Residus: Reciclem la Responsabilitat

[Article del company de la CUP i ex-regidor Jordi Navarro, en nom de la comissió ambiental de la CUP-Crida per Girona]

Problemàtica ambiental global

Els problemes ambientals que assetgen el planeta són múltiples. Des de l’esgotament dels recursos i les matèries primeres fins a la contaminació dels oceans i l’atmosfera, passant pel canvi climàtic i l’extinció d’espècies i acabant amb la contaminació de les aigües continentals i la destrucció d’ecosistemes i paisatges. Una realitat global amb implicacions locals i que té els seus inicis amb irrupció de la Revolució Industrial al segle XVIII. Des de llavors, el sistema capitalista ha anat desenvolupant diverses fases, i cadascuna ha anat consumint recursos de forma expansiva.

3886f117260307.562b7c4468a10L’actual fase de globalització econòmica ha culminat un cicle de creixement que es va iniciar als anys 70 del segle XX i que ha arribat al seu màxim nivell als anys 2003-2010, amb una petjada ecològica global mitjana de 2,7 hectàrees per habitant. Cal tenir en compte que el món més desenvolupat ha arribat a mitjanes de 10 hectàrees per habitant, com és el cas dels EUA. A Catalunya la mitjana de recursos consumits per habitant és de 6,4 hectàrees per habitant, si fa no fa com la mitjana de l’estat espanyol.

El concepte de petjada ecològica va ser creat a principis dels 90 per William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos de l’ecologia i consisteix en calcular tots els recursos que consumim (aigua, energia, aliments…) i l’assimilació que genera l’obtenció d’aquests recursos (residus, emissions de CO2…) . El límit de consum de recursos amb capacitat de regeneració s’ha fixat en 1,2 hectàrees per habitant, nosaltres sobrepassem el límit fins a 4,2 vegades. Es calcula que per poder seguir amb els actuals nivells de creixement i consum necessitaríem l’equivalent a tres planetes.

La proliferació de residus i els impactes que genera

Els problemes ambientals derivats de l’estil de vida consumista i expansiu que imprimeix el sistema capitalista tenen una màxima expressió en la problemàtica dels residus. Catalunya, com a societat post-industrial amb un gran pes del sector serveis i del turisme, genera diverses tipologies de residus: residus industrials, miners, nuclears, agrícoles i porcins, residus derivats de la construcció i residus municipals.

La proliferació de residus i el seu posterior tractament genera forts impactes ambientals al medi, entre ells fins al 8% d’emissions de CO2 a Catalunya. Contaminació d’aigües subterrànies, emissió de partícules fines, abocaments directes al medi… Pràctiques, totes elles, que tenen un fort impacte ambiental i greus repercussions per la salut pública i la qualitat dels ecosistemes del país.

A Catalunya generem fins a 3,6 milions de tones anualment i cada habitant genera fins a 1,5 kg de brossa diàriament. Unes dades que la crisi econòmica ha fet descendir lleugerament i que denoten la relació directa que hi ha entre el model productiu vigent i la proliferació de residus. Les empreses productives i de la distribució generen un problema molt greu de residus i els municipis tenen poc marge per resoldre’l més enllà d’adoptar mesures per minimitzar el problema. La mitjana de residus recollits selectivament en brut és d’un 38% a Catalunya, i el nivell d’impropis es calcula aproximadament en un 20%. Es calcula que a Catalunya es consumeixen 9 milions de begudes envasades diàriament i només 3,5 milions d’envasos són recollits selectivament mentre que la resta, 5,5 milions d’envasos, són incinerats, abocats o abandonats al nostre entorn.

Cap a un canvi de paradigma

L’actual model de producció i consum és el responsable dels impactes ambientals i socials. I la cadena de producció i distribució ha optat per inundar el mercat d’envasos d’un sol ús. I precisament les grans empreses que controlen el negoci de la gestió dels residus son els responsables de les grans infraestructures de gestió de residus basades en la incineració i l’abocament. Un sistema que aposta pel tractament de final de canonada, és a dir, la incineració i l’abocament. La producció i la distribució genera gran part del problema i els municipis han de gestionar la proliferació de tot tipus de residus, un procés molt costós en termes ambientals i econòmics.

A Catalunya hi ha actualment més de 36 incineradores en funcionament i el propi PRECAT20 (Programa de Gestió de Residus Municipals en l’horitzó 2020) no preveu un canvi de sistema, sinó mantenir el que hi ha i fins i tot construir noves incineradores. Tanmateix, la mateix Agència Catalana de Residus admet que el sistema de recollida Porta a Porta és el més eficient pel que fa a la recuperació d’envasos i la fracció orgànica, i que cal canviar de paradigma.

Per tot això ens cal un canvi de paradigma tant en la producció i el consum com en la gestió i tractament dels residus. Ens cal un nou paradigma que aturi l’actual model consumista, que ens permeti generar menys residus i no esgotar les matèries primeres. Un model econòmic més eficient i menys voraç.

Així, l’Estratègia Catalana Residu Zero posa les bases per superar l’antic paradigma i per crear-ne un de nou, amb protagonisme dels municipis i que posa en relleu els valors ambientals i el respecte al territori i als ecosistemes del país.

En aquest sentit ens cal una  Llei Catalana de Prevenció de Residus que doti Catalunya dels instruments legals i econòmics necessaris per desenvolupar polítiques ambicioses de prevenció de residus, i ajudi els municipis a la gestió d’uns residus que han de ser considerats i tractats com a recursos.

Implantar nous sistemes a Girona les comarques gironines

S’estima que el reciclatge de 10.000 tones de residus reciclats generen 250 llocs de treball, mentre que si van a parar a abocadors o incineradores només en generen 40. I per això ens convé posar en valor l’ofici d’escombriaire, perquè la seva feina és imprescindible per a la nostra societat. Implantar canvis a escala local, comarcal i intercomarcal és la clau de volta per millorar l’eficiència i la qualitat ambiental del nostre entorn.

A Girona hi ha prou recorregut com per impulsar una planificació global del conjunt de la ciutat que es vagi implantant per fases. Així, el sistema de recollida de fraccions Porta a Porta (PaP) pot ser una bona oportunitat per capgirar els actuals nivells de recollida selectiva i assolir percentatges del 80% de reciclatge. Poblacions com Celrà i Vilablareix, veïnes de comarca, ja han iniciat el camí i més de 100 municipis a tot Catalunya ja fa anys que funcionen així. Ciutats europees com Dusseldorf, Milà, Parma… ja ho han experimentat amb èxit.  I a nivell de Catalunya ciutats com Vic estan preparant-se pel canvi de model i fins i tot Barcelona, capital de Catalunya, estudia implantar un sistema PaP i superar l’actual model ineficient i insostenible.

Girona, cap a un nou model

Girona, com a capital de comarca i demarcació, i donada la seva trajectòria de consciència ambiental, és la ciutat ideal per desplegar un sistema de recollida PaP que necessàriament ha d’anar acompanyat de participació ciutadana i educació ambiental.

La CUP-Crida per Girona va assumir els compromisos de l’ECRZ i portava al seu programa la implantació d’un sistema PaP al municipi. Així, durant anys hem presentat propostes polítiques per a què l’Ajuntament de Girona assumís els objectius recollits a l’ECRZ. I un dels compromisos sempre ha estat la implantació del PaP.

Fruit de la pressió de la CUP-Crida Constituent, finalment l’equip de govern que fins ara encapçalava Carles Puigdemont, ha reconegut que l’actual model vigent és ineficient i que cal explorar noves vies que ens permetin revertir l’actual proliferació de residus a la ciutat i sobretot capgirar els actuals nivells de recuperació. La Recollida Selectiva Bruta (RSB) a Girona és actualment d’un 38% i el rebuig del 62%. Així, l’actual regidor de Sostenibilitat Carles Ribas ha anunciat públicament la implantació d’una prova pilot a la vall de Sant Daniel i Campdorà.

Valoració positiva amb matisos

Malgrat que considerem la proposta un pas en la línia correcta creiem que és del tot insuficient fer una prova tal i com està plantejada. Pels documents que hem pogut analitzar considerem que no és una proposta tècnica prou ben desenvolupada i planteja interrogants que ens donen pistes de com de contraproduent pot ser si no s’implanta amb les màximes garanties.

Considerem que el sistema hauria de tenir en compte una previsió de recollida de les diverses fraccions (paper, vidre, FORM, envasos) i sobretot quines fugues hi ha cap a d’altres barris de la ciutat.

Igualment trobem a faltar un balanç econòmic de recollida més el tractament (ingressos i despeses) així com els necessaris mecanismes per evitar la previsible fuga de residus (incentius als veïns que participen correctament, etc.)

La documentació que ha pogut analitzar la CUP no disposa de justificació del model d’aportació, de l’horari i de la freqüència, així com el model d’aportació dels habitatges aïllats. Finalment manca una justificació del dimensionament del servei i del cost.

Des de la Comissió Ambiental de la CUP-Crida per Girona apel·lem a la necessitat de dotar-nos d’un pla global que s’implementi per fases i que vagi acompanyat d’un pla de participació ciutadana que tingui continuïtat un cop estigui implementat el model, per tal de poder fer un seguiment entre els veïns i veïnes de la ciutat i dels barris. És amb un pla global i amb perspectiva que considerem que una prova pilot podria tenir èxit.

Tammateix reiterem que valorem positivament que es faci un pas en la línia del canvi de model, tal i com es vol fer a Sant Daniel i Campdorà. Finalment fem una crida a l’equip de govern i al conjunt de l’oposició, així com al teixit associatiu de la ciutat a treballar en una estratègia de ciutat que ens permeti avançar col·lectivament cap a una ciutat més sostenible i ambientalment viable.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Anuncis

Un pensament sobre “Residus: Reciclem la Responsabilitat

  1. Si ja es trist que els veins no separin els residus, encara és pitjor que qui no ho faci siguin els restaurants. Ho dic per haver-ho vist en més d’ un lloc al Barri Vell. M’ imagino que a més a més el gruix de vidre i cartró que alguns tiren es del més fàcilment reciclable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s