El turisme: tot s’ho menja però poc se’n parla

La tardor ja abraça Girona. Mica en mica, la humitat s’apodera als matins dels carrers del Barri Vell i els turistes són cada vegada més una curiositat entremig dels gironins. S’acaba la temporada i l’estació i Girona torna a la normalitat. Bé, si és que la normalitat existeix en una ciutat cada vegada més abocada a ensenyar-se a fora mentre oblida el seu cor com bé ho demostra l’alcalde amb declaracions com ara: “el problemes a Girona no els generen en cap cas els turistes, sinó els autòctons”.

L’alcalde Puigdemont i el seu equip han bolcat la ciutat a la voràgine turística. Ell mateix n’ha fet bandera i n’ha comandat la nau des de la Plaça del Vi sense que la ciutat i els que hi vivim haguem estat actius en el debat del model turístic que inunda Girona. D’aquesta opacitat n’han sortit idees “nyap” onyarcom el Vol, algunes amb un recorregut que comença a ser limitat com el “Girona 10” i d’altres que veurem com acaben com el lliurament sense costos del Barri Vell a Joc de Trons. De dades sabem que any rere any ens visiten més turistes, que la fisonomia comercial del Barri Vell i voltants comença a ser capgirada deixant de banda el comerç de proximitat, que la resta de barris de la ciutat ni tan sols oloren aquesta voràgine i que creem ocupació al mateix ritme i amb les mateixes condicions que d’altres indrets del país menys metamorfòsics.

Tot plegat és, però, a hores d’ara un debat excessivament informal. Precisament per això al ple de dilluns portem una moció com a CUP-Crida per Girona per obrir el debat de bat a bat, perdoneu la redundància. Creiem que si ara mateix l’estratègia del govern municipal passa quasi exclusivament pel turisme com a motor de tot (quina barbaritat, per cert), cal que entre tots puguem dir-hi la nostra. Cal dissenyar un pla estratègic del turisme que defineixi com volem que sigui Girona l’any 2025 en aquest àmbit i que es faci no únicament des d’un despatx de la Plaça del Vi o d’acord amb uns quants empresaris del sector sinó que impliqui a tothom ja que la transformació i afectació del turisme és d’ordre major (recomano l’article “La expulsión de la historia de los centros históricos” d’en Manuel Delgado). Tan sols així podrem garantir que és el turisme qui s’adapta a la ciutat i no la ciutat qui s’adapta al turisme..

Així mateix, cal que el debat es faci a partir de dades i indicadors, com apuntava més amunt. En aquest sentit, l’Observatori Ciutadà del Turisme que proposem crear ha de servir per fer aquest seguiment amb una composició plural i que abraci sectors diferenciats del teixit social i econòmic de la ciutat. Amb el Pla Estratègic i l’Observatori que s’encarregui de fiscalitzar la inversió municipal en promoció turística, que n’analitzi l’impacte a través d’un sistema d’indicadors, i que asseguri que el model turístic respon a la voluntat i preferències de la població gironina, tindrem dues eines claus per poder desenvolupar la proposta del “Triple D”. Aquest projecte ha de servir per “diversificar, descentralitzar i desestacionalitzar” el model turístic de la ciutat i així esponjar-lo, fer-lo transversal i no convertir-lo en un element immòbil i exclusivament abastador d’una part de la ciutat com és el Barri Vell, sofert i commogut per la tempesta turística.

En tot aquest debat, sens dubte, hem d’incloure també la gestió de la Taxa turística. Avui en dia, excessivament distribuïda i decidida des de la Generalitat i mancada d’ús clar i evident per projectes que reverteixin els impactes socials i ambientals que comporta ser l’únic país del món en què el nombre de turistes en un any triplica el nombre d’habitants (Felip Puig dixit).

L’Agència de Promoció Econòmica, constituïda fa 1 any per treballar en aquest àmbit, és avui en dia un agent desconegut per la majoria de gironins i gironines i que ha estat incapaç de desenvolupar una estratègia clara i connectar amb la ciutadania sobre aquest tema. Cal plantejar-nos d’arrel el debat turístic, ser coherents i entendre que el debat no és únicament al voltant de marges econòmics, de dades quantitatives de visitants o de precarització de l’ocupació, sinó també de qualitat de vida, transformació urbana i afectacions en el teixit social, polític i econòmic tant de les zones inundades pel turisme com d’aquelles que pateixen sequera. Parlem-ne. Connectem-nos amb qui fa la ciutat.

Anuncis

Un pensament sobre “El turisme: tot s’ho menja però poc se’n parla

  1. Jo no soc ni visc a girona pero si que em podria difinir com un turista de cap de setmana tinc per costum amb la meva senyora poder intentar disfrutar de la gastronomia que per el nostre gust hiha uns bons llocs.
    Pero cal fer esment del “vol” som molts que li em dedicat unes paraules (alguns per be i d’altres com jo per no tant be),hiha moltes maneras de fer les coses i crec que per una ciutat com girona no es gens facil pero no inposible de fer la gent una mica mes contenta per aixo hiha moltes asosacions que poden fer mes posible les coses….
    L’alcade te un paper inportant en aquesta ciutat i “crec jo” que el sr.puigdemont que amb les ideies que te al cap li convindria anar a fer les ameriques surt d’un poblet petit (amer) i es posa a la gran ciutat (girona) es com un nen petit amb les sabates grosses….
    Girona es maca tè una bellesa interior que cal conservar sigui la que sigui d’epoca de l’any cada dia s’ha viure.
    Espero poder seguir disfrutan de les nostres passejades i dels nostres menjars i beures de la vostre Girona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s