Convivències difícils a Santa Eugènia i propostes de gestió

És diumenge al matí*, em reservo una estona per mi i, mentre la meva família se’n va a passejar, m’agafo una estona per valorar com ha anat aquesta setmana i planificar la que ve. La setmana va començar amb força, amb una arrencada potent ja abans de l’inici de campanya: el debat organitzat per la Mancomunitat de Sta. Eugènia – Can Gibert. La sala era plena de gom a gom i es respirava crítica i ganes de canvi. La gent de Sta. Eugènia estima el seu barri i no admet mitges tintes. L’atac contra les hortes que han significat les noves superfícies comercials al parador del Güell o la incapacitat de l’equip de govern per gestionar els conflictes apareguts en algunes comunitats de veïns lligats a l’ocupació de pisos buits per màfies planaven a l’ambient.

Sta. Eugènia és un barri gran en extensió i en nombre d’habitants, amb un fort teixit associatiu que li dóna vida i cohesió però també és un barri on la crisi-estafa ha picat amb força. Les entitats i els veïns i veïnes s’han implicat amb ganes de fer-hi front amb iniciatives com l’horta comunitària, l’Escudella Solidària o les moltes activitats organitzades des de la Mancomunitat, però massa sovint s’han sentit sols davant problemes que els superen. Aquest és el cas, per exemple, d’unes comunitats de veïns que viuen situacions molt desagradables dins els seus propis blocs. La successió de fets es repeteix: pisos buits propietats de bancs desnonadors i que ara se’n desentenen, gent en situacions problemàtiques que els ocupa i acaba generant conflictes importants de convivència, un veïnat que truca una porta i una altra i no troba respostes fins que esclata el conflicte i un govern que només aleshores busca solucions i que passen únicament per la repressió que no soluciona sinó que amaga i trasllada el conflicte.

És en aquest punt que crec que també hem de fer una certa autocrítica sobre el paper que històricament hem tingut des de l’esquerra respecte aquest tipus de conflictes, massa sovint hem justificat un cert immobilisme i hem aportat poques solucions a conflictes com aquest sota l’argument que la seva causa final és la desigualtat social i la precarietat que provoca el capitalisme. Si bé això és ben cert, també ho és el fet que cal garantir que les classes populars visquin bé i per tant cal buscar solucions a aquest tipus de problemàtiques. No hi ha solucions fàcils, ni ràpides, ni definitives possiblement però n’hi ha i el que cal és buscar-les. D’entrada, la complexitat del problema requereix un doble plantejament: polítiques estratègiques encarades a canvis estructurals i mecanismes que permetin la gestió i resolució de conflictes en el dia a dia. En aquest sentit, podem aprendre dels nostres veïns, a Salt, malauradament fa temps que breguen amb conflictes com aquest i tenen l’experiència de diverses solucions algunes amb més èxit que d’altres. Per això apostem per coordinar-nos amb el municipi de Salt a l’hora d’abordar aquestes problemàtiques que són compartides, valorant l’ús compartit de recursos, programes i equipaments sobretot en zones tan properes com Sta. Eugènia i el Veïnat de Salt.

Així, tal i com plantegen els companys i companyes de Salt, creiem que la línia a seguir és la de la prevenció i la mediació. Per això d’una banda apostem per reforçar la xarxa de serveis socials als barris, dotant-la de recursos suficients perquè els i les educadors i educadores socials puguin fer treball de carrer, treball comunitari per prevenir i detectar els conflictes en una fase inicial. I, per l’altre, proposem impulsar un Acord Municipal per la Convivència Ciutadana que ha de permetre substituir l’actual Ordenança de Civilitat impulsada pel pacte CiU-PP i que no ha servit per resoldre ni aquest ni altres problemes i que té un enfocament merament sancionador. Aquest acord que plantegem partirà de la creació d’una Taula Municipal per la Convivència Ciutadana en la qual participaran diferents agents i tindrà l’objectiu inicial d’elaborar una diagnosi compartida i detectar els principals problemes i mancances. L’Acord ha de permetre impulsar polítiques i donar eines que prioritzin la prevenció i l’abordatge dels conflictes a través de la mediació. La formació de membres de les comunitats de veïns o el suport jurídic en són alguns exemples. En aquest sentit, també preveiem la creació d’una unitat municipal en la qual participi personal de serveis socials i el cos d’agents cívics i que tingui per objectiu dur a terme tasques de mediació i prevenció de conflictes.

Finalment, vull deixar molt clar que l’origen d’aquest conflicte rau sobretot en la desatenció dels bancs als pisos. Això no només comporta el mal estat dels mateixos sinó també el deteriorament de tot el bloc ja que sovint juguen amb l’impagament de rebuts derivats de les responsabilitats amb la comunitat i acumulen deutes importants deixant la resta de propietaris i propietàries sense eines per defensar-se. Per això, des de la CUP-Crida per Girona diem que cal posar tota la força de l’ajuntament a pressionar els bancs exigint-los una solució. També per això, en el nostre programa proposem la conversió de l’actual Policia Municipal en un cos municipal d’Assistència, Seguretat i Informació, un cos amb connexió permanent amb els Serveis Socials i amb mobilitat contínua de les patrulles per realitzar tasques de detecció, dissuasió i prevenció. Així, en conflictes com aquest, podria realitzar tasques com la detecció ràpida dels pisos buits desatesos, la investigació per localitzar els propietaris, la recerca de solucions mediades amb aquests o facilitar el fet d’emprendre mesures judicials contra aquests quan sigui necessari.

En definitiva, entenem que els problemes de convivència són multifactorials i per això se’ls ha de donar un enfocament coordinat entre diverses àrees i agents. A Sta. Eugènia i a tota la ciutat apostem per la prevenció dels conflictes facilitant la detecció dels mateixos i prioritzant l’atenció dels veïns i veïnes que manifesten dificultats de convivència des del primer moment. Creiem en la capacitat de les persones per resoldre els conflictes i per això apostem per proveir la ciutadania d’eines per fer-se capaç de gestionar el conflicte i aprendre i créixer a partir d’ell, eines, com la mediació, que respecten la singularitat de cada cas i la pluralitat de solucions.

*Tot i que som ja dimarts, respecto l’encapçalament d’un text que vaig començar a redactar diumenge passat però que va quedar a mig fer.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s