Mapes, desigualtats i Girona

Fa una setmana, l’Ajuntament de Barcelona publicava les xifres de desigualtat a la capital catalana. En un exercici necessari de transparència i de difusió de la realitat, l’equip d’Ada Colau posava dades clarividents al voltant d’aquella tesi, sostinguda especialment des dels moviments més crítics amb el model econòmic actual, que la crisi no era igual per a tothom sinó que ens trobàvem davant d’una situació que accelerava les desigualtats entre les classes populars i les elits polítiques i econòmiques catalanes i europees.

L’informe constata que avui, comparativament a 8 anys enrere, els barris més rics són proporcionalment més rics i els barris pobres, que en són una bona colla més, són proporcionalment més pobres. Aquesta realitat porta, per exemple, a visualitzar que la riquesa al barri de Pedrables és fins a 7 vegades superior a la que existeix al barri de la Trinitat Nova. 7 a 1. Una desigualtat que no es produeix ni tan sols en els partits de Tennis del Real Club de Polo ni als que es veuen des de la llotja del Camsocialsp Nou. La crisi, doncs, no ha afectat a tothom per igual. En podem dir estafa o fase d’increment de les contradiccions del capitalisme, però en tot cas, avui tenim una societat amb més precarietat, menys recursos i menys benestar malgrat que la riquesa hi continua sent i en alguns barris ha seguit creixent. Ara, però, ni tan sols se’n reparteixen les engrunes.

Tot aquest estudi apareixia la mateixa setmana que Oxfam publicava que a nivell mundial 62 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat del planeta (3’5 milers de milions de persones). Un 56 milions (de persones) a 1. Una autèntica indecència que situa les classes socials com un element imprescindible per interpretar la realitat que ens envolta. A Girona, malgrat la magnífica feina que es fa des de l’UMAT, aquest tipus de mapes i estadístiques d’aquest nivell no hi són. I això que a principis d’aquest mandat vam aprovar una moció del grup d’ERC-MÉS que, precisament, demanava un mapa de la desigualtat a la ciutat per saber i tenir clar on, quan i com cal fer polítiques no només socials sinó de ciutat.

Set mesos després aquesta eina no ha aparegut ni tampoc ha estat presentat cap pla que la plantegi com quelcom proper en el temps. Mentrestant, però, estem convençuts que, com a Barcelona, el context de país i també les polítiques hipercentralitzades i enfocades a sectors productius poc generadors de valor afegit no hauran servit per corregir cap desigualtat entre els gironins. Ans el contrari. Crec no equivocar-me si dic que la desigualtat també ha sigut tendència a Girona i les seves comarques com, de fet, han mostrar alguns estudis del tercer sector. Així, malgrat les alegries relatades per en Carles Puigdemont a l’inici de cada ple perquè l’índex d’atur ha disminuït a Girona això no ha implicat que l’índex de desigualtats seguís el mateix camí.

Avui, a Girona, continuem necessitant eines públiques per comprendre de forma analítica allò que passa a la ciutat i, sobretot, polítiques atrevides i transformadores en l’eix social que permetin desmuntar l’herència d’un capitalisme senil que ens continua abocant a la misèria a la majoria de la societat. També a la gironina. Tan sols si obrim el prisma i entenem que cal un gir de 180 graus també en aquest àmbit, començarem a canviar les condicions objectives amb què viuen els nostres veïns. A fer-les millor. Una obligació per qualsevol representant electe. Una vegada més, si en comptes del qui i de preservar els partits, ens haguéssim centrat a debatre sobre el què i el model de ciutat i econòmic, avui seríem una passa més a prop de la justícia social que els gironins ens mereixem. Espero que a partir de demà canviïn les coses. Tanmateix, deixeu-me ser també escèptic.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s