Locals amb cultura, rebost de la ciutat

Un espai poc habitual i la CUP-Crida per Girona com a facilitadors. Així vam enfocar ahir la trobada «Girona: l’odissea de la programació cultural» amb què gent d’associacions culturals, militants de centres socials i culturals, programadors i propietaris de bars i establiments on es fa cultura en directe vam debatre sobre les problemàtiques existents per l’anomenada programació «off» a la ciutat. És a dir, les traves existents i les solucions necessàries per aquells que organitzen i promouen la cultura en el rutinari dia a dia de la ciutat. Els imprescindibles. El teixit que sempre hi és. També durant les nits de boira i fred o els migdies de calor asfixiant. Més enllà de la marca «ciutat de festivals».

L’anàlisi dels prop de 50 assistents a la trobada va ser molt similar. En aquest país és molt acte_jardinscomplicat poder organitzar esdeveniments de petit format en locals i centres socials. I fer-ho a la ciutat de Girona, encara ho és més. I així es viu i es veu per part dels que ahir érem als Jardins de la Mercè parlant-ne. Bàsicament existeix la política de la multa i del «NO» constant de l’Ajuntament que tampoc ofereix solucions a mig termini i ni tan sols ha plantejat vies alternatives. S’han pres al peu de la lletra el «NO» és «NO» i avui a Girona la majoria de programació de cada tarda-vespre, més enllà dels espais oficials, continua sent alegal. Fins que l’administració se’n cansa i es preocupa de fer constar que és il·legal. I les formiguetes es queden sense cau, la ciutadania va perdent els espais de relació i gaudi cultural i els artistes continuen mancats d’espais i condicions dignes on poder començar una proposta. Però tranquils que som la ciutat del festivals.

I en aquesta paradoxa permanent vivim. Fins ahir amb certa acció individual i indignació col·lectiva. A partir d’ahir havent posat aquests sentiments en comú i anhelant tots plegats d’ajuntar-nos i treballar per canviar aquesta situació misèrrima. I ho farem. És clar que sí. Una acció col·lectiva que ha de portar a una resposta de l’equip de govern que es basi en dos grans aspectes. D’una banda, col·laborar en aconseguir que la situació d’alegalitat que viuen els espais que programen cultura en petit format a la ciutat pugui desaparèixer per facilitar-ne l’activitat cultural. En aquest sentit, la proposta de l’equip de Barcelona en Comú de permetre els concerts en els bars pren tota la raó de ser i hauria de ser adaptada a Girona. D’altra banda, iniciar un projecte des de l’Ajuntament que promogui la tasca i la programació d’aquests espais amb un circuit propi publicitat que els englobi i que ajudi a professionalitzar també el sector dels artistes. Una proposta que serviria per complementar la bona oferta cultural que ja existeix en els equipaments públics de la ciutat però que, com bé sabem, queda curta i, sovint, inaccessible.

És evident que aquestes propostes han d’anar acompanyades d’un canvi de perspectiva i de relat de ciutat. Que no es fixi només en el fet extraordinari, en el dia A o B i en la roda de premsa del Festival en qüestió, sinó que també posi en valor allò que passa cada dia a la ciutat, que es fa sense els focus però que manté el caliu necessari per no acabar d’adormir-nos. Programació que permet crear espais de trobada, crítics, i de cultura imprescindibles per una ciutat que massa sovint es visualitza com a «perfecte» i «de moda» mentre deixa morir la sang que hi batega. Més enllà de l’aparador, preservar el rebost. No té tantes flors però és qui ens fa sobreviure.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s