Quatre anys portant la veu del carrer a l’Ajuntament

Ja han passat quasi quatre anys d’aquella nit històrica en què l’independentisme rupturista va entrar a l’Ajutament per dur-hi la veu del carrer. Durant aquest període, el treball de la CUP ha estat incansable dins i fora de les institucions. Aquesta és la nostra manera d’entendre la política. Amb els moviments socials, a les lluites veïnals, reivindicant el territori, la independència o el feminisme. Han estat quatre anys llargs en què el país ha girat com un mitjó. Avui la PAH és ja un referent de la dignitat humana. Les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium han situat la independència com una opció majoritària al nostre país. La ciutat compta amb més centres socials autorganitzats que mai i el teixit associatiu continua creixent malgrat les traves que sovint imposa l’administració. El carrer bull i és ple d’efervescència des d’aquell 2011 en què 2981 gironins i gironines van fer confiança a la CUP mentre, per sort, les places continuaven plenes de gent clamant per la transformació social.05

El canvi, doncs, ha estat considerable però no suficient. Des de la CUP hi hem aportat el nostre granet de sorra. I, en especial, en Jordi Navarro i l’Anna Pujolàs, regidors constants i entregats a la causa. Des d’aquí els volem fer un reconeixement públic. Ells han obert el camí de forma magistral del municipalisme de transformació social a Girona. Han plantat la llavor i ara és feina de tots i totes els que participem de la CUP-Crida Per Girona aconseguir anar més enllà, desenvolupar més i millor aquest projecte i ajudar a fer del teixit social gironí una xarxa de creativitat, reivindicació i participació que serveixi per tornar la política a la gent. L’objectiu no és gens senzill però ningú va dir que seria fàcil. Ens hem arremangat i treballarem amb tota la passió del món per continuar enfortint el municipalisme, els moviments socials, el teixit veïnal i, en definitiva, tot allò que porti Girona a ser una capital de la participació, la igualtat, la justícia social i l’apoderament popular.

I ho farem amb un punt de partida molt ben definit: la feina dels últims quatre anys que podeu trobar en aquesta memòria que hem preparat: enllaç. Hi surt bona part de l’acció institucional que hem desenvolupat dins el consistori (mocions, nombre de preguntes…) però també la nostra aportació per enfortir la feina de base i al carrer. Us convidem a llegir-vos-la i a comprovar que si avui tot és possible i ens proposem liderar una alternativa de govern a CiU és per la feina feta i el bagatge de l’Anna, en Jordi i molts més que han assentat unes bases fermes i duradores.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Quatre anys portant la veu del carrer a l’Ajuntament

  1. Trobo a faltar, a tots els partits candidats a l’alcaldia, un posicionament ferm sobre l’adopció d’horaris racionals. Des de l’Ajuntament es poden fer forces mesures, no es poden fer miracles però sí donar exemple i anar canviant els hàbits dels ciutadans a través de canviar i avançar els horaris de festivals i activitats diverses.

    Per exemple, a Platja d’Aro es fan forces activitats estiuenques a les 23:00, la qual cosa fa que la gent sopem a casa o als restaurants a les 21:00. No estaria gens malament -que falta fa- que a les nits estiuenques d’estiu es fessin concerts a l’estil del festival de Jazz de les nits de divendres a Platja d’Aro (còmodes, amb cadires, per a gent de totes les edats) que comencessin a les 23:00.

    Per fires s’hauria d’avançar els concerts de barraques almenys una hora i tots els festius (ja ho vaig proposar a l’Ajuntament, però tots sabem que van “a la seva bola”) fer un concert important a les 19:00 hores, de manera que molta gent aniria a sopar al torn de les 21:00 i començaríem a canviar hàbits.

    Impulsar moltes més activitats i concerts els diumenges i dissabtes a les 12:00 i fer-ne a altres espais que no fossin la Pl. Independència. L’espai de barraques hauria de ser la gran seu dels concerts a l’aire lliure, sense molestar tant als veïns d’aquella plaça (quina tortura ha de ser viure-hi) i disposant d’un espai que està desaprofitat totalment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s