Rere les cortines, Kazakhstan

Ara fa una setmana el Festival de Teatre de Tardor de Catalunya i una de les joies de la corona de Girona i Salt, el Temporada Alta, anunciava un acord de patrocini amb la petroliera Dyneff. En la comunicació corporativa de l’acord, la direcció del Festival qualificava la petroliera de «gironina». És prou sabut que a ni a la Vall de Sant Daniel, ni a la ciutat ni al conjunt de la demarcació tenim petroli. Així que vaig decidir saber qui eren els empresaris gironins que regentaven la productora de petroli que a partir d’ara subvencionarà (no sabem la xifra perquè no la diuen) el Temporada Alta. La cerca va ser ràpida i els resultats molt clars. Dyneff no és en cap cas una petroliera gironina. Ni tan sols catalana o estatal sinó que és el nom comercial que pren als Estats espanyols i francès la petroliera romanesa, Rompetrol.

foto-dyneff-sunyer

Ara bé, és Rompetrol la mare dels ous? Tampoc. Rompetrol té entre els seus directius estrelles Daniyar Berlibayev, un personatge vinculat al negoci petroler asiàtic i del qual Wilikeaks va fer públiques converses pel negoci i el conflicte dels gaseoductes. De fet, Berlibayev és un conegut actor del Govern del Kazakhstan, Estat que ostenta el 75% de la propietat de Rompetrol. És a dir, de Dyneff. Ho fa a través de la seva empresa petroliera estatal que porta per nom Kaz Munay Gaz. Per aquells que no ho recordin, Kazakhstan, segons les Organitzacions No Governamentals, es troba entre els Estats que més vulneren els drets humans al món. Un informe de Human Rights Watch considera que en aquest país es vulnera de forma sistemàtica la llibertat d’expressió, de reunió, d’associació i de religió al mateix temps que compta amb desenes de presos polítics engarjolats. Una perla asiàtica, vaja.

A la direcció de Kaz Munay Gaz, segons el seu web, hi participen una barreja d’alts executius holandesos i exministres del Kazakhstan coneguts per haver aprovat lleis totalitàries i ser responsables de la vulneració dels drets i les llibertats dels conciutadans kazakhs. El director en cap de l’empresa és, de fet, Sauat Muhametbayevich, exministre de petroli i gas de l’Estat asiàtic. A la direcció, però i com deia, també hi trobem holandesos com Frank Kuijlaars, vinculat al banc ABN AMRO, amonestat aquest mateix hivern pel Govern Holandès pel seu risc alt d’estar desenvolupant pràctiques corruptes així com pels seus negocis amb Vladimir Putin.

El cicle restrictiu del capitalisme financer i el model de retallades i liberalització econòmica imposat per la Troika i pels governs estatals i autonòmics ha portat el món cultural a una precarització absoluta. Una situació que ja sigui amb casos com l’IVA cultural o la manca d’inversions, el món cultural viu cada dia. Ara bé, aquesta conjuntura, que té responsables amb noms i cognoms, no hauria de portar a tacar el nom de la cultura feta a la ciutat i la demarcació amb el de la màfia petroliera russa i kazakha. El Kazakhstan encara no ha canviat de president, que té dret a vet permanent, des de la seva independència l’any 1991. El web «Transparency.org» situa aquest país en el 126è de 175 en l’índex mundial sobre la corrupció amb una nota d’un 2’9. Tant és així que precisament el món del petroli es considera un niu de corrupció i suborns segons els mitjans de comunicació internacionals (info aquí i aquí) mentre aquí rebem els seus diners mirant cap una altra banda i amb encaixades de mans.

Fa temps que milers de catalans i catalanes es posen les mans al cap per la connivència del Futbol Club Barcelona amb la dictadura totalitària de Qatar. I ho fan (fem) amb tota la raó, des d’un país que sempre ha volgut reivindicar-se com un espai obert al món i als valors de la democràcia, la justícia i els drets humans. Permetre ara l’inici de la connexió de la cultura catalana i segurament del Festival de Teatre més important del país amb el petroli i la dictadura Kazakha és un error greu que espero que els responsables de la decisió esmenin aviat. Alguns no ens cansarem de denunciar-ho. I, a la vegada, agrairem també que s’estalviïn la voluntat de prendre’ns pel «pito del sereno» amb titulars com el de la notícia que em porta a escriure aquest article on es parla de la suposada «petroliera gironina». Per sort, als Països Catalans, no com al Kazakhstan, la llibertat d’informació està garantida i tots els ciutadans podem esbrinar amb qui signa acords Temporada Alta i amb qui no. Molta merda.

Signat: un ciutadà que s’estima el teatre.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Rere les cortines, Kazakhstan

  1. El meu comentari no té a veure amb el tema del Temporada Alta però sí de la transparència. Tots sabem que de transparència en falta poquíssima i transparència política no només vol dir saber quins sous cobren els polítics, quants diners reben en concepte de dietes i altres despeses, els privilegis que tenen (entrades gratuïtes a Festivals de tot tipus, per exemple) i tots aquests aspectes que sí que hem de conèixer però que a la fi i al cap no són les despeses més grans que es paguen amb els nostres impostos.

    Això ho hem de saber (per cert estaria bé anar explicant a qui van a parar totes aquestes entrades de franc que es donen als festivals), però el que més em fa ballar el cap des de fa temps és quina quantitat d’euros paguem amb impostos pels peatges “gratuïts” de les autopistes. M’explico, el tram Girona Nord-Girona sud que s’ha ampliat des de Fornells a passat Medinyà és “gratuït”, però no cal ser gaire llest per deduir que l’autopista no està fent un acte filantròpic i cobra per cada vehicle que hi passa i, tampoc cal ser llest per deduir que cobra dels nostres impostos. Però quan cobra per vehicle? Quina administració ho paga? Quina quantitat guanya cada any? Us heu fixat que els cartells de la NII de l’autovia de tornada de l’aeroport donen una informació destinada a que tothom entri a l’autopista i no s’adoni que també es pot passar per la variant per anar cap al Nord?

    Estic covençuda que només vosaltres ens ho podeu explicar.

  2. Benvolgut,
    Gràcies pel comentari. Estic molt d’acord amb la necessitat d’esbrinar l’afer autopistes.
    Segur que és com dius. No pot ser de cap altra manera. A veure si aviat podem dedicar-hi una estona.

    lluc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s