’oficina d’habitatge per a lloguer social, urgències habitacionals o pisos d’inclusió com els que requereix Housing First. Per tant, el que cal, és una aposta decidida per aconseguir pisos pressionant tant com calgui per tal que s’apliqui la llei 24/2015 (diria que no vaig veure cap membre del govern dilluns al costat de les PAHs defensant la llei que el PP vol recórrer), mantenint la línia de multar als bancs i obrint-ne de noves per tal que tant els bancs com altres grans tenidors d’habitatges es vegin obligats a cedir els pisos que ja hem pagat entre totes i tots. Des de l’oficina d’habitatge fa temps que s’hi està treballant i s’està fent bona feina, però el nivell de saturació del seu personal és important i un augment de recursos personals facilitaria la tasca de planificació per obrir noves línies i estratègies de cares a ampliar el parc d’habitatge social.

Housing First és una aposta interessant promoguda des del Centre d’Acolliment de la Sopa, pot ser una sortida per aquests i d’altres indigents pels quals el model actual no funciona, però consolidar-la i fer-la créixer requerirà del suport decidit del govern sociovergent, el tindrà?


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Un pensament sobre “Primer, una llar

  1. Complicat que el tingui, però penso que mentre els pisos que s’ofereixin no estiguin als barris on viuen, o en els que tenen propietats, potser sí.

    Els pisos del pla pilot a quins barris estan situats?

    Quan veig als mitjans de comunicació que es parla d’oferir habitatge a les persones desnonades, o amb alguna problemàtica econòmica i social, sempre veiem al fons edificis nous d’aquells que estan en barris perifèrics o en zones bastant deprimides, però de pisos buits n’hi ha arreu.

    Per què l’edifici que s’està construint des de fa potser deu anys a la rotonda de Ferran Puig no avança o fa llargues aturades i petits avenços? Suposo que per esperar temps millors per posar-los a la venda a xifres astronòmiques (perquè és el que en demanaran tot i ser un lloc sorollós a més no poder) i per no haver-los de tenir buits un cop construïts, fet que per una banda els posaria en el perill d’haver-los d’oferir a lloguers socials, o fet que faria que els compradors en demanessin una rebaixa per estar massa al temps al mercat.

    Amb tot això, també he de dir que no estic pas a favor que tots els pisos buits de fa dos anys hagin de passar a lloguers socials. Ho han de fer els de les entitats bancàries però no els de les persones particulars. Malament anem si no podem fer el que ens doni la gana de les nostres propietats perquè cada persona o família pot tenir els seus motius per tenir un pis tancat (potser estan pendents de portar-hi uns avis que viuen lluny, potser l’han comprat perquè hi visquin els fills quan vinguin a estudiar a la ciutat, potser és una herència i el guarden per cedir-lo algun fill quan s’independitzi, etc.).

    Sé que he tocat temes que fugen una mica del tema principal, però és que tot té una relació i ho vull intentar lligar, perquè i si les coses no es fan ben fetes desperten recels per una banda i provoquen fracàs per l’altra. Recel de les persones que temen que els obliguin a oferir de lloguer propietats que ells no volen posar al mercat, propietats seves de les quals paguen religiosament tots els impostos. Recel també de la gent que viuen en barris més apartats i perifèrics que veuen que sempre totes les solucions socials es busquen als seus barris, la qual cosa encara fa incrementar més l’etiqueta de barri o zona deprimida que ja tenen. I fracàs perquè l’entorn influeix molt a com una persona està ubicada a la societat. Els pisos del pla de pilot on són? M’agradaria equivocar-me però posaria la mà al foc que no estan als barris més cèntrics, o més residencials. L’entorn en el que vivim, els barris on residim, les escoles on hem anat, la gent amb la que ens hem relacionat… influeixen molt en el grau d’inserció i participació que tenim a la societat.

    Trobo perfecte la iniciativa que expliqueu, perfecte i imprescindible perquè molts ciutadans ens preguntem, què s’està fent per la gent que viu al carrer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s