La cavalcada de Reis

Ja enfilem el gener i les tradicions queden en un segon terme. Després de dues setmanes de torrons, neules, tortells, pessebres, tions i raïm, la normalitat estandaritzada de la societat del consum pren camí amb l’estrena de les Rebaixes. Però deixeu-me fer l’últim parèntesi d’aquests dies. Deixeu-me recuperar aquella idea de la «revisió».mags

Dimarts va tenir lloc la Cavalcada dels Reis d’Orient a la ciutat. Enguany, va ser deslluïda per la pluja intermitent que va abraçar Girona durant tota la tarda. Tot i això, un any més, la cercavila va oferir un molt bon nivell i va fer volar els nens amb tota la màgia de la vetllada. I cal agrair l’esforç de totes les persones que la van fer possible. Un any més. De totes les maneres.

Però un any més la cavalcada també va incorporar  mancances importants. Una, sens dubte i per mi la més important, que la cavalcada i el seu desenvolupament continua essent espai de pocs gironins i gironines. Aquells que volen col·laborar-hi, o els agradaria preparar amb activitats diverses prèvies al gran dia, no tenen una fórmula clara on adreçar-se i implicar-se en una de les activitats de servei més reconfortants de l’any. I penso que caldria girar la truita. Cal que la cavalcada i tot l’enrenou que comporta se socialitzi molt més entre el jovent gironí perquè hi pugui donar un cop de mà com, de fet, ja passa a la majoria de pobles de les nostres comarques on tothom algun any o altre ha format part de la reialesa. Democratizar-ne l’accés. Sóc conscient que l’encàrrec gironí és a Manaies des de fa dècades anys però potser caldria trobar una formula mixta més oberta que permetés combinar l’experiència amb l’obertura de portes i la innovació a la cavalcada.

Aquesta acció, penso, hauria d’anar acompanyada obligatòriament d’un pla de treball per incorporar persones negres a la cercavila. La ciutat ha canviat molt. Avui, per sort, Girona és molt més diversa que fa 50 anys i de la diversitat en fem una virtut, un aprenentatge constant. I, en el camí de la democratització de la cercavila reial, fora bo que anéssim incorporant la diversitat de la ciutat a l’espectacle infantil per antonomàsia de la ciutat. Com amb els Reis, les tradicions han anat evolucionant i aquelles que més ho han fet, millor han envellit. I aquelles que més s’han obert, millor s’han adaptat. Per tant, fora bo que l’Ajuntament convoqués les entitats i elaboréssim un pla de treball de tres o quatre anys amb objectius concrets, clars i transparents per fer que la cavalcada de Girona, una de les millors del país, evolucioni a ritme del context de la ciutat. Girona ja no són només les 100 famílies de tota la vida. En són moltes més. Que cada dia també dignifiquen la ciutat. Per tant, la proposta no és pas un vet a ningú sinó una socialització d’un dels dies més importants i més bonics pels més petits, el futur. Bon any


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “La cavalcada de Reis

  1. Totalment d’acord i m’agrada veure un escrit que comenti, un cop més, el que pensa la majoria dels gironins, siguin del partit que siguin. No només s’hauria de democratitzar l’accés a la participació a la Cavalcada, sinó a altres esdeveniments. A Girona sempre hi ha hagut un cert “sectarisme” que s’hauria de superar.
    A mi sempre m’han fet enveja sana amistats que tinc d’altres poblacions (algunes grans, no petits poblets) que participen molt en els actes del seu municipi sense tanta “cerimònia” ni jerarquies. Gent que et comenta com han dissenyat les activitats de Nadal, la festa de cap d’any, el Carnaval, alguna fira que es fa, etc. Per què a Girona, no? Entenc que el número d’habitants hi pot tenir a veure però es poden buscar vies per participar més directament que ara.
    També si es fomentés la participació es farien més actes acords amb les preferències de la gent en general i dels joves en particular. Aquí hi ha masses entitats on la veu cantant la porta gent d’una certa edat però poques els joves.
    I pel que fa al rei i al seu seguici, doncs és una mica vergonyós que continuïn amb tanta pintura. Quan jo era una nena havia fet de Baltasar un home negre de debò, crec que era o eren (no recordo quants anys van ser) jugadors del Valvi, o sigui, que algun cop ja van trencar amb la norma de l’antiguitat per fer d’aquest personatge.
    A més, Girona, tot i ser una ciutat petita és prou gran per tenir i fomentar guetos. Ja hi ha barris que acullen molta gent immigrant o fills d’immigrants, persones que a vegades participen en actes dels seus barris però no gaire dels actes que es fan a nivell de ciutat i que poguessin participar en actes més de caire popular que els fessin sentir més ciutadans de Girona i no només dels barris on s’acaben movent. Fa anys els classisme segurament tenia més a veure en la posició econòmica de la gent, fet que semblava força superat des de fa forces dècades perquè és complicat de distingir però des de fa uns anys es percep una altra diferenciació. Els gironins no ocupen tot l’espai públic de la ciutat ni participem de les mateixes activitats. Si vas a determinades zones comercials, o en determinats barris, veus gent diferent. Jo no recordo tenir aquesta percepció fa anys però ara la tinc i cada vegada més. Veig moltes “girones” i veig que molta gent no participa de les activitats principals i que fins i tot en queda molt allunyada. Alguns vivim a “Girona”, però molts altres no.
    En poblacions més petites, la gent de fora s’integra més perquè pot participar més de les activitats generals, n’hauríem de prendre exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s