Moll grec

Introductòria: #‎OXI‬ veig molta gent reivindicant la sobirania popular. Que no sigui flor d’un dia. Que faci estiu. I en tots els camps.

Avui he començat el dia de calor a prop d’un moll grec. El que tenim situat a prop de Sant Martí d’Empúries. Allà hem provat de passar la calor fent-nos ombra amb un para-sol i un mar que compartim el conjunt d’Estats del Sud de la Unió Europea (a excepció de Portugal). Més enllà del mar, però, compartim milers de circumstàncies més. Història, economia, costums, gastronomia i, en l’actualitat, per un costat, la pressió de la Troika i els mercats que ens han portat a la misèria i, per l’altre, l’esperança dels moviments polítics que reivindiquen la sobirania popular. Als Països Catalans i a Grècia. Mentre passaven les hores els temes de conversa variaven. De llistes electorals i temperatures. D’incendis i vacances. De projectes i amistats. I, per suposat, de Grècia. En aquell moment tenia prou clar que guanyaria el SÍ en el referèndum. No podia estar més equivocat. Hauré de ballar cinc sirtakis de penyora. Com a mínim. M’ho mereixo. El motiu de la meva percepció errònia era doble. D’una banda, la meva manca de temps per llegir, entendre i endinsar-me en l’opinió pública grega en els últims dies. Un exercici d’autocrítica que pertoca. No n’hi ha prou en llegir els magnífics tuits i articles de l’Hibai Arbide o l’Alberto Pradilla. Fins i tot, ells eren mesurats i equànimes en les seves cròniques. A davant, però, hi teníem uns cants de sirena del liberalisme econòmic més extrem que ens tapaven els ulls. Unes veus que eren amplificades precisament pels mitjans de comunicació catalans i estatals que s’han fet un fart de promoure la idea que la divisió, el caos, la psicosi i l’ira havien pres els carrers d’Atenes, Tessaloniki i totes les ciutats gregues a causa de les polítiques “boges” de Syriza, Tsipras i Varoufakis.

La Cristina i en Panos votant no. Font: Hibai Arbide
La Cristina i en Panos votant no. Font: Hibai Arbide

És així. La sobredimensió del relat que sorgia de les fonts del poder i l’austeritat de Brussel·les , Berlín o Madrid superaven i molt les cròniques i les claus que han transmès els mateixos corresponsals enviats pels grans mitjans de comunicació als hotels de la capital hel·lena. El discurs hegemònic que hem viscut els últims quinze dies situaven la raó a Brussel·les i la rauxa a Atenes. Res de nou. Però els periodistes dels grans mitjans han estat incapaços d’anar més enllà d’aquesta equació que fa massa que dura sense que sigui qüestionada. I el pitjor de tot és que ens deien que així ho entenien els grecs aquests dies. Imatges permanents de supermercats buits o caixers a arrebossar per captar l’atenció de l’espectador però avui ens hem adonat que res era així de simple. És per això que avui els mitjans catalans haurien de fer més autocrítica que mai. Haurien de preguntar-se què han fet perquè fóssim molts els que tinguéssim aquesta imatge sobre Grècia tan distorsionada. I encara més: què cal fer perquè la informació internacional no vingui condicionada a aquests nivells per les mateixes fonts vinculades sempre a una de les parts? Perquè ho hem vist a Grècia, però ho veiem sovint a l’Amèrica del Sud, Àfrica, l’Orient Mitjà o l’Extrem Orient. Tan trist com real.

En l’actualitat informar-se és sempre una acció de corresponsabilitat. I el cas Grec no surt d’aquesta lògica. Tanmateix, em sembla important parar-nos-hi a pensar un parell de minuts. A casa o a prop d’un moll grec de més de 2000 anys d’història, record de l’inici d’una era en què les comarques a l’oest del Mediterrani van aprendre dels germans hel·lens. Amb l’horitzó del 27S i en un context de reivindicació de la sobirania dels pobles serà bo que a 2015 també aprenguem d’episodis com els d’avui. De com infornar-nos-en, de com actuar i de com superar les pors, els discursos del poder o els falsos cants de sirena vinguts de centres de poder que representen un passat de misèria. Perquè aquests, precisament, són els que més s’allunyen de la realitat. #OXI i sempre.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s