Política són fets. A Girona i a Brussel·les

Ara fa uns dies vaig ser a Brussel·les representant la CUP en un acte organitzat per l’ANC de la capital europea. En la taula rodona hi van participar també els eurodiputats de tots els partits de l’àmbit del dret a decidir excepte Unió Democràtica. Era un debat al voltant del 27 de setembre enfocat per catalans residents a Brussel·les que tenen ganes de saber com Catalunya podrà exercir la seva sobirania. Tot i començar a les 9 del vespre, els ponents i el públic ens vam allargar quasi dues hores donant voltes sobre els mateixos conceptes i exposant els arguments respectius de forma repetitiva. Moltes paraules i poca concreció, malauradament.

Foto: Jordi Carreras
Foto: Jordi Carreras

Avui en dia, més de 200.000 catalans viuen a l’exterior. La immensa majoria d’ells són persones que mantenen el seu vincle amb Catalunya i que miren amb il·lusió i expectació la possibilitat que el seu país esdevingui un Estat independent. I exigeixen. Com ha de ser. Reclamen no tenir problemes per votar com a les últimes eleccions catalanes quan l’Estat, conscient de la situació, va exercir el seu autoritarisme intrínsec i els va impossibilitar amb maquinària burocràtica el dret a vot. Un escàndol de primer ordre que ha tingut conseqüències zero per a l’Estat espanyol.

Una part dels afectats eren a la sala de la Generalitat on fèiem l’acte ara fa uns dies. La resta, escampats per la resta de països del planeta. I sovint, com quan fem actes a Girona, Figueres o Sant Celoni, els qui parlem som incapaços de respondre les preguntes legítimes que ens fa el públic, els activistes, els interessats en canviar la situació que vivim al dia a dia. I és pertinent fer un exercici d’autocrítica. Vaig sortir decebut de l’acte a Brussel·les. Per enèssima vegada, els ponents, especialment en Ramon Tremosa, ens vam entortolligar en un atac i defensa entre nosaltres en comptes d’exposar de forma nítida quines hauran de ser les passes de gegant que farem per assolir la independència i, això només per alguns, la transformació social al nostre país.

A davant, un públic que exigeix que assolim l’objectiu polític de la independència. Com aproximadament 2 milions més de catalans i catalanes que ja es van expressar el 9 de novembre. I això ens hauria d’obligar com a mínim a respondre les preguntes que ens fan i a ser humils, sincers i coherents. Perquè la política no hauria de ser parlar per parlar. Sinó exposar com actuaràs per assolir l’objectiu que compartim amb tanta gent. En Miquel fa 43 anys que viu a Bèlgica. En Jaume quasi 30 i l’Olga i en Norbert tan sols fa uns mesos que han decidit viure a la capital política de la Unió Europea. Tots ells, però, ens exigien i ens exigiran que la independència sigui un fet. Ells porten anys mobilitzant-se des de l’exterior com nosaltres ho hem fet a les nostres comarques. El mínim que es mereixen és que quan ens conviden no convertim la política en una paròdia de “Salváme”.

Respecte etern pels que viviu fora.
Gràcies per convidar-nos.

Podeu veure el debat sencer aquí


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s