ECOSÍ, el que és i el que podria ser.

Ecosí, fira de la sostenibilitat. Això diu el lema i ja és arriscat perquè el concepte de sostenibilitat és un d’aquests que sovint volen dir moltes coses i cap alhora però bé, si, per exemple, anem a la viquipèdia es defineix de la següent manera: “La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.”Bé, doncs, a partir d’això m’imagino una fira plena d’estands i xerrades lligades a temes com les energies renovables, la mobilitat sostenible, el consum i la producció ecològica i de proximitat, l’ecoconstrucció, la prevenció i la gestió dels residus… O si voleu, més concretament, espero trobar-hi bicicletes elèctriques, menjar i altres productes (roba, cosmètics, joguines…) ecològic i de proximitat, artesans, propostes per a l’eficiència energètica en els edificis, sistemes d’abastament energètic amb energies renovables… I tenint en compte que el de sostenibilitat és un concepte també econòmic, encara diria més i esperaria que tot això no anés lligat a l’ecocapitalisme sinó que l’espai servís per promoure aquelles iniciatives d’ecologia i sostenibilitat lligades a l’economia social i cooperativa, que incorporés conceptes com el decreixement, i que més enllà de la promoció econòmica incorporés (com en part ja fa) espais de reflexió i per compartir idees. Però no, a l’Ecosí no s’hi troba això o no majoritàriament. A l’Ecosí hi ha un munt d’estands dedicats a coses com minerals, teràpies alternatives, enginys màgics per a la llar, productes d’esoterisme, teories poc científiques o fins i tot a l’educació lliure (podeu consultar-ne la llista aquí), productes o serveis que poden tenir el seu interès (alguns ho dubto) però que en qualsevol cas no tenen massa vinculació amb l’ecologia i la sostenibilitat. També a les xerrades s’hi troba de tot. N’hi ha d’interessantíssimes i en la línia del que un espera trobar a una “fira de la sostenibilitat” i n’hi ha que estan molt, però molt, lluny d’això. I és que sembla que Fira de Girona o no té clar que és la sostenibilitat o li preocupa poc i moguda exclusivament per un interès econòmic ha decidit posar sota el paraigua de la fira de la sostenibilitat tot d’activitats que poc hi tenen a veure però que tenen interès a ser a la fira i paguen igual que les altres. Però la mala qualitat passa factura i les dades que s’han fet públiques (notícia) demostren que any rere any el visitant va perdent l’interès per la fira i també el perd l’expositor que a més es queixa del fet que s’hagi de pagar entrada (4€) mentre altres fires són gratuïtes. Doncs és una pena, perquè podria ser una fira molt interessant i que ens fa molta falta, però aquesta mania de barrejar l’ecologisme amb l’esoterisme, les teràpies naturals i amb productes i teories de base molt poc científica, doncs no l’acabo d’entendre i, veient el resultats, no dec ser l’única.

Si tot plegat fos obra d’una entitat exclusivament privada, doncs és el seu problema però crec que no és ben bé així. Fira de Girona és, podríem dir, el nom comercial de la Fundació Privada de Fira de Girona. Una Fundació que segons la seva pàgina web té per objectius “la promoció i el foment  del comerç , la indústria i els serveis que li estan encomanats, l’expansió dels intercanvis comercials mitjançant la creació i coordinació de tot tipus de manifestacions firals”. Seguint la presentació (http://www.firagirona.com/presentacio.html) s’afirma que els seus òrgans de govern són el Patronat i El comitè Executiu. I això és tot, cap informació de qui els forma o com hi participen. Diria que té participació pública, consten com a promotors i apareixen els logos de l’Ajuntament de Girona (a la web de l’Ajuntament consta que hi té l’alcalde Carles Puigdemont com a representant: http://www2.girona.cat/ca/ajuntament_organismes), la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Empresa i Ocupació. A més, entenc que alguna cosa hi té a veure l’Ajuntament quan el mateix alcalde va fer públic (per cert, abans de les eleccions) que la propera directora de Fira de Girona seria la Coralí Cunyat (veieu notícia a El Punt Avui) en una mena de canvi de cromos per haver caigut de la llista electoral. En qualsevol cas, en una ciutat amb un Ajuntament que es vanta de transparent, em sembla inadmissible l’opacitat a l’entorn d’un organisme on aquesta té el logo posat. També estaria bé quin paper hi tenen els patrocinadors com La Caixa o la Vanguardia, què aporten i fins a quin punt en condicionen el desenvolupament, tot i que crec que aquest patrocini no és exclusiu de la fira Ecosí sinó de tota l’activitat de la Fira de Girona.

Tenim doncs un organisme amb participació (no massa clara) pública que es dedica a organitzar fires de poc interès i amb alguns continguts molt qüestionables. Tot plegat a més ajuda a donar una imatge errònia de què és la sostenibilitat o l’ecologisme i fa un flac favor a la conscienciació de la població sobre la necessitat de tenir cura del nostre entorn. Crec, doncs, que algú hauria de donar explicacions de tot plegat.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

12 pensaments sobre “ECOSÍ, el que és i el que podria ser.

  1. Totalment d’acord, l’única vegada que vaig visitar la fira vaig marxar pensant que no hi tornaria si el que em volien vendre era esoterisme i mandangues, sent a més un tema imprescindible i espero que amb un interès creixent.

  2. Efectivament, tinc la mateixa impressió. El primer any que es va celebrar si bé és veritat que hi havia stands d’aquest tipus, hi havia força més coses interessants d’ecoconstrucció, de tractament d’aigües, horticultura, teixits, descans… a partir del segon any la cosa ja va anar degenerant i poc a poc van anar desapareixent i van ser substituïdes per melmelades, pedres, plantes i teràpies alternatives. D’Eco ja no en te gaire res.

  3. Salutacions companys…referent al tema dir que, només he anat un sol cop a veure el que em podien oferir i la veritat….vaig marxa molt desanimat i decebut del que jo em creia o pensava seria. Això de la necessitat de tenir cura del nostre entorn o de la sostenibilitat i l’ecologisme no tenim ni idea del que tenim que fer i no hi ha ningú que digui el que realment necessitem. Desgraciadament només veig abús de les gran empreses elèctriques que de retruc beneficien polítics, avui per avui.
    Les poques Entitats que presenten opcions les estan fen la vida impossible, entre altres coses, aquestes mateixes elèctriques, només heu de veure les ultimes polítiques del govern de Madrid…tota una aberració…mentre els Europeus estan fen tot el contrari, i axó que ens considerem Europeus ??? deu ser que som de tercera i per aquesta raó no ens em d´ entera de res….molt trist tot plegat, gairebé ratllant polítiques del profesor Bacterio…..
    Crec, doncs que, algú hauria de “donar un bon cop de puny a la taula” ser coherent i seriosos i apostar per les renovables, dirigir-les, a les families de forma gratuita i a la industria amb costos equilibrats amb els beneficis obtinguts i després si, podrem parlar de fires per tenir cura del nostre entorn i tenir realment una sostenibilitat rentable……Gracies

    • Doncs sí, cal donar-li un tomb ja i valorar-ne la seva gratuïtat com moltes altres fires, sobretot si l’entenem com una aposta pel foment de l’economia sostenible i per l’ecologisme i, x tant, com una acció política de medi ambient.

  4. L’ecosi sempre ha tingut un taló d’Aquiles. Els stands han de pagar el programa cultural de xerrades, tallers, etc. Els primers anys això es va aconseguir bé i la fira evolucionava de forma positiva. En els darrers anys però la crisi ha castigat especialment aquesta fira. Els stands no venen prou per justificar l’esforç que els suposa venir tres dies i a l’any seguent no repeteixen. Això ha provocat una necessitat “d’omplir” no sols amb stands que abans no s’haguessin admés, si no també amb paradetes casolanes que amb el que paguen no solucionen res.
    És cert que també s’hagués pogut retallar el programa cultural però això encara hagués desvirtuat més la “fira de la cultura ecologica” que era el cognom original.
    Mai ha sigut fàcil l’existència d’aquesta fira doncs, com ha passat amb Ecoviure de Manresa, la proximitat de BCN fa que molta gent prefereixi anar al Biocultura per on passen desenes de milers de persones que no anar a una fira de segona divisió quan la diferencia de preu d’un stand és molt poca.
    La clau d’Eco.si sempre ha estat una confiança en que l’incipient teixit empresarial de les nostres comarques acabés essent suficient per mantenir-la i fins que això no fos possible eren les institucions les que havien de sostenir-la com a mesura per cultivar el sector de la sostenibilitat.
    Malgrat totes les critiques que es poden fer i que comparteixo, crec que la solució sols pot passar per una major implicació monetària municipal. Així vam aixecar Eco.si en els seus inicis i així es pot salvar en un moment crític com l’actual.

    • Pot ser, Enric, en tot cas el que hi ha ara no té sentit i pot perjudicar l’ecologisme o les polítiques de sostenibilitat reals, per tant, caldria valorar totes les opcions per fer una fira realment interessant i potent.

  5. Totalment d.acord.
    Els k som artesans i hem participat en aquesta fira haanat agafant una forma on s.han barrejat molt temes que no tenen a veureres entre ells.
    Una pena pk fa uns anys enredera tenia molt de nom i valia la pena fer.hi un cop d.ull.
    Si mes no ke la direccio d.aquesta fira tingui clar quin concepte donar i no barrejar…

  6. Benvolguda i estimada Laia, fen referència al punt on la Fira o la Fundació Fira de Girona no te o no vol tenir iniciatives per… la promoció i el foment del comerç , la indústria i els serveis que li estan encomanats, l’expansió dels intercanvis comercials mitjançant la creació i coordinació de tot tipus de manifestacions firals i la forma de organitzar-se….és, crec jo, per un…”ja me esta be” , tal com ho porten avui dia i també els temps passats, amb altres caps de govern i colors polítics. El “ja me esta be” és el fet de que tot es mou, i dic es mou, perquè encara ho fan, per interessos personals i, creu-me el que et dic, doncs vaig viure un cas de com nassos gestionaven una fira i com la volien promociona, fatal….desastrosament fatal.

    Doncs crec, que una fira, del producte que sigui, el primer que cal fer es veure si pot divertir o pot ser interessant o instruir la gent mirant o provant, si es cau, el que sigui, la pots fer amb varis nivells, mireu un exemple amb la que faran a Barcelona del videojocs, on una banda es fa la tècnica i per altre, la gent ho veu i ho gaudeix, ( preu de 100€ la general a 1.000€ la tècnica ). inclòs fer, si cal, un sondeig o enquesta per veure el interès de la ciutadania de fer o no la Fira….

    Per tan, la participació de la gent previ a la exposició o demostració farà que la Fira de Girona amb el que es vulgui fer pot ser un èxit o una motivació.

    Per posar un exemple de quelcom….en puc dir un….però ara no be al cas…. i si voleu en privat en parlem i despres ho exposeu si cal, Gracies

    • Gràcies Pere, aquesta és la clau, crec que existeixen possibilitats de fer una fira interessant a l’entorn del que és l’economia sostenible i l’ecologisme i s’està perdent l’oportunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s