La comèdia sobre l’alcaldia vista des de l’oposició

Aquests dies no sou pocs els que m’heu preguntat si a la CUP-Crida per Girona ja sabíem qui seria l’alcalde o alcaldessa. I la resposta sempre ha sigut la mateixa: no. Tota la informació que tenim és la que hem llegit als mitjans o aquella que, en algun cas, hem pogut recollir en algun passadís de la Plaça del Vi. I el cert és que tot plegat fa olor a confusió, desordre i manca de respecte cap a la ciutadania. Uns gironins que mentre vivien amb expectativa la primera setmana presidencial acollien amb incertesa l’esperpèntica comèdia gestada des dels despatxos de Convergència i Demòcrates. Un serial amb escenes del tot curioses, fins i tot una de debat intens nocturn a la Plaça del Vi. De fet, no som pocs els qui esperem amb delit que algun dels protagonistes n’escrigui ben aviat unes memòries. Si més no, a tall de transparència i de coneixement històric local.

El Punt Avui
El Punt Avui

Però què sabem ara mateix? A hores d’ara sabem que molt poca gent vol que entri l’11 regidor que ha de substituir a en Carles dins el grup de Convergència i Demòcrates. Primer sarau. Sabem també que dels regidors actuals de l’equip de Govern (9) n’hi ha fins a 5 que han fet algun moviment per provar d’endur-se la vara de l’alcaldia aquesta setmana que comencem. És a dir, més de la meitat. Una dada que augmenta considerablement si tenim en compte que tres dels quatre regidors restants són automàticament descartats ja que són un regidor independent, una regidora d’Avancem i una persona que porta l’àrea reduïda de salut i amb només sis mesos d’experiència de gestió municipal. Per entendre’ns, dels 6 «noms» de pes que hi ha a l’actual equip, 5 han iniciat la batalla amb tot el desgast personal i interpersonal que això comporta i que comportarà pels propers mesos. Alguns amb discursos públics i d’altres amb maneres més sibil·lines. Semblava que el desempat vindria de la mà del Molt Honorable. Tanmateix, segons va publicar el Diari de Girona, la proposta d’en Puigdemont va ser posar un o dos noms que no han estat regidors en aquesta legislatura i que anaven en llocs darrers de la llista perquè encapçalin els 3 anys que resten de mandat. Un autèntic gerro d’aigua freda pels regidors que fa 4 anys i mig que han donat la cara per l’exalcalde fins i tot quan aquest acumulava tanta diversitat de càrrecs que se’l veia poc a la ciutat.

Dijous amb la Laia mostràvem la nostra preocupació perquè amb la marxa d’en Carles Puigdemont, no tenim clar quin projecte de ciutat portarà a la faixa el seu hereu. No sabem, per tant, si serà el projecte que els gironins van votar fa 8 mesos o si es dedicaran a fer una gestió sense ànima. Continuo pensant que aquest, el no-projecte, és el principal problema que afrontarà la ciutat i més tenint en compte que a l’altra bancada, des de la CUP-Crida per Girona, sí que fa temps que fem propostes lligades a un model molt més just, comunitari i del conjunt de la ciutat. Tanmateix, la comèdia que ens estan fent viure aquests dies els regidors de Convergència i de Demòcrates a la ciutat afegeix elements encara més preocupants a tot l’assumpte. Percebre com gairebé tots els regidors de govern es barallen pel tro amb mil i un mecanismes i veure un exalcalde que sembla que no pot imposar la seva veu en el sistema de «ditcràcia» que impera en aquell espai polític aporta molta més fragilitat al projecte que sorgeixi aquesta setmana. Sigui quin sigui. El lideri qui el lideri.

Des de la CUP-Crida vam voler ser respectuosos per com es van esdevenir els fets ara fa una setmana. Entenem, però, que el respecte i la distància no eren per convertir l’alcaldia de la ciutat en un mercadeig entre persones assedegades de poder i opulència sinó per trobar els canals més adients per engegar de nou el projecte municipalista a la ciutat. Hi havia una època que a can CiU els agradava parlar d’ells mateixos com els «governs dels millors». Alguns en vam dubtar des del principi, però al final s’haurà vist que, com a mínim a Girona, Convergència i Demòcrates han esdevingut, una vegada més, la pitjor versió de la política antiga. Lluny de l’excel·lència. A prop del ridícul. Quina comèdia.

Ara bé, això no ens apartarà del camí. Nosaltres seguim teixint, treballant, consensuant i desenvolupant el programa municipalista de ruptura amb el qual ens vam comprometre la primavera passada. Més enllà dels personalismes i les ànsies. Col·lectivament. Dignificant la política, apropant-la a la gent i posant al centre del debat com fer avançar la ciutat i els drets de les classes populars. Hi som i hi serem. Comença una nova setmana.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s