El dinar dels 400 euros

El 27 d’octubre, coincidint amb la setmana de Fires, hi va haver un dinar d’alcaldes de Girona i les poblacions veïnes (Aiguaviva, Bescanó, Fornells, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià, Sarrià de Ter, Riudellots, Vilablareix) i el president del Consell Comarcal. També hi estava convidat l’alcalde de Celrà, de la CUP, que no hi va assistir. Crec que les Fires són realment una bona ocasió per fer una trobada d’alcaldes a la ciutat i aprofitar l’avinentesa per debatre i comentar la situació de Girona i la comarca. Sens dubte, és positiu que els màxims representants municipals es trobin i es coordinin i quan la CUP governi a la ciutat potenciarem aquest tipus de trobades. De ben segur.

El que trobo més incomprensible és que la trobada es faci en un restaurant, de forma privada, i sigui un àpat que paguem el conjunt de gironins a través del fons municipal. De fet, si hem sabut que es feia el dinar no és perquè se n’hagi fet ressò, com tot allò positiu que passa a la ciutat i que l’omnipresent i qualitatiu departament de comunicació s’encarrega de difondre, sinó perquè l’alcalde de Celrà va declinar la invitació després de saber que era l’Ajuntament de Girona qui pagava el menú de cadascun dels batlles. El cost de l’àpat va ser de 400 euros i es va fer al Vinomi, al barri de Pont Major de Girona. Un molt bon restaurant. Recomanable.

Tot plegat em porta a reflexionar. Quin era l’objectiu del dinar? Dinar per si mateix? Si és així, perquè el cost l’ha d’assumir el conjunt de la població. Quin sentit té? Que els alcaldes tinguin un «premi» i un detall de la ciutat? Si aquest és el sentit, llavors per què no s’explica amb normalitat i s’escampa als quatre vents o busquem altres fórmules? Sincerament, em grinyola. A la CUP som més partidaris d’allò tant nostrat de cadascú es pagui allò seu i compartim bones estones. O sinó, que si passa sigui perquè el dinar d’alcaldes és un complement a una jornada de treball intensa, pública i resolutiva entre els protagonistes on tracen una estratègia comarcal que vagi més enllà d’un bon àpat.

Alguns ens diuen que som massa primmirats. I potser tenen raó. Ara bé, la nostra és una postura radicalment ferma amb l’ús de fons públics per a àpats i petits però constants privilegis per als representants municipals. És una qüestió de fons. D’entendre que els representants en som i que hem de tenir garantits els mínims per poder exercir amb qualitat la nostra tasca però que en cap cas la representació ens hauria de donar dret a una sèrie de privilegis que, sovint, han desmerescut la pròpia democràcia. És per això que demanem que es reformuli aquest dinar d’alcaldes a les fosques per una jornada de treball entre alcaldes amb bolígraf, carpeta i tablets. Que acabi amb uns resultats públics que permeti a la ciutadania una fiscalització. Així, tot prendrà un sentit.

Per cert, per acabar i ja que parlem d’àpats, esperem que algú ens expliqui també com és que l’Ajuntament s’ha gastat més de 6.000 euros en un sopar a l’hotel AC per celebrar el final del rodatge de Joc de Trons. Per qui era el sopar? A qui s’hi va convidar? I el motiu? Que aprofiti la transparència.

Anuncis

2 pensaments sobre “El dinar dels 400 euros

  1. No, no sou primmirats, expliqueu el què passa i una realitat injusta que tots els ciutadans han de saber.
    Gràcies per informar-nos del sopar de 400 euros i de l’encara més injustificat sopar de 6.000 euros.

    Amb aquests 6.400 euros s’haurien pogut fer forces coses. 6.400 euros és poca cosa en el global d’un pressupost municipal però per exemple són molts diners per donar materials al Servei d’Esport, a les biblioteques, als centres cívics, o a les llars d’infants, per exemple.

    No seria un escàndol que amb el pressupost d’un centre educatiu es pagués un àpat en un restaurant a tot el professorat i membres de la plantilla?

    Tret de les empreses privades que són lliures de pagar les dietes que els vinguin de gust, als organismes públics no hi hauria d’haver ni esmorzars, ni dinars, ni sopars pagats amb el fons d’aquell organisme. Si tenen un convidat o persona que ha de passar tota la jornada a la ciutat, que li paguin el seu menú en un restaurant, però res d’àpats “de feina”; o si un treballador municipal o regidor ha de fer treballar fora de la ciutat durant tota la jornada, que li paguin també el dinar, però i punt.

    Estaria bé que els partits de l’oposició portéssiu al ple municipal una proposta per reglamentar aquest tema dels àpats, regals i altres despeses poc clares i innecessàries.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s