Un Barri Vell sense habitants

Fa uns dies debatíem al ple de la ciutat sobre l’actualització de la normativa perquè Girona pugui tenir càmpings. Hi va haver unanimitat. Tots els grups hi vam votar a favor malgrat els matisos que cada grup hi va voler aportar. Nosaltres vam defensar la necessitat d’un càmping municipal que se sumés a les iniciatives privades i a la proposta de càmping-escola que hem pogut anar seguint als mitjans. En el debat, la CUP-Crida per Girona també vam alertar del perill que implica treballar a partir de la idea del “turisme” com a gran i quasi únic motor econòmic de la ciutat, especialment per la seva aplicació geogràfica, centralitzada al Barri Vell, que alhora desequilibra la resta de la ciutat. En el torn de resposta, l’encara regidora d’urbanisme Marta Madrenas, ens va acusar directament d’exagerar i va minimitzar aitals efectes.barri vell

Tot just sis dies després, el Diari de Girona publicava que la xifra d’apartaments turístics del Barri Vell s’ha enfilat fins a més de 200 i que en només un any s’han quintiplicat. De fet, si prenem les dades de l’UMAT (Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial) podrem observar com en un any els apartaments turístics han passat de representar un 2% del total del parc d’habitatge del Barri Vell a significar al voltant del 10%. És a dir, sense comptar els hotels, els habitatges destinats a lloguer per turisme ja representen 1 de cada 10 pisos que tenim a la part històrica de la ciutat. No és d’estranyar, doncs, que la CUP-Crida per Girona alertem de la situació. Tampoc que aquest hivern hagi sigut el del debat de les campanes o que, cada vegada més, es plantegi un barri de grans esdeveniments i grans instantànies per sobre de la dinamització de la vida rutinària però extremadament necessària dels que viuen al barri o dels que hi fem vida en el nostre dia a dia.

Ara fa més d’un any quan hi havia el debat sobre els apartaments turístics a la Barceloneta, la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona afirmava: “ L’aposta per un model turístic de creixement il•limitat està generant una nova bombolla i esdevé el vector d’una profunda transformació de la ciutat en tots els àmbits. Amb la connivència del poder municipal, els lobbys, grans corporacions i inversors internacionals han fet de la “marca Barcelona” una pista d’aterratge de les seves operacions especulatives”. Cert és que, per sort, Girona no es troba encara en aquest context però cert és també que el creixement il•limitat del turisme sembla una aposta clara de l’actual Govern com demostren les xifres que han sortit als mitjans aquests dies i el discurs dels diversos alcaldes dels últims quatre anys.

La ciutat del doble ritme, el centre-perifèria, es consolida. I ho fa, al mateix temps que es transforma per complert un Barri Vell que va perdent habitants per consolidar-hi visitants. Ho diuen les dades i les accions de Govern. L’aire que s’hi respira. L’ambient. I no és pas per un fals romanticisme o evocació d’un passat mitològic que des de la CUP-Crida per Girona hi aportem una visió crítica, sinó per plantejar que el centre de la ciutat, si és centre, ho ha de ser per a tots i totes. Benvingudes flors, Temporada Alta i Fires múltiples i diverses. És clar que sí. Però, que de la benvinguda excepció no en fem la norma. No pas en aquest cas. No afoguem el barri. Mirem com fem, precisament, d’allò normal, un fet excepcional. Per retornar al Barri Vell la centralitat del mapa. No pas el mundi sinó dels que hi vivim o hi fem vida. I fem-ho mentre recordem també que de barris i de centres n’hem de tenir a cada cantonada.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Un Barri Vell sense habitants

  1. Caldria trobar la manera d’ evitar la repetició de locals, restaurants o botigues de qualitat més que dubtosa, en mans dels mateixos propietaris. Fet que passa de manera clara al carrer de la força.
    I protegir els nous tallers i comerços que estan apareixent al carrer nou del Teatre i travesera Auriga, potser gràcies o per culpa de que aquesta zona, la meva, ha estat sembre en decadència.

  2. Caldria trobar la manera d’ evitar la repetició de locals, restaurants o botigues de qualitat més que dubtosa, en mans dels mateixos propietaris. Fet que passa de manera clara al carrer de la força.
    I protegir els nous tallers i comerços que estan apareixent al carrer nou del Teatre i travesera Auriga, potser gràcies o per culpa de que aquesta zona, la meva, ha estat sempre en decadència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s