Tristor.

De desgràcies tothom n’ha viscut. I moltes. Les assumim com a part de les nostres vides i mirem de nou a l’horitzó. Però avui Girona s’ha aixecat especialment trista, silenciosa i hivernal. La mort d’una mare, la Mireia, i les seves dues filles ahir a la tarda ens ha sobresaltat. Ens ha pogut. La pregunta del per què recorre els carrers on hi circulen moltes persones compungides, que es guarden el plor per estones d’intimitat però que no poden amagar aquest dolor extens i compartit. Avui, la ciutat plora col·lectivament.

A les 12h, la Plaça del Vi era quasi plena per compartir una estona de pau, amor i solidaritat. El silenci eixordador. Amics, coneguts, representants municipals, treballadors de la construcció, netejadores en lluita, etc. hem volgut compartir plegats la tristor i la impotència d’aquest dijous gèlid de desembre. Cares familiars i d’altres no tant, però un mateix sentiment de sentir-nos petits, poca cosa, i continuar-nos preguntant el per què. I tot seguit, ens hem dit: “ei: som aquí. Pel que necessiteu”. I ho hem fet com un clam de ciutat. D’estrènyer-nos els braços. De suport mutu. I, de fet, malgrat que no tot és tan senzill, avui ens trobem, ens abracem, ens saludem, plorem i cridem perquè junts volem el millor per tots els nostres veïns i veïnes. Perquè, per sort, bateguem plegats. Una abraçada a tothom, especialment a aquells que  ho viviu amb més intensitat i gràcies per ser així de solidaris. Des del cor cupaire i amb llàgrima somniadora, ànims!


lluc  @llucsalellas


Advertisements

3 pensaments sobre “Tristor.

  1. hola, només dir que els polítics hauríeu de parlar més de les malalties mentals. Avui en dia s’han superat molts tabús com fa anys era l’homosexualitat, el feminisme etc. però el tema de les malalties mentals pels que les patim és encara molt tabú per parlar-ne en públic. La veritat és que necessitem ajuda, molta, però sobretot el que necessitem és comprensió. Gràcies per deixar-me expressar en aquesta pàgina.

  2. Cal parlar de la depressió com una malaltia, la depressió post part que afecta tantes dones, i desvincular-la de paraules com debilitat, que no tenen res a veure. Tandebó que aquesta desgracia serveixi perque comencem a dir les coses pel seu nom. Gracies per l’escrit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s