Crònica 11. D’àpats, agulles i la Diputació

Un dels compromisos que vam prendre quan vam arribar a la Diputació va ser el de la transparència. El d’explicar allò que els nostres ulls captessin, especialment en aquells àmbits que normalment hi ha més foscor. I ho vam fer perquè és com entenem la política, la representació institucional i la relació amb la ciutadania que, en definitiva, sou els autèntics actors polítics que guieu el marc polític de cada moment. En aquest sentit i aprofitant una setmana sense ple ni òrgans rectors d’ens dependents de la Diputació, us faré un relat d’algunes de les principals despeses relacionades amb el protocol que hem detectat els últims mesos a la Diputació. A tall de descoberta.Logotip

Cal saber, per exemple, que pels àpats de la Diputació ja ens hem gastat més de 15.000 euros en càterings des del més de juny. Gairebé la meitat d’aquest cost és el càtering que es va oferir a totes les autoritats que van assistir i prendre part de la constitució de la Diputació i que va costar tres vegades més que l’esmorzar de Nadal per a treballadors. Cal recordar que en el primer dels casos els representants de la CUP vam declinar de participar-hi després d’expressar que el vèiem un acte desproporcionat i innecessari. I ho seguim pensant. Una xifra similar (14.000 euros) és el que la Diputació va assumir també per l’adquisició de 26 insígnies d’or i 6 agulles d’or pels nous diputats i diputades. Entenc que es refereixen als «pins» que vam rebre els nous diputats malgrat la xifra de nous electes mai va ser de 26 sinó d’alguns menys ja que dels 27 diputats que som, alcaldes com en Miquel Noguer, l’Albert Piñeira, en David Mascort o en Lluís Sais i el propi President ja havien sigut membres de la Diputació en mandats anteriors. Suposo que ja no caldrà adquirir-ne més en una època. D’altra banda, les agulles us ben asseguro que no les he vistes i ara mateix no sé quin objectiu poden tenir. Ho preguntarem.

Un altre element destacable dels decrets de presidència d’aquests mesos han estat les subvencions directes sense concurrència pública a esdeveniments de l’estil «espais lúdics d’empresaris» de les Comarques Gironines. Així, s’han donat 6000 euros a l’Associació d’Empresaris de l’Hosteleria de l’Alt Empordà per la «Nit del Turisme Empordanès», 3000 euros a la FOEG per unes jornades d’estiu amb els respectius àpats, 2500 a l’Associació de Joves Empresaris de Girona per l’organització del Saló Emprenadoria 2015 i 3000 més pel seu sopar anual i lliurament de premis o, per últim, els 2000 euros per un sopar del Rotary Club a Olot. Tot plegat, combinat amb la subvenció anual per la Festa privada sobre turisme al Castell de Biart de la qual ja en vaig fer una crònica al seu moment i que s’enfilava a 15000 euros.

La llei habilita el President de la Diputació per tenir un marge en la llibertat de donar subvencions nominatives a través de decrets malgrat nosaltres sempre hem defensat que havíem de prendre el costum de fer sempre exercicis de concurrència pública. I, de fet, en Pere Vila sempre ha defensat en el ple totes aquestes subvencions nominatives esmentades com a subvencions necessàries. I, segurament, totes elles ho són per poder organitzar els esdeveniments en qüestió de la manera que avui en dia estan dissenyats. Però és igualment cert que durant aquests mateixos mesos, no hem trobat situacions similars amb les activitats que organitzen els sindicats, moviments socials, entitats del tercer sector i, fins i tot, com vam veure en l’últim ple, la FAPAC, ACAPS i alguna entitat més s’han quedat sense subvencions per manca de liquiditat en el pressupost d’Acció Social.

Fruit de la nostra tradició política i d’uns valors que creiem compartir amb molta gent, des de la CUP sempre ens ha costat entendre algunes línies de subvencions públiques ja sigui per a àpats propis o de tercers. Segur que d’altra gent les justificarà, però nosaltres no els hem entès mai com una prioritat de les institucions públiques. En tot cas, com deia al principi de l’article, el més important segurament no és pas l’opinió del nostre grup en aquest àmbit sinó fer conèixer a la gent que la Diputació i el seu equip de govern prenen aquest camí i que, tot seguit, cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Bon profit.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “Crònica 11. D’àpats, agulles i la Diputació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s