Crònica 14. Manga, transparència i Diputació

L’accés a la informació i el treball a partir de totes les eines que ajudin a interpretar el context és un element imprescindible en la tasca política institucional. Així, des de l’arribada a la Diputació ara fa 8 mesos, la CUP ha entrat més de 60 preguntes a registre per poder accedir a la informació que permetés analitzar i valorar el funcionament de la institució i dels seus organismes autònoms. Més de 60 peticions d’informació que han tingut sempre el seu procés administratiu, amb respostes al llindar del límit de temps establert i, en algun cas, fora d’aquest mateix termini. Per exemple, l’afer del Festival Cap-Roig i les entrades regalades del qual obtenir-ne informació va ocupar prop de 4 mesos o més recentment, la impossibilitat d’accedir a decrets de l’organisme tributari Xaloc que, malgrat se’ns en va donar compte en un ple de principis de febrer, encara no els hem pogut consultar.transparencia-11

Tot i aquest «protocol, s’ha de reconèixer que en línies generals i aplicant la màxima de «més tard val que mai» en un 97% dels casos he pogut consultar l’expedient que he demanat. Un dret que reconeix la legislació i que ha estat ratificada pels tribunals pertinents com a garantia que pugui exercir amb qualitat el meu deure de representació política. Fins a les acaballes del 2015, aquest dret va anar acompanyat de la facilitat per obtenir còpia de part de la documentació consultada. Unes fotocòpies que, evidentment són necessàries per poder realitzar la tasca política sense haver d’estar permanentment anant i tornant consultant expedients als despatxos de les gerències i secretaries de la Diputació i els seus organismes autònoms. Una fórmula que també està avalada per la legislació i la interpretació dels tribunals.

La qüestió és que des de fa unes setmanes aquesta pràctica, la d’obtenir les còpies d’expedients, alguns d’ells de 10 o 15 pàgines, ha estat vetada per les altres instàncies de la Diputació de Girona. És a dir, allò que havíem anat fent sense problemes aparents en els nostres primers sis mesos dins a la Diputació, cau de cop i volta per evitar peticions «indiscriminades». Una vegada més, aplicació restrictiva de l’accés a la informació a un representant electe per la ciutadania. Incomprensible. I denunciable. I precisament això hem fet. Ho hem explicat. Perquè no té sentit i tan sols volem fer bé la nostra feina. Poder posar els ulls, llegir i analitzar les decisions que es prenen i s’han pres a la Diputació en els últims temps. De la proclama del «Llums i Taquígrafs» a la seva posada en pràctica. Com a compromís polític. Com a servei públic.

Esperem que la situació actual sigui una cosa passatgera. Un error puntual. Un equívoc de forma i no part d’un funcionament a qui molesta que l’oposició pregunti, investigui i es miri amb profunditat les accions que es duen a terme a les institucions públiques. Una filosofia, la de ser-hi, transmetre i ser transparents que també ens ha aportat a decidir ser part activa en el procés judicial en el cas Manga. Hem començat els tràmits per esdevenir acusació popular en aquest cas, accedir a tota la informació i actuar com a part acusadora amb les peticions que establim pertinents a partir de l’accés a la informació. Ja sabeu que no ens agrada estar quiets sinó participar, ser part activa i sobretot posar llum on fins ara hi havia ombra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s