És això la comissió mixta de ciutat?

Ahir vaig assistir a la meva primera reunió de la Comissió Mixta de Ciutat (la comissió amb representants veïnals i polítics des d’on es fa el seguiment dels pressupostos participats de barri). Bé, reunió, reunió… la meva primera sorpresa va ser veure la disposició de l’espai. A dalt d’una tarima, en una taula amb micròfons hi havia 5 membres de l’equip de govern. La resta érem a baix, asseguts en files, com en una conferència perquè ens entenguem. Tota una declaració d’intencions de qui ho organitzava, és a dir el govern de CiU.
La segona sorpresa és que aquella reunió tenia durada límit, una hora, és a dir un espai amb una cinquantena de persones on un dels punts es tractava de discutir diverses propostes i comptaven ventilar-ho amb una hora. Era evident que el debat no estava previst.
La tercera sorpresa va ser que en el tercer punt de l’ordre del dia i sense haver-ho demanat se’m donés la paraula a mi. El tercer punt consistia en l’”Exposició de propostes per a modificar el reglament de cares al 2017”. És un punt que es va introduir arran de l’aprovació pel ple del novembre passat d’una moció en què es va acordar impulsar un sistema de pressupost participatiu de cara a l’elaboració del pressupost municipal 2017 i celebrar un procés participatiu per a definir-lo partint de la Comissió Mixta però obrint el debat a altres entitats i ciutadania. L’acord preveia que s’informés d’aquests acords a la propera reunió de la comissió mixta i per això ahir pertocava al govern explicar els acords i presentar una proposta de com dur-ho a terme. Enlloc d’això, però, ahir el regidor Cristòbal Sànchez em va donar la paraula demanant-me que pugés a la taula sense explicar-ne el motiu. Jo vaig pujar-hi i em vaig limitar explicar la proposta que podeu consultar aquí, i que consisteix en un esquema metodològic (passos i terminis) per desenvolupar el procés ciutadà per definir un nou sistema de pressupost participatiu. No vaig voler qüestionar les formes ni el fet que el govern una vegada més estava intentant evitar portar a terme una moció aprovada, precisament per no encetar un debat polític on creia que no s’havia de tenir.
La quarta sorpresa va ser, però, que darrere meu un representant veïnal fes una intervenció una mica pujada de to criticant la meva intervenció, acusant-nos de voler polititzar l’espai i al•legant unes diferències entre ell (la base) i jo (política) que, sincerament, em van doldre. No seré jo qui doni lliçons a ningú però crec que tampoc ningú té dret a donar-me-les a mi sobre unes distàncies entre polítics i ciutadania que ni comparteixo ni molt menys exerceixo. Per sort vaig tenir l’oportunitat de parlar-hi després de tu a tu i expressar-li el meu disgust, no diré que ens poséssim d’acord però ens vam entendre.
La cinquena sorpresa va ser que davant del meu error en dir que els pressupostos participats havien sorgit inicialment d’una moció de la Mesa d’Entitats, se’m volgués negar no només que fos una moció (error que vaig reconèixer) sinó que la proposta sorgís de la Mesa d’Entitats (en trobareu proves al bloc que encara manté)
Podrien ser simplement això, sorpreses, si no fos perquè amb tot plegat vaig tenir la sensació que algú ho havia manipulat tot precisament per generar un conflicte on no n’hi havia. Com és que es generava aquesta distància entre govern que presidia i la resta quan habitualment s’havien fet les reunions al voltant d’una taula facilitant molt més el debat? Per què es va limitar el temps? Com és que el govern no assumeix la seva tasca de tirar endavant els acords de ple com a pròpia? Com és que si la comissió mixta és l’espai de seguiment dels pressupostos participats, segons vaig saber ahir el govern de CiU s’ha dedicat a reunir-se amb alguns membres d’entitats veïnals per parlar sobre els canvis a fer en els pressupostos participats lluny de la resta d’associacions de veïns? D’on havia tret el representant que va intervenir totes les idees preconcebudes sobre la nostra proposta quan no hem fet cap proposta concreta sobre com han de ser els nous pressupostos participatius? (si mireu la proposta que enllaçat, és simplement una planificació del procés a seguir per definir de forma participativa un nou reglament) Qui té interès a fer creure que els polítics som una “raça” a part però que en canvi participar en una associació de veïns i negociar amb polítics no és fer política? Per què aquesta oposició a obrir el debat a la ciutadania? A qui interessa mantenir un sistema de pressupostos participats que any rere any perd participació i que té nombroses crítiques en relació al seu funcionament?
Crec que estaria bé que hi reflexionéssim una mica, mentre n’hi ha que ensenyem les cartes i fem propostes amb total transparència n’hi ha que juguen brut per evitar portar a terme allò acordat. Davant de tot plegat, em pregunto, és això la comissió mixta de ciutat? Era això la comissió mixta de ciutat? En qualsevol cas, nosaltres continuem compromesos a seguir treballant per uns pressupostos realment participatius al servei dels barris i la gent, ens oferim a explicar la nostra proposta a tothom que vulgui escoltar-nos. Creiem que el marge d’entesa és ampli.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Un pensament sobre “És això la comissió mixta de ciutat?

  1. Quan van sortir els pressupostos participatius me’n vaig alegrar. Un pas a la democràcia real vaig pensar. Amb el temps, any rera any, em sento més defraudada. Pura campanya de màrketing i cap intenció ni de fer pressupostos realment participatius, ni d’anar ampliant la participació ciutadana. Un frau.

    El que més em dol és que en els pressupostos entren projectes que són totalment de primera necessitat, fet que segons la mateixa naturalesa d’aquests pressupostos, no hauria de ser així.

    Cada any em llegeixo totes les propostes, encara que la meva família només vota a Vista Alegre i a Montjuïc, però Girona és “petita”, els ciutadans ens movem per més barris que el que residim i ho coneixem més o menys tot. Entre les propostes d’altres anys hi ha pavimentar carrers, ampliar voreres impracticables per la gent amb mobilitat reduïda, posar ascensors en llocs on la gent amb mobilitat reduïda no pot accedir… Això no són “luxes” o “extres”. Extres poden ser posar unes taules de pícnic en un parc, per exemple, però no treure barreres arquitectòniques o pavimentar carrers que són perillosos pels motoristes o pels vianants.

    Com es pot resoldre això? L’Ajuntament al.lega que són els veïns que fan aquestes propostes. És clar que les fan, no ho dubto pas, si no els solucionen problemes de primera necessitat sense haver de pregar per fer-ho, doncs desesperats intenten col.lar aquests projectes de primera necessitat dins dels pressupostos participatius.

    A casa continuarem votant-los a pesar de la decepció. Ho farem perquè en el fons pensem que potser el que pretén l’Ajuntament és que ens en cansem. Si la cosa no va a més i a més a més s’acaben votant i escollint projectes de primera necessitat en alguns casos, per què perdre el temps? Doncs no, votarem i votarem, tot esperant que algun dia ens governin partits que siguin de debò democràtics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s