La Caixa, parlem?

Parlem. La CUP creix i esdevé un actor clau en diferents escenaris i espais i aquells que sempre ens han ignorat o ens han mirat des de la distància, a vegades amb menyspreu, a vegades amb cert paternalisme, ara ens truquen, ens busquen i volen parlar. Parlem, doncs.

la-caixaAhir vam parlar amb La Caixa, concretament amb els directors de les Àrees de Relacions Institucionals de Catalunya i Girona. Ho vam fer a demanda seva i ho volem explicar perquè no tenim res a amagar i volem trencar les dinàmiques de relacions opaques entre   polítics i el poder financer (si un dia deixem de fer-ho, preocupeu-vos i reproveu-nos). Venien amb l’objectiu de mostrar-nos la cara amable de l’entitat financera, de poder-se explicar davant els nostres qüestionaments i pensem que amb el convenciment que no seria fàcil posar-nos d’acord. I, de fet, no ens hi hem posat. No ens hi hem posat, d’entrada perquè des de la CUP-Crida per Girona qüestionem de base el model capitalista que ells representen i defensen. No ens hi hem posat perquè sabem que la seva cara amable és sobretot una estratègia comercial més i representa la punta d’un iceberg amb una una base plena d’ombres i injustícia.

L’objectiu principal de La Caixa és el de fer diners, a través sobretot del negoci financer i d’això no se’n van amagar. Segons ells, no a qualsevol preu, segons nosaltres, a un preu massa alt: Abertis, Saba, Repsol, Gas Natural Fenosa, Grup Suez, Servihabitat (reportatge a Crític)… són algunes de les empreses modèliques en les quals La Caixa participa amb un pes important més enllà de treballar i invertir també en empreses del sector armamentístic (vegeu-ne més detalls en aquest informe de Setem i Justícia i Pau).

Cert és que la seva política de desnonaments durant els últims anys no ha estat tan agressiva com la d’altres entitats. Però no és menys cert que, com la resta de bancs, han col·laborat a engreixar l’economia especulativa i la bombolla financera. A més a més, per nosaltres, la seva anomenada obra social parteix de criteris de beneficència més que de justícia social. L’obra social, que avui aguanta molts projectes als Països Catalans, se sustenta en un pacte entre les elits econòmiques i polítiques del país per mantenir un sistema basat en la desigualtat i la injustícia, esdevenint una ingerència a les polítiques socials que, des del nostre punt de vista, haurien de ser majoritàriament públiques.

Finalment, els vam explicar que no acceptem que mentre ens parlen de neutralitat política participin de manifestos clarament polititzats que giren l’esquena al clam popular que s’està vivint a Catalunya per no fer perillar la seva quota de poder al mercat espanyol on avui en dia ja tenen la majoria del negoci. En aquest punt, les seves explicacions van ser llargues. Van adduir que el comunicat era de la patronal i que parlava d’una situació molt remota però van reconèixer que l’objectiu del mateix era influir en les eleccions del 27 de setembre.

Hem parlat amb la Caixa. Ho vam fer a la sala de reunions dels grups municipals de l’Ajuntament de Girona. La reunió va començar a les 10h del matí i va durar uns 40 minuts aproximadament. La conversa va ser cordial, plena d’arguments i com un partit de tennis amb bones restades de cada part. Ells van oferir-se per donar suport a iniciatives municipals o del teixit social de la ciutat i nosaltres els vam repetir els arguments que ens situen a les antípodes del model bancari que impulsen. En definitiva, vam constatar que ens separen moltes coses i des de la CUP-Crida per Girona vam sortir convençuts que ara més que mai  mecanismes de control com els codis ètics que ens autoimposem o el funcionament assembleari són necessaris per assegurar la nostra independència respecte poders econòmics com aquests.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Anuncis

Un pensament sobre “La Caixa, parlem?

  1. Tinc entès que aquesta entitat va ser una de les que més va estafar clients seus, especialment de la tercera edat, a través de les anomenades “preferents”, i que va aconseguir que no es divulgués pels mitjans amb amenaces de treure’ls la publicitat.
    Ara es vanten de ser els grans impulsors del benestar de la nostra gent gran amb aquest anunci a la televisió promocionant la seva tasca social envers aquest segment de la població. Quanta hipocresia, mare meva!! Mentre deu haver-hi gent gran que hauran perdut bona part del seu patrimoni “gràcies” a ells, a sobre ens hem d’empassar publicitat on els mateixos vellets apareixen feliços i contents amb l’entitat. És increïble el cinisme que guarden aquesta gent. Se’ls hauria de caure la cara de vergonya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s