Crònica 7: crònica d’un pressupost anunciat

Avui s’ha debatut el Pressupost de la Diputació per l’any vinent. El resultat ha sigut l’habitual vot unitari entre els partits tradicionals (CiU, ERC i PSC) i l’oposició única de la CUP. De raons per no sumar-nos a aquest fals consens n’hem esgrimit una bona colla durant el debat. El primer és una qüestió de filosofia política: el dret al dissens que tant bé defensaven Voltaire, Montesquieu o Rosseau com a una eina d’avenç en la participació política. Amb el nostre vot contrari hem volgut exposar que sempre existeix “alternativa” i més a uns comptes que, com bé han explicat els seus responsables, són eminentment continuistes. I nosaltres, com deien diumenge tres diputats de la CUP en un article, «per votar el passat simplement no servim».

Continuisme, per tant, de l’època Torramadé-Giraut i d’un funcionament estructural de repartiment de diners amb absència del debat polític sobre quina estratègia i quin horitzó seguim per assignar els més de 100 milions d’euros del pressupost provincial. I és que cinc mesos després de constituir el ple de la Diputació seguim sense haver vist cap Pla de Govern ni haver efectuat cap debat públic o privat sobre quines prioritats tenim com a electes pels propers quatre anys en àmbits com la cultura, el medi ambient, les xarxes viàries o l’habitatge. Així de trist. Reparteixen sense debatre. Reparteixen sense reflexió. Reparteixen com han fet sempre.

Aquests dos elements per si sols ja porten a una formació com la CUP a desentendre’ns d’un pressupost que, a més a més, se’ns ha explicat, abans de la comissió informativa, tan sols en una reunió de 15 minuts al despatx del vicepresident Noguer. De fet, tot i demanar una comparativa de partides del pressupost 2015 amb la proposada pel 2016 cinc dies abans del ple aquesta informació no ha arribat a les mans dels diputats i diputades de l’oposició per un problema en les adreces electròniques. Una feina que també es veu afeblida quan comprovem que el pressupost no ha previst cap partida per la transició cap a la independència i el desenvolupament de la hisenda catalana, punt que tothom sap cabdal en les Diputacions actuals.

Ara bé, més enllà de qüestions formals i fonamentals, la CUP som crítics amb l’estructura del pressupost en si mateix. Així, malgrat reconèixer i felicitar l’equip de govern per incrementar partides en àmbits com el de l’habitatge, participació o medi ambient no podem entendre que l’àrea de protocol incrementi considerablement la seva partida així com també ho fan les retribucions dels òrgans de Govern amb els desequilibris laborals que sabem que ha comportat i les queixes de molts treballadors. I tot mentre les subvencions nominatives i aquelles que pot decidir unilateralment presidència, ambdues sense concurrència pública, continuen sent una tònica malauradament general i generalitzada. A data d’avui, per exemple, encara no ens queda clar perquè alguns clubs esportius tenen garantida la subvenció anual i d’altres no. Ningú s’ha parat a explicar-nos-ho.

Però bé, si el pressupost de l’ens presenta dubtes més que raonables, ens preocupa encara més la gestió dels organismes autònoms i dependents de la Diputació com podria ser el Patronat de Turisme de la Costa Brava, SEMEGA, SUMAR SL o el Consorci de la Costa Brava. En tots aquests casos, hi ha molta feina a fer en el camí de la transparència i l’acció pública contrastable en el dia a dia de la seva gestió com bé ho mostren uns pressupostos que queden lluny d’allò que exigim com a CUP. Apartat especial es mereix el Consorci de les Arts Escèniques de Salt on la Diputació hi posa més de 300.000 euros anuals però encara no se’ns ha explicat quin projecte es desenvoluparà malgrat ja fa 4 anys que el projecte és obert encara que sense funcionament real. I ningú fa ni tan sols un gest d’autocrítica.

Avui els de sempre han aprovat el pressupost de sempre. El de la gestió i el repartiment sense voler ni tan sols mostrar un canvi d’arrel en la formulació i execució dels números de l’ens provincial. Perquè a la Diputació qui dia passa, any empeny i els que ens movem no sortim a la foto. Ara bé, el moviment no és en va, és de fons i va més enllà. Temps al temps.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s