El primer ple de l”estabilitat” sociovergent.

Ahir vam participar en el primer ple ordinari del nou govern sociovergent, el de l’”estabilitat” i sí, el seu concepte d’estabilitat ens va quedar clar. Sembla ser que l’estabilitat pel nou govern passa per rebutjar sistemàticament totes aquelles mocions que els comprometin a fer alguna cosa. Si són gestos de “postureig”, apunten cap a una altra banda o són prou vagues i sense terminis clars, cap problema; però sobretot no assumíssim compromisos. Aquest va ser el cas de la negativa a aprovar la nostra moció sobre famílies monoparentals (sobretot monomarentals com van puntualitzar alguns)  o la d’ERC sobre la necessitat d’accelerar l’aprovació del Pla Especial de les Pedreres i el programa social que hi ha d’anar adjunt.

I com es justifica això? Doncs ahir vam veure tots els papers de l’auca per justificar l’injustificable. Des d’expressar que es comparteixen tots i cadascun dels punts però votar que no sense quasi ni dir-ho, a ventilar-les tranquil·lament amb un “ara no toca” (us sona?), ofendre’s en veure les mocions com un atac a la tasca de govern, assegurar que quedin sobre la taula (ves que no s’hi apilonin) o intentar eliminar-ne els terminis com si així sempre poguessin dir que encara hi són a temps.

Doncs no, no va d’això. Les mocions són propositives i per tant busquen generar sinergies, assolir acords i aconseguir compromisos de ple per tirar endavant polítiques de ciutat de la mateixa manera que ho fan les propostes d’acord del govern. Les mocions són l’instrument que tenim l’oposició per portar determinats debats al ple i mostrar públicament, però en el marc institucional, les nostres propostes de ciutat. Perquè el ple, és precisament, un espai de deliberació on totes les regidores i regidors escollits pel poble poden intervenir per preguntar, qüestionar o proposar i defensar el propi model de ciutat, aquell pel qual han estat escollits. Els animo, doncs, senyores i senyors del govern, a veure les mocions com una eina per construir, a vegades des de la crítica, a vegades des del suport a la tasca que ja s’està fent i sovint des de les dues coses alhora.

Nosaltres les entenem així i seguirem fent propostes per la ciutat, perquè és per això que ens han escollit i seguirem fent-les al ple perquè és el màxim òrgan de participació i decisió de què disposem; perquè és l’espai previst per al control i fiscalització, però també de proposta i decisió, sobre l’acció de govern; un espai públic i reconegut al qual més que limitar apostem per eixamplar i obrir més i més. La democràcia va d’això.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s