Sinceritat. Acord.

Hacer filosofia es confiar en que todos podemos pensar por igual
pero que nunca pensaremos todos igual. Marina Garcés (Filosofia inacabada)

M’he esperat a escriure després del Debat Nacional de la CUP perquè aquell era l’espai on em volia expressar. Vaig tenir malastrugança i el meu número no va sortir al sorteig i 24 hores després exploto pel cap o per la pota. Així que parlo.

Sí. Escric des del cor, amb la panxa buida i després d’un dels dies més llargs de la meva vida. Feia temps que no duia aquesta tristor amb mi. No pas per no haver parlat ahir sinó per allò que sento. Necessito fer-ho. I escric havent avisat tant sols a una persona dos minuts abans d’asseure’m davant la pantalla. Per tant, parlo per mi i des de mi. Si em llegiu, algunsassemblea voldreu etiquetar-me, sectoritzar-me, identificar-me, criminalitzar-me, aprofitar-vos del que escriuré i fins i tot riure-vos-en. El cert és que em preocupa ben poc. Feu el que us sembli. Em ve de gust ser sincer. M’agrada mirar als ulls. I fer-ho amb tots els sentiments possibles.

No serà un escrit de retrets. N’estic fart. Ens els mereixem, sens dubte, però no vull continuar per aquesta banda. I mira que en tindria per a quasi tothom. Per a mi el que més per no haver donat suficient aquestes setmanes per assolir els objectius polítics definits abans de les eleccions, per a la CUP, organització on milito, i també per a Junts Pel SÍ. Perquè aquí tots tenim la nostra responsabilitat. Responsabilitat de ser on som. Amb els graus que vulgueu (jo tinc clar qui exerceix el bloqueig), però aquí res és blanc o negre ni tampoc existeixen posicions impol·lutes i posicions nefastes. D’humilitat, n’he vist poca aquests dies. I ens en manca. De greuges, en canvi, un piló.

Tothom defineix la situació com «complexa» i per això sóc del parer que cal anar a la senzillesa, a la bàsica, als principis, a allò que dèiem quan ens deixàvem endur per la il·lusió i no pel ressentiment. Quan ens deixàvem endur per la gent i no per les reunions. Quan encara recordàvem que estem davant d’un Estat rutinàriament ferotge però que la seva normalitat no és res més que la nostra excepcionalitat. Quan recordàvem que l’estratègia no es pot confondre amb la tàctica. Quan recordàvem que som garantia i acceleració. Que ens adonàvem que qui està assumint més contradiccions des del 2012 no som pas nosaltres. Quan fem el debat sobre el què, el quan i el com. Quan no ens plantegem unes altres eleccions com una sortida d’èxit perquè no són cap altra cosa sinó el final d’un cicle plebiscitari i constituent iniciat al carrer amb les mans de centenars de milers de catalans i és fer simple “electoralisme”. Quan recordem aquella síntesi de l’estiu: independència, pla de xoc, ruptura i procés constituent.

És aquí el debat. I jo aquí em quedo. Ho faré fàcil. Plantejaré 11 propostes per arribar a un acord.

1- Aturar tots els processos de privatització existents i garantir accés a la sanitat a qualsevol persona
2-Aplicació immediata ILP Emergència Habitacional i Pobresa Energètica i garantir el dret a l’alimentació de totes les famílies
3- Desobediència a la LOMCE i aplicació d’un marc normatiu educacional català.
4- Pla de Xoc des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya d’aplicació immediata
5- Pla de foment de la llengua catalana i coordinació amb la resta de territoris dels Països Catalans
6- Garantir el dret a l’avortament i implementar de forma immediata un bloc de polítiques públiques contra el masclisme i les seves violències.
7- Definició d’un Procés Constituent que comenci 30 dies després de la investidura, que tingui un procediment clar de participació popular, veïnal i comunitària i que acabi amb un referèndum l’abril del 2017.
8- Desenvolupar en 30 dies després de la investidura la llei d’hisenda pública i la de seguretat social
9- Desobediència al Tribunal Constitucional espanyol i aplicació del marc jurídic català tot garantint els drets humans.
10- Aplicar un sistema d’indicadors que permeti un control trimestral de cadascuna de les propostes i la celebració d’una moció de confiança al cap de 9 mesos de l’investidura on si aquests 9 punts anteriors no s’han complert es voti un canvi de President.
11- Diversificar el lideratge amb un Consell de Presidència que hagi d’avalar per majoria la convocatòria de noves eleccions amb un termini màxim de 18 mesos.

Per mi són 11 propostes per accelerar, garantir i fer efectiu el resultat del 27S. Són també 11 propostes que ens porten a liderar les polítiques socials al Sud d’Europa. Són, finalment, 11 propostes per fer possible un acord. Extretes de documents dels mateixos actors, protagonistes d’aquests dies. Perquè el President que signi aquests 11 punts tindrà el suport de la majoria social del país. Sigui qui sigui. Malgrat penso que tocaria canvi, veig aquests 11 punts com un mínim comú denominador de la societat catalana. I qui no s’atreveixi a signar-los tindrà també un poble a davant que li dirà poruc i no tindrà sentit que esdevingui president. Perquè són condicions de mínims i de retorn de la il·lusió a la gent. Perquè són propostes que estem treballant als municipis i perquè han sortit de les pròpies i múltiples lluites del carrer. De l’11 de setembre a cada dia de l’any.

Julià, no sé si m’he comportat com un simple jesuïta, dels de Girona, però volia fer la meva aportació ;-). I aviso: potser estic totalment equivocat però el cos em demanava explicar-me. Dit això: passi el que passi, continuaré somniant la nostra revolució completa. I treballant per fer-la possible sense haver d’anar a votar el 2016. Bona nit. Ja som més a prop de la sortida del Sol.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

39 pensaments sobre “Sinceritat. Acord.

  1. Una pregunta, contesta si vols. Això més o menys és el que ja s’havia pactat i surt a la resolució del Parlament i és completament raonable, on estem encallats? Només en la figura de Mas? O hi ha alguna cosa més?
    Ens teniu molt desconcertats…

  2. Et deixes el més important. Aquestes 11 propostes són compatibles amb Mas? Entenc que sí. Què es prioritza el contingut i la calendarització a qui estigui al capdavant. A mi em sembla bé. Puc acceptar a Mas de president 18 mesos si les propostes tenen data i control (i no com en els pactes amb ERC), tenim la potestat de fer-lo fora en 12 mesos i no aturem el procès abocant a CDC a retornar a una pantalla anterior. També crec que el dia 22, després de les eleccions, hem de fer un darrer intent i fer una crida a CSQEP per sumar forces amb nosaltres i ERC per forçar un president de consens i un pla de xoc immediat per iniciar el procés constituent. Més tard del 26 ja no els podem esperar. Ens quedem sols amb les nostres contradiccions. O aposten pel canvi o aposten per la immobilitat (Colau, CSQEP i En Comú Podem)i, per tant, pel manteniment del status quo. Seria bo també que féssim alguna picada d’ullet a ERC de cada a les generals per mobilitzar els nostres votants que vulguin votar en la seva direcció. És important que ERC quedi per davant de CDC i guanyi per tal de forçar a CDC a acceptar les nostres condicions fent-los contemplar el desastre que suposaria per ells anar a unes noves eleccions on el vot útil seria ERC.

    • Mario, només desitjo que els qui han de negociar i arribar a acords no tinguin la teva mentalitat tacticista, tant pròpia del partidisme tradicional i de la putrefacta política casposa que tantes ganes tinc de perdre de vista.
      Espero d’ells una mica més d’alçada de mires, sentit comú i clarividència, en la línia del que proposa el Lluc, pensant una miqueta més en la gent i el seu patiment, i sent molt conscients del moment històric en el qual ens trobem, on el més important és no condemnar el país a malviure 30, 40 o 300 anys més sota l’ofec i l’opressió espanyolista.

  3. Hola,

    Amb respecte, però crec que fas tard, A ulls de molta gent sou gent, no només incapaços d’ arribar a un acord amb ningú , si no que crec que amb vosaltres mateixos.

  4. Gràcies Lluc per la teva reflexió. Comparteixo tot el que dius i pots tenir la seguretat que molta militància de la CUP (com jo mateix) agraeix les teves paraules. Segurament que si a les negociacions entre la CUP i Junts pel Si hi hagués gent com tu, ara estaríem en un altre escenari menys complex.

  5. gràcies per el vostre escrit.
    en aquests moments on un té la sensació que tot s’en pot anar en orris (un cop més), després d’haver corregut amb els grisos enganxats als talons, d’emprenyar-se amb els governs de Madrid i de Catalunya per pensar ben poc amb les persones,
    només desitjar que els nostres polítics actuals, tant de JxS com de la CUP en puguessin ser particeps d’aquesta vostra sinceritat

    una salutació ben cordial i els millors desitjos per la vostra tasca

  6. ben dit, però podria ser que la cultura política barcelonina d’esquerres i la de la resta de Catalunya fossin un món a part? pregunto jo (des de la meva ignorància)
    Albert

  7. Estic a l’atur des de fa 3 anys, sóc indepe des que tinc ús de raó, i sempre havia votat Erc.
    I sabeu què us dic, coi de botiflers, que us en podeu anar a fer punyetes.

  8. Felicitar la estrategia de la CUP, mai tants pocs vots s’havien fet valdre tant. Teniu tot el pais pendent de vosaltres. Enhorabona. Espero però que assolim la independència, que no perdem de vista que oportunitats com aquesta, mai més.

  9. Tot i la teva bona voluntat, de la qual no en dubto, em temo que el peix ja està venut. No hi haurà acord. La CUP (no tu, però sí els teus companys i companyes que són ara a Barcelona fent que negocien) no vol cap acord perquè ja en té un altre amb CSQP (i concretament amb la gent de l’Ada Colau) per a les eleccions del març. Digue’s, si us plau, als teus companys, de part d’un votant anònim independentista de fa molts anys, que ha picat pedra sense dilacions i fet les mil i una per algun dia assolir la independència, que ens han enganyat a tots, com a ciutadans i com a país, que ens sentim no ja indignats, sinó tristos, molt i molt tristos i decebuts. I saps el que més mal ens ha fet a la gent del carrer, independentistes de carrer sense afiliació política independentement de si hem votat la CUP o JxS? Les formes, l’arrogància i la frivolitat d’alguns dels teus companys i companyes en adreçar-se a nosaltres. Quan vaig sentir l’Anna Gabriel o el David Fernàndez parlar aquest cap de setmana passat i ahir dilluns mateix vaig sentir que ens escopien a la cara no sé quina mena d’odi i rancúnia, una mena de venjança no sé ben bé per què. A nosaltres! Als independentistes d’anar a peu que volem la independència i hem treballat durant anys per construir un estat amb el qual defensar la nostra petita i trepitjada nació. Després d’això, el problema ja no és que hi hagi o no hi hagi pacte, que el març ens doni més o menys diputats independentistes, que siguen o no independents. No. El problema és que el mal que alguns han fet és irreparable. La desconfiança entre independentistes resta morta a hores d’hora. Adéu. Gràcies.

  10. Molt d’acord amb el que dius, Lluc.

    Jo crec que en Mas hauria de poder signar aqeustes propostes, i la CUP hauria de poder investir el president que les signi.

    Comparteixo, que tot plegat no s’ha gestionat bé, i que no hauríem d’haver arribat on som. Però som aquí i cal reprendre l’objectiu real, i deixar-nos de tants tacticismes, una caracte´ristica que no m’agrada gens del nou Secretariat.

    Sóc cupaire, però també estic trist, i espero que sapiguem reprendre l’objectiu, i no perdre’ns en acostaments ficticis a QSP.

    En fi…
    Salut!

    Dolors.

  11. Lluc,

    M’alegra constatar la idea positiva que tenia de tu ara que la CUP havia aconseguit decebre’m. Dónes una mostra clara que es pot ser coherent sense ser irracional. Tant de bo la teva veu tingui ressó.

  12. En aquesta reflexió veig de partida punts molt facilment acceptables per tothom, punts impossibles a curt termini i punts propis d’ideologia de partit que no pinten res en el cas que ocupa i preocupa al país:

    . Garantir l’accés a la santitat a qualsevol persona… OK, però amb quins diners? Amb els del FLA?
    . Aplicació immediata de la ILP de Pobresa Energèntica i Emergència Habitacional… Ok, també tirem de FLA?
    . Pla de Xoc des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya d’aplicació immediata. Això és fer un paper, i esperar diners del FLA per tirar-ho endavant?
    . Garantir el dret a l’abortament… S’ha de fer una llei nova? Sense tenir un estat propi que li doni suport? I tothom hi està d’acord?

    Podem tocar un momentet de peus a terra, i anar al que anem?

    Hem fet unes eleccions amb caràcter plebiscitari sobre la constitució d’un nou estat… i ara estem demanant, previ a això, una sèrie de punts que sense tenir estat (ni finançament) no es poden tirar endavant?

    Ens cal
    Un President, un Govern (un Poder Executiu), una majoria parlamentària per tirar endavant el Procés Constituent (un Poder Legislatiu) i a partir d’aquí referendum, constitució (si s’escau) d’un nou Estat i inici del Procés Legislatiu i Executiu necessari per tirar-lo endavant.

    • Josep Maria. .100% d’acord. ..molts dels 11 punts són irrealitzables sensa independència. .i la mania de revertir privatizacions..amb quins diners?..es que som a Veneçuela? ..a Europa som jes seriosos i la gent vol seguretat jurídica i a on es escrit que un servei pel fet de ser public sigui més eficient i barat per el usuari?
      Molt poca capacitat de entendre les coses i massa ideologia i despreci total per els nous independentistes de fa 5 anys que ens donàvem la mà a la via sensa preguntar a qui votaven i entre els que mi trobo. Espero que la història no us tingui que jutjar com els que vareu impedir el procés, sigui com sigui el mal ja l’heu fet i costarà canviar-ho. Trist molt trist tenir que donar la raó a Aznar

  13. La sensació és la mateixa ja que amb alguns d’aquests punts voleu començar la casa per la teulada. Des de fora tots estem esparberats, espantats, mooolt emprenyats i desanimats. Incomprensible la vostra actitud. No s’entén que esteu fent! I a sobre rieu de no sé sap què. Molts catalans, gràcies a déu, tenim clar a qui no hem de votar i en qui no hem de confiar.

  14. La sensació d’haver-me equivocat en el meu vot ha estat constant des del recompte de les votacions del 27 de setembre, aquesta sensació ha anat creixent des d’aleshores.

    Encara veig que hi ha gent dins la CUP que em representa. Si us plau, fes sentir la nostra veu!!!

    T’encoratjo a no deixar-ho en un sol escrit explotat pel cap o per la pota. Un president que signi aquests 11 punts hauria de ser un president recolzat pels diputats de la CUP.

    Gràcies Lluc.

  15. Amb tot el respecte del mon heu segrestat la il·lusió de molta gent, que fa anys que lluita per aconseguir la sobirania. Només era per 18 MESOS!!!!!!!. Ara tant sols vull eleccions al mes de març i que aquest odi es torni en contra vostra i us posi al lloc que us mereixeu,

  16. El que més em costa d’entendre és que es confie tant en la paraula de CDC i pensem que els puguem fiscalitzar. Són els cracks del paper mullat, de l’estratègia per sortir-ne guanyant ells…que no li va passar a ERC? Que ens creiem millors fiscalitzadors que ells? Ho signaran tot mentre sàpiguen trobar-ne la sortida o la justificació per a no complir-ho perquè són així. Alerta, la direcció, no les bases, eh!
    Han signat tants pactes i acords d’investidura com han volgut amb PSC, PP i ERC, i què no faran amb nosaltres si per a refundar-se necessiten tenir el poder i botó per a convocar eleccions?
    18 mesos? Qui es creu que en 18 mesos haguem avançat res? A ERC, al 2012, els hi van prometre estructures d’estat i un referèndum i encara ho esperen ara!!

    Entenc que voldríem confiar amb JxSí, jo sóc el primer que també voldria fer-ho. L’argument “Mas no però algú de CDC sí” és lamentable per tant que ningú es pense que tinc cap obsessió amb Mas, ni que sigue un símbol de tot el que jo no vull. Però ja ens ho han dit! No volen revertir la privatització d’Aigües Ter-Llobregat! Els hi va el poder. Com ve han dit per dalt, un dia l’excusa serà el FLA, a l’altre dia l’excusa serà Madrid, a l’altre que és més car pagar la indemnització (com passa amb el Projecte Castor amb Madrid) que revertir la privatització, a l’altre…i a l’altre…i a l’altre…tant de bo poguéssem fiscalitzar-los però recorda que nosaltres no tenim els mitjans de comunicació que dia sí, dia també ajuden a crear un estat d’opinió que no ens ajudaria gens ni mica. L’únic que veig és que si ERC i els independents no es quadren i des de dins fiscalitzen igual o més, no tenim res a fer. I pel que sembla, no pensen fer absolutament res en este sentit.

  17. Endavant Lluc. Hem de ser positius, copsar la pluralitat i la transversalitat (11 punts) dels 11S i voler-la materialitzar al pacte.
    Som molts els que portem anys als entorns de l’EI empenyent per arribar a aquest moment.
    Una passa enrere no sempre dóna embranzida. Endavant!

  18. Totalment d’acord. Aquest és el camí.

    Mas no és el president que volem, però molt més important que això és fer el país que volem. I en això hauríem de centrar els esforços.

    Salut i força!

  19. M’agrada el teu escrit, fet amb el cor, LLuc. Jo també sóc de les que estic espantada de que tot se’n vagi en orris….però vols dir que no volem apretar massa?I què importa qui sigui el president? Ja votarem quan tinguem un nou estat la gent que ens representi més!! Per a mi, no será ningú de l’antiga o nova CDC, però ara estem en temps d’espera-traspàs-transició….esperem a tenir l’Estat propi i els diners, perquè sense això ja podem anar signant propostes ja!!!

  20. Esteu perdent una innocència important, crec que ja sabieu que passaria, però potser no us ho imaginaveu així. pareu un moment i respireu: el vertígen que sentiu és normal, els pròxims dies ho veureu d’una altra manera.

  21. Molt bé tot això, però sense Estat propi només són fantasies. Primer de tot cal l’Estat, i tant és qui encapçali el procés: Si no voleu en Mas per què no presenteu un candidat vosaltres?

  22. Jo ho signo. Amb tots els ets i uts. Des del poble del teu pare, des de la meva petita trajectòria en el postfranquisme, des del temps de BEAN, des de les lluites per l ecologia, des de la meva feina decmestra, enyorava una generació amb ideals ferms. Endavant

  23. “A dia d’avui no hi ha cap acord”, CUP, 1 de desembre de 2015. Hi ha gent que veu el got mig ple i n’hi ha que el veu mig buit. Amb la actitud del got mig buit no hi haurà cap pacte, estic fart de veure com la CUP segueix desmentint cap possibilitat de pacte. Des d’Holanda i amb tot el respecte, pareu de fer el ridícul, des dels dos costats, sembla que no enteneu a què es juga aquí:
    JxS tria el president i la CUP posa el preu.
    Si no esteu disposats a jugar-hi, no seguiu negociant, i si sí que ho esteu, poseu ja el preu, aquí no hi ha mitges tintes: la CUP tria entre un percentatge del seu programa electoral (independència + el que aconsegueixi a les negociacions) o res en absolut (noves eleccions + convergència torna a la negociació amb l’estat)
    Aquí les retallades les fa l’estat amb interessos del 5% i no invertint, amb lleis discriminatòries i injustes, i si convergència i la CUP no són capaces de veure-ho i posar-se d’acord no ens mereixem un altre país, perque no serà pas millor.
    PD: ERC sens dubte treurà els millors resultats de la seva història recent si ambdues forces polítiques no són capaces d’arribar a un acord, ells han cedit ara per poder avançar en 18 mesos (ni que fóssin 4 anys…)

  24. Perdona Lluc però veig que us perdeu amb teories i voleu obtenir la independència i alhora fer una revolució. Si hom vol independència ha de ser o per motius nacionals o perquè creus que serem capaços de fer les coses millor ja que creus en aquesta gent, altrament no defensis la independència.
    Tots els països que han esdevingut independents només s’han qüestionat ser independents res més, ni república, ni socialisme ni res més de res. Nosaltres ens posem condicions i haurien de ser els NO independents qui les haurien de posar !
    Us passarà com el conte: uns indigents necessiten menjar urgentment… Com que la dignitat de la persona demana tres apats diaris no cedireu a les propostes de l’altre part, que només pot o vol donar un bocata de pernil. Finalment no hi ha acord i teniu la satisfacció de ser coherents i podeu anar dormir tranquils… la llàstima que els indigents ja s’han mort amb tanta teoria.
    Les millores s’han de fer a les futures lleis i en el treball efectiu de cada dia i no en teories de despatx.
    També vull recordar que en ser moments estem temptats de ser purs i exigim netedat fora de suspita. Abans per entrar en un convent s’exigia PURESA DE SANG és a dir no tenir rastre de sang Jueva.Els nazis van fer una cosa semblant i tot això no serveix per res ja que el germen de la corrupció només el poden aturar unes bones lleis. El germen dels futurs corruptes el porta tothom fins i tot persones de la Cup. Només les futures poden evitar això . L’ànima humana no canvia de cop.
    Amb tot el respecte.

  25. Molt d’ácord Lluc, molt també amb Mario i sobretot amb Quimot: no és pot dir millor i més clar. és pura vejança!

    Com dirien alguns: és la LLUITA DE CLASSES ESTÚPIDS!

  26. No ho firmaran això perquè no volen pactar res que no sigui l’anul·lació de la CUP com a alternativa, és a dir Mas i res més

    però si ho fessin, quan tinguessin el botó altre cop m’hi jugo el que vulguis que ho incompleixen, com sempre, com han fet fins ara amb tot, mentre Mas tingui el botonet del president no hi haurà independència

  27. Heus aquí una pista d’aterratge per salvar la cara…a la CUP. Però el mal ja està fet i no es pot tirar enrere. Molta gent ha baixat del procés fins que no s’hagi de dependre dels Busqueta, Gabriel… La majoria volíem fer un país europeu normal, esperançats per fer un país on valgués la pena i ser referents. Ara -pocs o molts- han vist que els referents no són la creativitat,la innovació, sinó cremar fotos o contenidors, fer pintades vomitives a Premià, i veure l’arrogància d’una tribu que s’han pensat que ells són el poble. Hauríem d’haver sabut que quan un partit posa POPULAR en les seves sigles, es digui PP o es digui CUP, en realitat volen imposar. El mal ja està fet. I per més pista d’aterratge que proposis, el procés ja no és del somriure sinó de l’angoixa.

    • Quan Mas va aturar el procés tants mesos sense convocar eleccions també parlaves així? Va home va, se us veu tant el llautó.

      Endavant LLuc i endavant CUP. Tot el meu suport

  28. Les propostes que plantegeu em retornen a la idea de CUP que jo tenia en el desenvolupament de la campanya del 27S. Jo vaig votar JxSi, confiant que si fos necessari , l,acord seria rapid. Ara jo , com ciutada anonim, estic desconcertat , un 10 a la vostra proposta , pero indra recorregut?

  29. Gràcies per un escrit tan aclaridor. Fa dies que el vaig llegir i crec que és de calaix que aquests punts els ha d’acatar el govern de la Generalitat, fins i tot al marge de que hi hagués una negociació. Són punts imprescindibles per començar a perfilar un futur vertaderament nou a Catalunya.

    Ara bé, aquests punts els hauríeu d’haver explicat abans i en veu ben alta perquè està clar que molta gent no us entén i jo, tot i entendre-us, també tinc les meves pors, por sobretot a que no la pressió tan necessària no se us vagi de les mans.

    Com en tots els partits, dins de la CUP hi ha gent que es veu més reflexiva i amplitud de mires, i d’altres més radicals que només entenen la seva veritat.

    Una negociació és una negociació i en qualsevol negociació totes dues parts hi guanyen i hi perden però sempre per millorar. A vegades s’ha de cedir, tan la CUP com Junts pel Sí i penso que en els dos costats hi ha gent que això ho té clar però d’altres que no.

    Jo entenc i a més comparteixo aquesta “nova” manera de fer política, de negociar fins al final, perquè així s’aconsegueixen canvis de debò però hem de ser conscients que la cultura política del nostre país està quasi a les beceroles, hi ha gent que vota per inèrcia, per quatre discursos demagògics, per folclorisme… encara estem així i ho heu de tenir present.

    Estic d”acord amb quasi tots els comentaris que he llegit perquè entenc les raons exposades jo només hi afegiria una cosa: Cada vegada que sortiu als mitjans parlant de la negociació, si no s’arriba a un acord expresseu-vos amb més aflicció, entenc el que ha dit algú de “Digues-li al teu germà que no rigui”. Molts sabem que no s’està rient de no arribar a un acord però d’altres no ho veuen així.I a més d’aflicció aneu repetint sempre els punts de la negociació, sempre, perquè no crec que cap persona amb dos dits de seny no entengui els punts exposats, o almenys la majoria.

    Obreu en seny, no importa tant qui sigui el president com les polítiques que es facin. Si Junts pel sí signa sí als 11 punts, què més donaria que governés Mas. L’important no és la persona sinó amb quins condicionants ha de governar. El millor èxit per la CUP és aconseguir beneficis socials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s