Audiència de pressupostos. No han entès res.

Ahir a les 19h, després de repicar una mica una cassola per denunciar la #UErgonya del pacte europeu per a la deportació de persones refugiades, vaig córrer al saló de descans del Teatre Municipal per assistir a la segona audiència pública de presssupostos. La primera va ser el 2012, primera crítica, si volem crear l’hàbit de participació ciutadana en activitats d’aquest tipus cal donar-los estabilitat. Tot el que va envoltar la campanya informativa i de difusió de l’audiència va ser motiu de crítica tant pels propis grups a l’oposició, com per persones del públic: poc marge de temps i pocs canals de difusió. La poca assistència de públic va ser, de fet, el primer fracàs de l’audiència. El segon, clarament, el fet que el govern CiU-PSC i especialment l’alcaldessa de Girona no han entès ni de lluny què és i perquè ha de servir una audiència de pressupostos. Així ho demostra que aprofités totes i cadascuna de les preguntes per fer propaganda de les línies de treball del govern, fins i tot quan les preguntes eren crítiques era capaç de respondre al·legant tot el que han fet i com de bé ho han fet encara que tingués poc a veure amb el sentit de la pregunta. El format ho permet i ells han optat per aprofitar-se’n. Segurament cal repensar el format de les audiències: acostar-les a la gent (que ahir hi hagués un policia barrant el pas a l’Ajuntament no crec que ajudés gaire), facilitar la informació en formats oberts i més comprensibles per a la ciutadania, permetre que es facin preguntes des d’uns dies abans… poden facilitar la participació i utilitat des les audiència, però és evident que es faci el que es faci, el que cal, és la predisposició del govern per tal que siguin veritables espais de participació i fiscalització. Ahir s’esperava reflexió i autocrítica per part del govern i no vam trobar ni l’una ni l’altra.

Les meves respostes.

Com que veient com es desenvolupava el ple, semblava que o tindríem oportunitat de respondre les preguntes del públic, vaig anar-les anotant per donar les meves pròpies respostes a través d’aquest bloc. Finalment, vaig poder matisar o contradir algunes de les respostes realitzades per la pròpia alcaldessa, tot i així, aprofito aquest espai per explicar-vos les demandes i preguntes i donar-vos-en la meva versió.

En relació a l’audiència, es va demanar que aquesta es celebrés abans de l’aprovació dels pressupostos per permetre que la ciutadania hi digués la seva i que es busques la fòrmula per tal que els gironins i gironines participessin en la mateixa elaboració dels pressupostos generals (més enllà de la quota dels pressupostos participats). Completament d’acord amb aquesta proposta, a l’Ajuntament de Girona cal anar aprofundint en la participació, tenim encara molt camí per recórrer. En la mateixa línia es va plantejar la proposta que també a l’hora de la liquidació dels pressupostos es fes una audiència pública. Em sembla molt bona idea ja que és la plasmació real del pressupost, és a dir com s’han gastat realment els diners de totes i tots. La resposta oferta per l’alcaldessa de que la informació ja està al web i que és massa tècnic em sembla absolutament desencertada, doncs del que es tracta és d’acostar la informació a la ciutadania fent-la més entenedora i el format d’audiència podria ser una bona fórmula per aconseguir-ho.

Davant la pregunta sobre el cost de l’operació Fons Santos Torroella, l’alcaldessa va citar només el cost de la compra però en canvi es va esplaiar a explicar tot el que comportaria la totalitat del projecte. Això és trampa, si parlem del projecte com un tot, hem d’explicar el cost global, és a dir, el lloguer i adequació d’un espai per fer de magatzem de la col·lecció, la compra o expropiació dels edificis de la pujada Sant Feliu que requereix el projecte de museu i la mateixa reforma de la Casa Pastors. Tot plegat suposa un 21% de les despeses d’inversions.

En la resposta a la qüestió sobre l’institut Ermessenda de Girona i la massificació de les aules de secundària, vaig pensar que sort que no hi havia la regidora d’Educació, crec que s’hagués quedat a quadres escoltant com la seva alcaldessa deia que a primària anàvem sobrats i que van agrair al departament que no tanqués més grups ja que per les ràtios en podrien haver tancat fins a 8. Quina barbaritat! A més resulta que la pregunta era sobre secundària on realment les ràtios ja fa uns anys que superen el permès i augmenten any rere any. Per això fa uns anys l’Ajuntament de Girona ja va acabar assumint el cost del lloguer d’un edifici on encabir-hi un nou IES (l’Ermessenda), un lloguer al bisbat que augmenta cada any tot i que segons sembla l’IES no podrà créixer en aquest edifici perquè no compleix les mesures de seguretat. A més que ni aquest IES ha resolt la manca de places que encara serà alta durant uns quants anys i que només es resolt amb solucions provisionals i vergonyoses que passen per forçar més i més les ràtios i anar fent bonys ara aquí ara allà. Doncs sí, el senyor del públic tenia tota la raó: tenim els IES públics massificats, hem assumit un lloguer que no ens pertoca (això és competència de la Generalitat) i l’Ajuntament de Girona no és capaç d’apretar prou perquè la Generalitat faci el que li toca i busqui solucions definitives.

En resposta a la senyora que va preguntar pels menjadors socials, li he de dir que és certa la despesa que va informar l’alcaldessa lligada al Centre d’Acollida de la Sopa però també és cert que en altres ciutats s’ofereixen solucions de menjadors socials més acceptats pels transeünts ja que són menys exigents en els requisits per poder utilitzar-los. Per tant, també es podria complementar la tasca de la sopa amb algun altre sistema de menjador social.

No esmentaré les diverses preguntes fetes per les joventuts convergents per al lluïment de l’alcaldessa algunes de les quals tenien poc a veure amb el contingut de l’audiència. I aquí tampoc reproduiré la meva resposta al poc afortunat comentari d’un president d’una associació de veïns en relació a la presència de dones a la mesa que presidia. Si hi teniu interès, espero que ben aviat podreu visualitzar-la al web de l’Ajuntament.

La sensació, doncs, és que no s’ha entès ni s’ha volgut entendre l’objectiu d’una audiència com la d’ahir i que si volem una ciutadania activa i participativa en els assumptes de la gestió municipal ens queda molta feina per fer i em sap greu veure que molts no tenen cap interès a fer-la.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

Un pensament sobre “Audiència de pressupostos. No han entès res.

  1. No tenen cap interès a fer audiències participatives, tot és de cara a la galeria. Per anar a escalfar una cadira i sentir “cantar” els pressupostos, no vol la pena sortir de casa.

    Si cada vegada que un ciutadà fa una queixa o una proposta a l’Ajuntament i respon que ja hi ha un projecte sobre el tema, o sigui, tot donant entendre que els seus projectes són inamovibles, per què es fa aquesta Audiència i per què es vol deixar un temps perquè els ciutadans hi diguin la seva?

    No han entès res, tota la raó. El que volem són pressupostos participatius, que la majoria dels projectes de la ciutat siguin votats i escollits pels ciutadans. Això és democràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s