L’Ikea a Salt? Responsabilitat compartida

Per la majoria de gironins, Salt sempre ha quedat lluny. Des de l’última independència saltenca i malgrat implicar-nos com a capital, molts gironins hem anat girant l’esquena als nostres veïns perquè ens sentíem més còmodes reflectint-nos a l’Onyar. Com si Girona, Salt, Sarrià, Fornells o Vilablareix no fóssim ens interdependents. Com si no sabéssim tots plegats que Girona ha actuat sovint perquè Salt fos el simple pati del darrere de la capital que sumat a la pèssima gestió dels Governs Torramadé al capdavant de la vila saltenca han generat situacions dantesques. Una d’elles és el desenvolupament urbanístic i l’especulació com bé explica en Ramon Muñoz en aquest article a elpuntavui.cat.

Ara, Salt afronta un nou debat, el de la instal·lació d’un gran centre comercial de mobles com és Ikea. I des de la CUP-Crida per Girona som del parer que tenim la responsabilitat de dir-hi la nostra. Respectant, com no pot ser de cap altra manera, el que decideixin els veïns de Salt, però explicant perquè també des de Girona som molts els que no veiem clara la instal·lació d’aquest gegant comercial. I ho hem de fer perquè creiem que aquesta nova operació urbanística, com va ser en el seu moment la de l’Espai Gironès, té afectacions al teixit comercial saltenc i gironí com també al desenvolupament urbanístic de les viles de la comarca. Bona prova d’això és que tots els plens han aprovat una modificació de la Trama Urbana per poder permetre aquest tipus d’instal·lacions urbanístiques.

I perquè diguem no a la instal·lació de l’Ikea a Salt?
Bé, doncs per començar per l’aposta que sempre hem fet pel comerç de proximitat és una aposta que no és compatible amb creure en les grans superfícies com a futur dels nostres pobles. La tendència a l’oblit de l’autogestió, autoorganització i capacitat de desenvolupar estructures de comerç humanitzades i sense estructures de jerarquització que facilitin una mobilitat per a totes les persones, no només aquells que utilitzen el vehicle privat, és una necessitat imperial als nostres municipis. Hem de pensar, doncs, amb promoure un comerç que permeti l’autosuficiència dels nostres veïns i veïnes i que no creiï més dependències a tots els nivells. També a l’hora de consumir en espais com el dels grans magatzems. El no, doncs, és un SÍ de fons. Un sí a un comerç i a una ciutat de proximitat, que no impliqui més desplaçaments amb més vehicles i que ompli els carrers, tots, de vida. Un model antagònic al model d’Ikea.

Quan expliquem aquest tema sempre se’ns posa sobre la taula la creació d’ocupació que la multinacional sueca farà amb el seu possible establiment a Salt. Aquesta data és indiscutible. Hi haurà nous llocs de treball. Precaris. És clar. Amb condicions laborals dubtoses. Però és que, a més a més, no són poques les veus que expliquen que la creació de grans superfícies pot arribar a ajudar a la destrucció de llocs de treball a nivell de ciutat o que mentre el consum en els petits comerços retorna en un 50% a l’economia de la mateixa ciutat, el consum en grans establiments de cadenes multinacionals només ho fa en un 5%. En definitiva, el model Ikea és un actiu per la desertització de les ciutats i el consum ecològicament insostenible que fa temps que ha estat denunciada també en l’àmbit teòric.

Finalment i no per això menys important, tenim el cas concret d’Ikea i el seu model empresarial que ha passat, com hem descobert fa pocs dies, per l’evasió d’impostos de forma reiterada o per la manca de consciència lingüística. Fins i tot, al Regne Unit va sortir a la llum que el gegant suec havia pagat a la policia britànica per accedir a informació secreta sobre clients que havien presentat queixes o treballadors que no eren de la seva conveniència.

Salt viurà una oportunitat única, decidir entre tots els seus habitants quin model de desenvolupament comercial i urbanístic pels propers anys. I aquesta és una molt bona notícia que cal agrair a l’actual Govern municipal d’IPS-CUP i ERC. A partir d’aquí ens toca a tots aportar arguments perquè el context sigui el més democràtic i formatiu possible per a tothom. Que del procés en surti un aprenentatge col·lectiu. Alguns ho farem des del no constructiu que defensa un nou model de viles i ciutats arrelats a la gent, al petit comerç i a les estructures horitzontals de relació social i econòmica.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “L’Ikea a Salt? Responsabilitat compartida

  1. Un exemple a seguir.

    Fa dies em vaig quedar desagradablement sorpresa quan en una columna d’opinió de Pep Taberner del Diari de Girona es criticava la consulta que es farà a Salt respecte l’Ikea. N’hi ha que no entenen la democràcia.No explicaré l’article perquè segur que molts l’han llegit, deixo per si de cas l’enllaç: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/02/20/likea-consulta/768541.html

    Potser sí que aquesta consulta no és innocent del tot, potser sí que és en part una manera d’esquivar un problema, perquè la veritat és que estic segura que la gent votarà a favor de l’Ikea, ho votaran a Salt i ho votarien a Girona i si en cap d’aquestes poblacions es construís aquest negoci, a Platja d’Aro (on obren 7 dies a la setmana) segur que l’acollirien amb els braços oberts.

    Es faria la consulta si hi hagués de debò el dubte que la gent votaria en contra?

    Sigui com sigui, de totes formes jo defenso la consulta de Salt i aplaudeixo els qui han decidit fer-la, perquè no hi ha cap acte més democràtic que consultar de forma vinculant als ciutadans a les urnes i fer-ho sempre que hi ha quelcom important a decidir. A Girona en podríem prendre exemple, tot i que el tarannà dels qui governen està força allunyat d’aquesta manera d’entendre la democràcia.

    Però també cal que no ens oblidem que la popularització de l’Ikea és el resultat d’una societat empobrida on la precarietat ja no es veu com un problema temporal, sinó com un fenomen permanent intrínsec a la nostra societat actual.

    Els nostres pares haurien comprat a l’Ikea de joves? No. Els nostres pares presumien de tenir mobles low cost? No, ni en presumien, ni en tenien i els qui no els quedava més que comprar mobles de no gaire qualitat, intentaven no explicar d’on havien sortit. I ja no en parlem dels avis que se’ls feien fer “per tota la vida”. Però és que als anys 80 i 90 i suposo que als 70 el nivell de vida era molt més elevat. La gent feia esport presumint de la seva roba de marca, mentre ara sembla que el més espavilat és el que porta la gamma més barata de la roba del Decathlon, per citar un exemple.

    La gent compra barat perquè no té diners i els sous es mantenen baixos perquè la gent compra barat. Un peix que es mossega la cua. En les societats que la gent té un nivell econòmic més elevat, és quan de mica en mica s’és més crític i s’aprecia els productes artesanals, el menjar ecològic, els vehicles no contaminants, els productes de Km0 etc.

    Continuar seria obrir un tema nou que no ve al cas. Felicitats als saltencs per poder participar en les decisions del seu poble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s