De Montilivi a Santa Eugènia, la ciutat que no s’exporta

Municipalisme és també i sens dubte trepitjar terra, barri, i fer hores de descobertes humanes i territorials. Les dues últimes que he pogut fer han sigut al barri de Montilivi i al (poble) de Santa Eugènia. Dos extrems de la ciutat, a l’Est i a l’Oest, respectivament. En els dos barris, però, hi ha una línia comuna de (des)actuació municipal per part del Govern de la ciutat. En podríem dir “deixadesa” o fins i tot menysteniment. La ciutat que es mostra eternament sotmesa als detalls en alguns projectes i carrers, els oblida considerablement quan aquests són el dia a dia d’alguns dels barris perifèrics de la ciutat.

A Santa Eugènia, per exemple, ara fa ja uns mesos que han començat les obres de la “Frontissa”. Ho han aixecat tot amb afectacions veïnals importants però les obres van per sectors i alguna cantonada com la del carrer Lope de Vega amb Travessera Santa Eugènia encara no se sap ben bé què hi passarà. De fet, Travessera Santa Eugènia és un carrer, compartit amb Salt, que malgrat aviat s’acabin les obres continuarà presentant les mateixes mancances de sempre (voreres sense adaptacions, manca de passos de vianants, neteja,…). Sembla que els anys passen però l’Ajuntament és incapaç de fer una planificació conjunta, amb sentit, que sigui coordinada amb Salt, per exemple. Una línia d’actuació urbanística que no provoqui, com ara, que una vegada haguem acabat les obres no hi hagi manteniment ni neteja com en algunes zones ja “arreglades” de la Frontissa. Una manera de fer que no oblidi que es tracta de mancomunar i coordinar amb els pobles veïns i no d’imposar.

D’altra banda, a Montilivi ens trobem amb situacions similars. En aquest cas, estructurals. Fins ben poc abans de les eleccions, per exemple, l’aparcament de l’antiga petanca i del costat del CAP era un autèntic despropòsit de brutícia i mala gestió a part d’un potencial perill pel propi Centre d’Atenció Primària. El transformador aeri del carrer Ullastret que perdura i perdura, l’espera eterna de la pavimentació de carrers com el del Castellet i Turó Rodó o la no solució dels accessos a la Punta del Pi són demandes històriques del moviment veïnal del barri a les quals ningú ha volgut atendre durant quatre anys. Cal posar-hi fil a l’agulla des d’avui mateix i fer-ho amb el consens i el suport de totes les forces polítiques i amb la participació de veïns i veïnes.

Aquesta “letargia” és i ha sigut la dinàmica dels darrers mandats. Molt mirar enllà per oblidar mirar aquí. Ara tenim quatre anys per endavant per revertir aquestes dinàmiques. I per la CUP-Crida Per Girona aquesta serà, sens dubte, una prioritat. Farem POLÍTICA en majúscules, apostarem per transformar el model de ciutat, per virar cap a la sobirania, el treball, les igualtats, el medi ambient i el cooperativisme. Ho farem, però, sense oblidar ni un sol segon que la participació, gestió i decisió dels veïns, veïnes i barris de la ciutat és una obligació per qualsevol projecte de canvi a la nostra ciutat. De fora cap a dins. Dels detalls i el dia a dia a l’estratègia per tornar la ciutat a la seva gent.

lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s