Si no vols que se’t cremi el jardí, pensa bé on compres els mobles

Us deixem amb aquest article que ha escrit l’Albert Besalú en nom de la comissió ambiental de la CUP-Crida per Girona.

A picture taken on March 27, 2013 shows the sign of Swedish furniture giant Ikea at the Odysseum shopping mall, in Montpellier, southern France. AFP PHOTO / PASCAL GUYOT (Photo credit should read PASCAL GUYOT/AFP/Getty Images)
PASCAL GUYOT/AFP/Getty Images

El gegant suec del moble low cost té intenció d’obrir un quart punt de venda a Catalunya. Entre les possibles ubicacions, la de Salt (Gironès) pren embranzida.

Mentre els ciutadans satisfets amb aquesta hipotètica presència esgrimeixen fonamentadament o no, els seus motius per posicionar-s’hi a favor, a les Candidatures d’Unitat Popular no ens pot ferir més profundament aquests cants de sirena en una versió moderna del Benvingut Mr. Marshal. A qualsevol preu.

El negoci de la fusta il·legal i la política de l’empresa d’IKEA

“Cada dos segons una àrea de bosc del tamany d’un camp de futbol és talada de manera il·legal en algun lloc del món”. Amb aquesta frase començava el Banc Mundial el seu informe sobre la tala il·legal mundial (2012).

Segons càlculs de la WWF entre el 16% i el 19% de la fusta i productes relacionats importats anualment per la UE són de procedència il·legal. I no és una xifra menor si considerem que la UE és un dels majors consumidors de fusta del món. En el cas de l’Estat Espanyol, concretament entre el 20 i el 50% de les importacions de fusta provinent de Rússia podria ser de tales il·legals, mentre que el rang podria ser d’entre un 20 i un 90% en el cas de la fusta provinent de la Xina.

En la majoria de casos, aquesta fusta il·legal prové de països amb deficiències importants de control, on es donen incompliment de lleis, falsificació de documents, blanqueig de fusta, robatori de terres, tales en terres públiques, tramitacions de fustes il·legals procedents de desforestacions, processos de violència, intimidació, amenaces o corrupció (Greenpeace, 2014).

Per la seva banda, IKEA ven anualment 100 milions de mobles arreu del món, amb una gegantina demanda de 12 milions de m3 de fusta (2012). Pel 2020 el seu objectiu és duplicar el volum de vendes fins als 50.000 milions d’€. IKEA ven productes de fusta certificada però encara de forma minoritària. Només el 23% del volum de fusta total és de procedència certificada. El gruix dels seus productes són de fusta no certificada (2014). Que la fusta no sigui certificada no significa que sigui procedent de tales il·legals, simplement significa que no es poden assegurar les bones pràctiques en la seva obtenció, fet precisament crític en països amb mancances punyents de governança, amb el quals IKEA treballa.

Gran part de la fusta que IKEA utilitza prové de Rússia i en menor mesura de la Xina. Precisament al Nord de Rússia, límit amb Finlàndia, la filial local de la sueca IKEA (Swedwood) va obtenir una concessió per explotar els drets de tala de 300.000 hectàrees de boscos naturals a la regió de Karèlia, prop del cercle polar àrtic, on els arbres hi creixen molt lentament degut a les rigoroses condicions climàtiques. Un dels casos més sonats pel que fa a l’estafa amb la certificació forestal va ser precisament el d’IKEA i la fusta procedent de boscos centenaris de la regió de Karèlia. La filial Swedwood va violar dràsticament els acords de tala, fet que va desencadenar una retirada del segell de sostenibilitat FSC a la fusta d’IKEA al febrer de 2014.

Actualment IKEA intenta refer la seva imatge ambiental corporativa i de pas assegurar-se una posició estratègica al sector, dominant completament la seva cadena logística. Amb les perspectives d’augment del preu de la fusta gràcies a l’augment de la població i de la demanda d’habitatges i amb l’objectiu d’evitar que el preu de la seva principal matèria prima oscil·li i s’interposi a la seva expansió, el gegant suec ha iniciat la compra de grans extensions forestals, com per exemple 33.600 hectàrees de bosc a Romania (2015).

Perjudici sobre sector primari català i afectacions territorials a escala de país

Catalunya és un país mediterrani, petit i densament poblat, amb un patró territorial certament desequilibrat fruit de l’abandó rural, la concentració de la població en certes àrees i les infraestructures associades a aquestes. Amb aquesta situació consumim 9 vegades els recursos naturals que el nostre país es capaç de generar. Per aquest motiu és indispensable parlar en termes de decreixement i aprofitament sostenible dels recursos: consumir menys i de manera més eficient (i sostenible) per reduir les externalitats que provoquem.

Catalunya és també un país forestal, sense ser-ne conscients. La superfície boscosa ha experimentat els darrers 50 anys una clara expansió passant del 30% al 64% actual, uns 3,21 milions d’hectàrees i esdevenint un dels països de la UE més forestats en termes percentuals. El volum de fusta existent als boscos de Catalunya ha experimentat un increment anual de 3,3 milions de m3 els últims 15 anys. Tot i això, la majoria de boscos són joves, densos, des-estructurats i estancats: el 67% dels arbres del nostre país tenen menys de 25 centímetres de diàmetre.

Tot i això, el sector forestal català es troba tocant fons. A Catalunya, encara que el nivell de planificació es pot considerar elevat, la taxa de gestió dels nostres boscos és baixa. Actualment només s’empra un 22,16% de la fusta que creix anualment, encara que aquest volum de fusta només cobreix un 10% de la demanda interna. El 90% restant s’importa d’altres territoris. De tot l’Estat Espanyol el sector forestal català és el que presenta nivells d’inversió unitaris més baixos (uns 12€/ha o 3€/habitant). Només dóna 3.000 llocs de treball directes i significa un 0,03% del PIB del país.

Així, els boscos catalans infrautilitzats, no gestionats i exclosos en definitiva de la seva pròpia dinàmica històrica, porten pel cap baix 50 anys acumulant combustible, presenten des-estructuració, gran continuïtat vertical i horitzontal, excessiva competència i mala vitalitat. Resten per tant més sensibles a l’estrès hídric o malalties i en definitiva, més disponibles a una de les principals pertorbacions de l’ecosistema: incendis d’elevada intensitat o Grans Incendis Forestals. Davant aquests successos queda palès que el cos d’extinció català té límits. I com ells mateixos reconeixen, ja no n’hi ha prou en augmentar les dotacions de bombers i seguir amb les mateixes estratègies. Cal preguntar-se si en l’actual context de crisi econòmica i contingència pressupostària ens podem permetre com a societat destinar milions d’euros per l’extinció d’incendis forestals jugats a la sort d’una tarda d’estiu.

Així doncs, cap a on volem caminar?

NO a IKEA així. Qüestió de principis. Com a societat cal analitzar i entendre la situació en la que ens trobem immersos per tal d’empoderar-nos i corresponsabilitzar-nos: entenent el medi on vivim, els riscos associats, els mecanismes que cal adoptar per a reduir-los amb el menor impacte i la major optimització de recursos possible i les oportunitats que aquestes decisions al seu torn poden oferir.

D’altra banda, la gestió sostenible dels nostre territori no només és necessària, sinó que sobretot imprescindible en un context de país mediterrani poblat des de temps immemorials en el que cal seguir assegurant la pervivència de la seva biodiversitat, els seus processos i les seves funcions ecosistèmiques.

En aquest sentit, creiem en un sector forestal català realment estratègic amb una gestió forestal sostenible com a eina  de conservació i millora d’hàbitats, de prevenció de riscos naturals, de desenvolupament rural i de sobirania energètica. Creiem en la necessitat de professionalització, optimització i dignificació  del sector forestal, en el foment de l’ús de la fusta del propi país en construcció immoble i moble o en l’ús de la biomassa tèrmica mitjançant el foment d’instal·lacions en edificis públics o privats. En aquest sentit cal que els centres de consum entenguin la realitat catalana i que per exemple en el cas d’IKEA es comprometin a usar una quantitat majoritària de fusta del mercat intern als seus centres comercials catalans.

De fet, no estem descobrint la sopa d’all. Simplement estem exigint que es compleixin els eixos estratègics que articulen les conclusions del Pla General de Política Forestal de Catalunya pel període 2014-2024, entre les quals es diu per exemple que:

-“La gestió forestal sostenible proposada en aquest pla ha de ser capaç de doblar la taxa d’autoproveïment del mercat forestal català.”

-“El recolzament a les indústries derivades del sector forestal català ha de ser clau per la creació de demanda i per garantir la gestió forestal sostenible.”

Per aquests motius creiem fermament en un sector primari digne, basat en pràctiques respectuoses amb el medi ambient, de circuits curts i mercats interns. Alhora, desitgem  també un comerç local fort que vehiculi, apropi i estengui aquesta oferta al conjunt de la societat. Sempre amb un rerefons de profund patriotisme o el que és el mateix, de radical compromís per a retornar al món rural (a aquest important, estratègic i oblidat rerepaís), les contraprestacions pel valor dels béns i serveis que presta al conjunt de la nostra societat.

En definitiva, la sobirania complerta comença ara, amb nosaltres i aquí.

 

Fonts d’informació

  • Posicionament Polític de la CUP sobre la gestió forestal als Països Catalans (document intern)
  • Programa de la CUP-Crida Constituent per a les eleccions 27 setembre 2015. Capítol Territori (document intern)
  • Pla General de Política Forestal 2014-2024
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s