Silenci, entrades i acció

“Venim d’un silenci antic i molt llarg” canta en Raimon. I a la Girona oficial comptem dotzenes d’accions i inaccions que sovint han estat d’allò més amagades a la majoria de gironins i gironines. Una d’aquestes és sens dubte el privilegi de tots els regidors i regidores de la ciutat, ja siguin de Govern o d’oposició, de poder accedir a tots els espectacles de pagament de forma gratuïta. El motiu? La santa i intocable tradició.

Des de la CUP-Crida per Girona hem renunciat des del primer dia a aquest privilegi. Ens sentim ciutadans com qualsevol altres i no entenem la reserva i l’oferiment gratuït d’entrades per desenes d’actes, per exemple, a Temporada Alta. Sempre hem dit que veiem lògic que per a l’alcalde i el regidor de cultura -en aquest cas malauradament la mateixa persona- o qualsevol que hagi de fer funcions de representació institucional, la situació sigui completament diferent. Però seguim sense entendre la lògica que nosaltres, regidors i regidores, però sobretot veïns i veïnes tinguem uns privilegis que responen a criteris de desigualtat entre aquell que fa servei públic com a regidor/a i qualsevol altra persona de la ciutat.

Tickets-in-handÉs per això que enguany no només hem renunciat a les entrades sinó que hem demanat la llista de totes les persones que han accedit a aquest privilegi en l’últim any. I ho hem fet perquè a hores d’ara no sabem qui i com es reparteixen les entrades. Com a la Diputació de Girona, el sistema de repartidora és opac i extremadament privatitzador d’uns recursos que són exclusivament públics i haurien de ser per a tothom.

Ha arribat el moment, doncs, de  girar com un mitjó la política de cessió d’entrades a la ciutat. A Salt, IPS-CUP i ERC n’han cedit una bona colla als instituts i en molts altres indrets on la CUP governa, les entrades simplement tornen a entrar a la roda de la venta. I és que aquesta, conjuntament amb unes bones polítiques que permetin a gent de totes les classes, barris i orígens, accedir a la cultura que es promou amb fons públics, continua essent la fórmula més justa pel que fa a la gestió d’entrades. I més a més tenint en compte que a Girona molts espectacles queden plens a primeres de canvi.

Alguns pretenen fer perviure el model de la gestió opaca, d’amiguisme i dels privilegis. D’altres fem l’aposta per la transparència i per això explicarem, una vegada ho esbrinem, com ha funcionat el repartiment d’entrades del curs 14/15. De ben segur, alguns deveu pensar que es tracta de la xocolata del lloro. I us donem la raó, però ara és l’hora d’estirar el fil i posar les cartes sobre la taula. Només amb la veritat podrem anar capgirant el model que ha portat la política a un model excessivament privatiu en comptes de la noble gestió d’allò públic. Acció!


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Un pensament sobre “Silenci, entrades i acció

  1. Gràcies per confirmar i difondre el que deduïem tots els qui en coneixem de regidors i diputats, i ens els trobem a tots els espectacles, o veiem com els pengen al facebook (n’hi ha que no saben ni dissimular, acompanyats sempre d’un ampli seguici familiar) fins i tot en aquells espectacles que sabem que no van amb les seves preferències. Suposo que fan allò de “a caballo regalado no le mires el dentado”.

    Però a banda de ser poc ètic, és legal acceptar aquests regals pel sol fet de tenir un càrrec? El poden acceptar?

Respon a arg1 Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s