Avui s’han reunit les comissions informatives prèvies al Ple de la Diputació. Sempre ho fan una setmana abans del plenari i el Govern ens informa dels punts que es tractaran la setmana següent. En petit format. Tanmateix, hi ha alguns punts de l’ordre del dia que passen únicament per aquestes comissions i que, per tant, si no els expliquem els diputats el més lògic és que no arribin a la llum pública. Així que aquí en teniu un parell que hem tractat avui. Fa unes hores.
En primer lloc, hem dictat favorablement (amb els vots contraris de la CUP i ERC i l’abstenció del PSC) al nomenament d’en Xavier Soy, exalcalde de Bescanó per CiU durant 18 anys i ex Vicepresident de la mateixa Diputació de Girona, com a membre del Patronat de la Casa de Cultura. La decisió s’ha pres partint de la suposada trajectòria de Soy per ser membre d’un Patronat format, a dia d’avui, únicament per càrrecs electes de la Diputació així com per treballadors dels serveis tècnics pertinents. Per l’equip de Govern, proposant, Soy acredita una suposada vàlua en l’àmbit cultural. Ara bé, si hom agafa el currículum de Soy veurem que es tracta d’una persona que s’ha dedicat des de l’any 1979 a la política de la mà de CDC i que el seu únic aval tècnic és haver dirigit l’àrea de cultura de la Diputació els darrers 4 anys, un dels períodes més moguts de l’ens provincial.
Així, malgrat que, segons el Govern, aquest càrrec no comportarà cap retribució econòmica, resulta que per ells l’aposta innovadora en la gestió cultural és Xavier Soy, un professional de la política que deu trobar a faltar els càrrecs que ha ostentat durant tants anys. Un autèntic despropòsit ja que amb aquest procediment hem perdut l’oportunitat d’incorporar persones expertes amb una trajectòria avalada en l’àmbit cultural i, en canvi, el Govern ha preferit que Convergència situï un polític seu més dins el Patronat per prendre les decisions encara amb més majoria i un clar sentit partidista. I un apunt final: la decisió d’incorporar Soy al Patronat s’ha pres sense ni tan sols haver tingut un debat en el mateix Patronat sobre quins perfils podríem incorporar per definir el futur d’un dels espais culturals més importants de la ciutat i la demarcació: la Casa de Cultura de Girona. Sí. Us podeu estirar els cabells.
El nom de Xavier Soy, però, no ha sigut l’únic protagonista a les comissions d’avui. També hem aprovat, amb l’únic vot contrari de la CUP i les abstencions del PSC i ERC, la compatibilitat professional de Josep Antoni Frias, diputat de promoció econòmica (CiU) com a director comercial de l’empresa Abastaments d’Aigua del Tordera SL per 10 hores setmanals. El nostre vot ha sigut contrari per un motiu clar i és que el senyor Frias ja és avui alcalde d’Hostalric i Diputat de Govern a la Diputació. De fet, segons els respectius cartipassos aprovats aquest estiu, Frias és alcalde amb una dedicació exclusiva d’un 75% a raó de 30.000 euros anuals i Diputat de Promoció Econòmica amb unes indemnitzacions que se situen entre els 25.000 i els 40.000 euros anuals. Entenem, doncs, que d’acord amb aquestes retribucions i dedicacions de temps, el diputat difícilment pot combinar-ho amb una Direcció Comercial d’una empresa de serveis d’aigua i llum. I tot, sense entrar a fons en el fet de com es pot dirigir comercialment una empresa dedicant-hi tan sols 10 hores setmanals o que entre les tasques que desenvolupa Abastaments d’Aigua del Tordera SL en els municipis del Sud de la Selva hi trobem la lectura dels comptadors d’aigua del municipi de Frias d’on és actualment alcalde, Hostalric.
El nomenament de Soy i la compatibilitat de Frias són accions perfectament legals. Sens dubte. Són també, però, dos exemples de com la política porta temps desenvolupant-se a la demarcació i al país, la dels petits cercles i la cadena de «sempre els mateixos». Una manera de fer que, des del primer dia, com a CUP vam dir que denunciaríem, explicaríem i ens hi oposaríem. Ho hem tornat a fer. I ho seguirem fent. De ben segur.
[es]Crits per Girona 
Benvolgut diputat Salellas,
1. El Sr. Soy és un gat vell i mai fa ni farà res per amor al país sinó per la seva butxaca. Dècades de virrei pujolià l’acrediten. Mireu-vos l’art. 7.b) del Estatuts de la Fundació Casa de Cultura de Girona. Aquest senyor i els seus socis convergents a la segona de canvi el faran vicepresident segon executiu o secretari i a cobrar dietes i desplaçaments no incompatibles amb la jubilació daurada. Un escarni. No són capaços de renunciar a anys i panys de fotre-se’n de tot i tothom.
2. La Casa de Cultura és un “cuento”. Ningú que és allà ha passat unes proves de concurrència pública i la seva labor és d’una ineficàcia provada. Mireu la ratio personal-activitat-usuaris de qualsevol centre cívic de la ciutat de Girona i compareu. Un escàndol.
Ànims en la vostra solitària tasca. Cal fer-la si es vol fer neteja.
Salut!
Moltes gràcies.
Sóc plenament conscient del que comentes i seguirem ametents per denunciar el que veiem i no permetre més martingales.
Lluc
Hi ha activitats legals que no per això són legítimes, i no parlo només del tribunals espanyols, sinó d’alguns polítics de per aquí que no sembla pas que vulguin fer un país nou més net i clar. Tindrà alguna relació el paper del sr. alcalde d’Hostalric com a director comercial de l’empresa AAT SL, que gestiona l’aigua a Riells i Viabrea, amb el fet que gestioni aquest servei municipal sense contracte de concessió ? A Massanes estem exigint la remunicipalització i posar fi a la pròrroga del contracte del 2011 amb aquesta empresa, per diferents motius.
Fas bé de dir-ho. Segur que hi té a veure. Ho mirarem.
Benvolgut Diputat Salellas,
Escric aquest missatge per al·lusions a la Casa de Cultura de Girona i crítica no fonamentada als treballadors dels quals en sóc membre per part del senyor/a anomenat/da Bernat Boïls de Pont.
Pel que fa al punt sobre el nomenament de Xavier Soy, a què fa referència l’article, no hi entraré massa. Les decisions polítiques donen poc espai a argumentacions o raonaments. En aquest sentit però m’agradaria informar que als treballadors de la casa ens agradaria rebre més informació i poder participar més activament en les decisions que afecten la fundació. Últimament el que ens arriba per línia directa és mínim i a més gairebé unidireccional. No sé si això és un tema de direcció o general, però ens afecta.
I entrem al segon punt. El senyor Bernat diu tres coses que considero totalment inapropiades i faltades de fonament. La primera és que CAP dels treballadors de la Casa no ha passat proves de concurrència pública. En això hi discrepo. Quan em van contractar a mi, es va publicar un anunci a la premsa i a diversos mitjans, se’m va fer una prova objectiva i entrevista a mi i més de 30 persones i em van seleccionar per un contracte de mitja jornada. Jo considero, per tant, tenir la capacitació oportuna per ocupar el meu càrrec. Evidentment com el meu, hi ha més treballadors de la casa que s’han seleccionat de la mateixa manera, no tots, és clar.
La segona és que el personal de la Casa és d’una ineficiència provada. Doncs per una banda, m’agradaria saber quines proves en té d’això ( si és provada ) o en relació a què ho compara. I per l’altra, m’agradaria que ens expliqués què és eficiència per vostè, en relació a què l’aplica i quins són els factors que fan que una entitat ho sigui més o menys d’eficient segons el seu criteri. De veritat que m’agradaria tenir aquest debat amb vostè. Jo li puc assegurar que l’eficiència, no és només una consideració personal ( tal i com vostè diu ) sinó també funcional i estructural. Si no ho veu així, l’animo a llegir-se la ISO 9001 i ho veurà un xic més clar. El que sí crec és que tant els procediments com l’estructura pública és molt poc eficient ( parlant de temps i procediments ) afegit a una direcció basada en decisions polítiques, fa ineficients els nostres esforços ( i suposo que d’altres entitats com nosaltres ). Així que abans de culpabilitzar al personal, fixem-nos en el context. Cal veure les coses amb una mica de perspectiva, home!
I la tercera és que, segons vostè, hi ha massa gent pel volum d’activitats que fem. Un altre cop, discrepo. I un altre cop m’agradaria que ens aclarís quina és la ràtio que considera apropiada i quina és l’activitat que creu que fem. Cada dia cobrim tres sales de més de 80 persones, 8 sales de formació i dues sales d’exposicions. Al llarg de l’any treballem també per aportar a la ciutat i província (tot el que generem, després ho presentem als municipis per si volen fer-ho ) coneixement en diversos àmbits produït o coproduït per nosaltres mateixos. També tenim projectes enfocats només als municipis, que segurament vostè no coneix, que són el Giroscopi cultural i la intranet Hospici que jo mateix estic portant. Tots dos fomenten la descentralització de la cultura per tota la província. Vingui quan vulgui a qualsevol de les trobades de tècnics per veure la feina que fem en aquest àmbit.
Bé, en definitiva, que és trampós comparar-nos amb un centre cívic perquè no hi tenim res a veure. Miri, jo ( dins la petita vall ) i alguna persona més de Sant Daniel organitzem gairebé el 100% de les activitats que es fan al barri a través del Centre Cívic Mercadal. Doncs és clar, no els cal personal per fer-ho. Ja tenen voluntaris. Trampa del capitalisme, un altre cop.
Dit això, m’agradaria incidir en que valorar el funcionament i la cultura pel volum d’usuaris i l’eficiència és totalment absurd tractant-se de l’administració pública. Aquesta és ( en tot cas ) un dels objectius de l’àmbit privat on volum és igual a diners. Nosaltres per una banda no podem (ni volem) ser competència deslleial i per altra hem de cobrir allò que el privat no cobreix prou. Entenc per tant, que el senyor Bernat, amb els seus comentaris, és com a mínim liberal i per tant poc afí a la CUP. I el que a mi realment em preocupa del comentari és que cregui que l’eficiència és el més important quan aquest només n’és un de molts. Miri, jo sóc informàtic i si tots apliquem el màxim d’eficiència aquí no cal que treballi ningú. Ni vostè. Però miri, el món ni és quadrat, ni és perfecte i tots hem de viure ( amb el sistema capitalista actual). I a banda, hi ha moltes feines o serveis als que és molt més important el tracte i la qualitat que l’eficiència. Però sí, senyor, l’estat PP pensa com vostè i ens obliga a licitar-ho tot. Que sigui públic i agafa la més barata. I com sempre només hi guanyen els de sempre. Així doncs seguint aquest “criteri” d’eficiència econòmica, hi ha molta gent a l’atur que seguirà a l’atur gràcies a les licitacions i hi ha moltes empreses que guanyen molt que es queden totes les licitacions i paguen misèria i companyia als seus empleats. Doncs bé, jo crec i espero que la CUP vol que hi hagi més localització de la riquesa, vol que tothom pugui viure dignament i per tant, també hauria d’estar en contra de les licitacions ( com a mínim tal i com estan fent-se ). Pel mateix motiu també trobo molt encertat que la Casa de Cultura programi cultura que no està de moda, simplement perquè tothom tingui oportunitats. És clar que és més còmode, i potser més barat i eficient fer-ho tot seguint el sistema del capital i les modes. Ei i també és més globalitzador i deslocalitzador.
Res més diputat Salella. Per acabar, simplement reiterar que convido a qualsevol persona ( vostè també, tot i que suposo que ja n’està al dia ) a venir un dia a la Casa de Cultura i li respondré totes les preguntes que tingui i si vol publicarem les respostes aquí, perquè nosaltres no tenim res a amgar i la transparència també ens agrada.
Salut i república!
Benvolgut,
Gràcies pels teus comentaris i les teves explicacions. Són molt benvingudes. La meva crítica ha estat en el procediment polític que s’ha utilitzat pel nomenament i, en general, sobre la gestió que es fa a nivell de transparència i de presa de decisions. I, de fet, fins i tot tu en aquest punt exposes que hi ha una unidireccionalitat que no ajuda a crear un context millor. Per la part més tècnica que vostè planteja, no hi tinc res a dir perquè vostès ho coneixen molt millor i, de fet, no he fet cap crítica en aquest sentit. I estaré encantat de poder venir un dia. Li escriuré passat festes.
Agraït per la resposta.