Los Padules

Poca gent han fet sentir tanta gent com a casa en un bar com la Pepi i en Mariano. “Los Padules” ha sigut un autèntic espai de comoditat, de bon beure i menjar excel·lent per milers de gironins i gironines que hi hem passat vespres freds, càlids, tristos, alegres, reivindicatius, excitants, romàntics o capcots per la transformació del Barri Vell dels últims anys. A “Los Padules” tots hem tastat unes braves que anaven molt més enllà de la recepta que avui trobem a d’altres bars gironins. Hem parlat amb la Pepi de tot. De política, de com hem passat d’una ciutat pensada en clau de la gent i les persones que la fem i la desfem a la ciutat aparador que mira amb fixació els aparcaments d’autobusos de La Copa. Però sobretot, hem parlat de la vida. Amb ella i en Mariano.

los-padules

Perquè quan entres a “Los Padules” sempre hi ha un «Què tal, jovenes?» que t’espera. I una conversa que la pots fer durar tant com vulguis. Sempre a punt que diria aquell. La Pepi i en Mariano volen saber-ne més i sempre tenen unes paraules per animar-te, per donar-te confiança i per fer-te seguir amb un somriure i la panxa plena els dies que vindran. Amb una colla d’amics hi vam passar cada diumenge durant dos o tres anys de la nostra vida. A prop de la llar de foc sempre que la taula estigués lliure i amb la voluntat d’acompanyar-nos les hores prèvies als dilluns maleïts. Allà hi teixíem de tot. Parlàvem de la festa major de la nit anterior, de les xafarderies que se n’havien derivat, de l’actualitat i també dibuixàvem accions més o menys subversives que volíem dur a terme per despertar consciències. “Los Padules” ens hi ajudaven. Un petit i confortant espai de seguretat. De complicitat. On tot es feia possible. Els diumenges hi coincidíem amb la faràndula que havia actuat al Municipal i amb d’altres seguidors fidels del mètode Padulià. Una bona representació de la ciutat que no volia dormir.

Aquesta setmana “Los Padules” penjaran el cartell de «tancat per jubilació». Ells, que han vist néixer, créixer i també morir «el carrer dels Torrats». Que ens han vist créixer a molts. Que ens hi han acompanyat. En els moments d’eufòria i en els de tristor. Sempre amb aquell mostrador ple, a arrebossar d’arrebossats, que encara fa poc portava la revista «Time Out Girona» a destacar-lo com un dels bars imprescindibles de la ciutat. I se’ns fa difícil d’acceptar que això passi. Nosaltres, inconformistes de mena, ens agradaria poder tenir l’opció de «Padulejar» sempre. De trobar el moment per passar a conversar amb la Pepi i en Mariano. Per poder fer-hi unes braves, unes patates d’Olot o unes rabes. Perquè “Los Padules” és casa. Un espai on sempre ets benvingut, càlid, propi i sense aparences per intentar seduir ningú. Tal com raja. I al Barri Vell actual, perdre “Los Padules”, deixar de tenir un espai propi i compartit per milers de gironins és una autèntica llàstima. La ciutat deu a “Los Padules” un homenatge. Espero que ens hi posem aviat. De moment, el meu serà anar-hi abans de divendres a fer-hi una canya, o dues, i una tapa, o dues. Llei de Padules. Pepi i Mariano gràcies per ser-hi. Per ser-hi 47 anys. Per ser-hi sempre.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

4 pensaments sobre “Los Padules

  1. Als Padules, amb Pepi i Mariano vaig passar gran part de la adolescència, els desitjo una vida plena de joia i alegria de tot cor! Molt d’amor salut i força al canut! Sóu Gent excepcional! Persones Necessàries! Gràcies per la vostra dedicació i atenciò.Gràcies de tot cor! Una abraçada de Llum per tota la famila Padulera!

  2. I caldria recordar que no ho han tingut gens fàcil… els hi van prohibir tenir-hi cuina i ho feien tot a casa i allà t’ho reescalfen. No és un restaurant de glamour, és un lloc on fer una tapa de braves all-i-oli-ades i una mica turbio. No hi ha res semblant a Girona; se’ls trobarà molt a faltar.

  3. Tinc un sentiment contradictori, per una part de felicitat per què es mereixen descansar i viure tranquils i feliços però de l’altre tristor per què s’els trobarà a faltar!! Molta sort en la nova etapa que s’els presenta!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s